Europa, principal víctima del shock d’incertesa
El shock d’incertesa no remet. En els mesos d’estiu, lluny de donar un respir, els principals focus d’incertesa dels últims temps s’han mantingut actius: les tensions comercials entre els EUA i la Xina han empitjorat, les complexitats polítiques de la UE (Itàlia, el brexit) no s’han esvaït i la situació geopolítica global ha estat motiu d’alarma (cal esmentar les complicades tessitures de Hong Kong i de l’Iran, entre d’altres). Si a aquestes dinàmiques s’afegeixen la volatilitat dels mercats financers i uns indicadors que, en termes generals, han confirmat que el ritme d’activitat és una mica pitjor que el d’uns mesos enrere, el resultat és la multiplicació dels dubtes sobre el futur del creixement mundial. De fet, el risc que aquest creixement pugui ser menor s’ha intensificat.
Escalada de les tensions comercials entre els EUA i la Xina. Entre els fronts oberts esmentats més amunt, el de més transcendència econòmica, per les seves implicacions globals, és l’augment de les escaramusses comercials entre les dues principals economies mundials, que mantenen el seu particular estira i arronsa. Així, l’1 d’agost, els EUA anunciaven per sorpresa, quan semblava que s’havia trobat un punt negociador més constructiu amb la Xina, que aplicarien un aranzel del 10% sobre 300.000 milions de dòlars d’importacions xineses (que entraria en vigor parcialment al setembre i totalment al desembre). Poc després, la Xina va respondre amb l’aplicació de diferents aranzels, del 5% al 10% en funció del producte, sobre 75.000 milions de dòlars d’importacions nord-americanes. A més a més, el gegant xinès va permetre que el renminbi es devalués fins a la zona dels 7 iuans per dòlar. El 23 d’agost, el Govern nord-americà va anunciar un augment de 5 p. p. (del 25% al 30%) dels aranzels ja vigents sobre uns altres 250.000 milions de dòlars d’importacions xineses, de manera que gairebé la totalitat de les compres nord-americanes a la Xina estaria gravada per aranzels que no existien fa un any i mig. En definitiva, malgrat que es continua esperant que les dues parts assoleixin un acord de mínims probablement el 2020, el peatge de la incertesa ja es paga ara, i aquest hipotètic acord difícilment permetrà recuperar del tot la confiança erosionada.
Es comença a assumir un creixement futur més baix. En aquesta tessitura, la majoria dels analistes i de les institucions han començat a revisar a la baixa les previsions de creixement per al 2019 i per als propers anys. Per esmentar un exemple significatiu, al juliol, l’FMI va tornar a reduir les previsions de creixement mundial i va reiterar els importants riscos que envolten l’economia global. Així, després d’un avanç del 3,6% el 2018, segons el Fons, l’economia mundial previsiblement creixerà el 3,2% el 2019 i el 3,5% el 2020, 1 dècima per sota, en els dos anys, de les xifres considerades en les previsions de l’abril. La revisió era el resultat d’un creixement de les economies emergents inferior al pronosticat tres mesos enrere, a causa de la intensificació de les tensions comercials, així com de la incertesa relacionada amb el brexit i amb els riscos tecnològics (ateses les diferents mesures que els EUA podrien adoptar en relació amb les companyies xineses i les múltiples investigacions sobre les possibles pràctiques anticompetitives d’alguns dels grans gegants tecnològics nord-americans). Després de la intensificació de la incertesa a l’agost, aquestes xifres ens semblen, fins i tot, una mica optimistes. En conseqüència, a CaixaBank Research preveiem que el creixement serà del 3,0% el 2019 i del 3,2% el 2020, 2 dècimes menys del previst al nostre Informe Mensual anterior.
Europa, principal víctima del shock d’incertesa. Malgrat que el conflicte principal en matèria comercial sigui entre els EUA i la Xina, sembla que, ara com ara i paradoxalment, els països europeus són els més penalitzats per l’augment de la incertesa. Així, en el 2T 2019, el PIB va avançar el 0,2% intertrimestral (l’1,1% interanual), una desacceleració de 0,2 p. p. en relació amb el 1T. A més a més, cal destacar que el PIB d’Alemanya va caure el 0,1% en termes intertrimestrals (el +0,4% interanual) i que el Bundesbank preveu una nova caiguda en el 3T. A la resta de països, la tònica va ser un creixement menor, tot i que no es van assolir cotes negatives. El comportament dels indicadors d’activitat al començament del 3T apuntava a un creixement per al conjunt del trimestre similar al del trimestre anterior, tot i que els riscos a la baixa s’han intensificat.
Què explica el pitjor to europeu? L’explicació més probable al fet que el comportament de la UE sigui diferent a l’observat, per exemple, als EUA (directament afectats per les tensions comercials) és l’elevada sensibilitat europea als canvis de la confiança global, ja que és una zona més integrada internacionalment que els EUA. Així ho reflecteixen les estimacions de l’article esmentat més amunt, que constataven que l’anomenat canal d’incertesa era gairebé de la mateixa intensitat a la zona de l’euro, als EUA i a la Xina. Un element addicional que intensifica els problemes de creixement europeus és la incertesa estrictament política, en particular la que afecta Itàlia (malgrat les expectatives de la formació d’una nova coalició de Govern, els dubtes sobre la seva durada no s’esvairan fàcilment) i el Regne Unit. Es tracta, en tot cas, de dinàmiques que, tot i ser idiosincràtiques, és probable que llastin el sentiment econòmic a la resta d’Europa.
Recessió britànica a les portes del brexit. En el 2T 2019, el PIB va baixar el 0,2% intertrimestral, percentatge que representa una reculada notable en relació amb el creixement del 0,5% del 1T. En termes interanuals, el creixement es va desaccelerar fins a l’1,2% (l’1,8% en el 1T). La primera caiguda del PIB s’ha d’interpretar en el context del brexit, ja que, en gran part, ha estat conseqüència de la reducció d’existències (es va revertir en part l’acumulació extraordinària del 1T davant del que llavors es va creure que seria una sortida imminent de la UE) i de la contracció de la inversió, afectada per la incertesa regnant. Les perspectives immediates no són esperançadores, ja que la probabilitat d’un brexit sense acord ha augmentat després de l’elecció del nou primer ministre Boris Johnson i de la seva línia negociadora dura, tant amb la UE com internament (així i tot, continuem pensant que s’acabarà prorrogant l’article 50 del Tractat de la UE).
L’economia portuguesa resisteix bé la desacceleració exterior
L’activitat creix a un ritme sòlid. Portugal, igual que Espanya, continua destacant en positiu en relació amb la moderació del creixement de la zona de l’euro, com ho il·lustren les xifres d’activitat publicades al llarg de l’estiu. En concret, enfront de la desacceleració del creixement del PIB del conjunt de la zona de l’euro (del 0,4% intertrimestral del 1T al 0,2% del 2T), el PIB de Portugal va mantenir un avanç d’un sòlid 0,5% intertrimestral (l’1,8% interanual) en el segon trimestre de l’any (els mateixos registres que en el 1T). Per components de demanda, el creixement es va basar en el consum de les famílies i en la inversió (malgrat que els dos van moderar l’avanç) i, també, en una contribució menys negativa de la demanda externa. Per sectors, es va mantenir la discordança entre el bon funcionament del sector serveis (on la xifra de negocis va augmentar el 3,7% al juny) i les dificultats de la indústria (el –8,0%), en un contrast que s’observa de manera generalitzada entre les principals economies avançades. Per la seva banda, la construcció també va mostrar una evolució positiva, i, al juny, la xifra de negocis del sector va augmentar el 2,8%. A més a més, malgrat el deteriorament de l’entorn exterior al llarg de l’estiu que es comenta en les pàgines anteriors d’aquest Informe Mensual, els últims indicadors disponibles per a Portugal continuen apuntant a un bon funcionament de l’activitat. En concret, al juliol, l’indicador coincident d’activitat del Banc de Portugal (que presenta una forta associació amb el PIB) es va estabilitzar en el 2,0% interanual (el 2,0% de mitjana en el 2T), mentre que l’indicador de clima econòmic també es va mantenir en nivells semblants als registrats en els dos mesos anteriors. No obstant això, tot i que, a curt termini, els indicadors apunten a ritmes de creixement semblants als del trimestre anterior, la intensificació dels riscos de naturalesa global pot limitar el dinamisme de l’economia portuguesa.
El compte corrent es manté deficitari al juny. En l’acumulat de 12 mesos, el dèficit de la balança per compte corrent va ser de 2.069 milions d’euros al juny, la qual cosa equival a l’1,0% del PIB i contrasta amb el lleuger superàvit de 41,5 milions d’euros registrat en el mateix període de l’any anterior. Aquest deteriorament va ser degut, sobretot, a la balança de béns, el dèficit de la qual va empitjorar en 3.264 milions d’euros. El superàvit de la balança de serveis no va variar i el dèficit de la balança de rendes es va reduir. En el primer semestre, les exportacions de béns i serveis van augmentar el 3,3% i les importacions van créixer el 7,3%. Les exportacions de turisme continuen sent significatives per als comptes externs (el 8,3% del PIB), i, en el primer semestre, el nombre de turistes va augmentar el 6,8% (el 4,8% el 2018). Finalment, la balança de capitals va registrar un superàvit de l’1,0% del PIB. Per la seva banda, la posició d’inversió internacional neta es va situar en el –100,2% del PIB en el segon trimestre de l’any (–205.900 milions d’euros) i el deute extern net es va reduir fins al 87,3%.
El mercat laboral continua millorant, però més lentament. En el 2T 2019, la població ocupada va augmentar el 0,9% interanual, un ritme positiu però més suau que en la mitjana del 2018 (el 2,3%). Per sectors, la creació d’ocupació es va concentrar, principalment, als serveis (+81.500 persones) i al comerç (+25.800). Aquest creixement de l’ocupació va derivar d’un augment del 0,4% interanual de la població activa i d’una reducció de la taxa d’atur fins al 6,3% (–0,4 p. p. en els 12 últims mesos). Per la seva banda, la remuneració mitjana mensual neta es va situar en els 911 euros per treballador, una xifra que és 24 euros superior a la del 2T 2018 i amb la qual es dona continuïtat a la recuperació gradual dels salaris.
Inflació negativa al juliol i a l’agost. En concret, per primera vegada des del 2015, la inflació general es va situar en cotes negatives en els mesos de juliol (el –0,3% interanual) i d’agost (el –0,1%). Això va reflectir tant la caiguda dels preus de restaurants i hotels com la reducció del gravamen de l’IVA aplicat a l’electricitat i al gas natural. D’aquesta manera, des del començament del 2019, la inflació presenta un perfil més moderat, una dinàmica a la qual han contribuït algunes mesures adoptades pel Govern, com l’ampliació dels llibres de text gratuïts a més anys escolars i la reducció dels preus de l’electricitat, dels bitllets de transport públic i sobre les telecomunicacions.
Els comptes públics milloren gràcies als ingressos. Al juliol, el saldo públic es va situar en el –0,4% del PIB (–445 milions d’euros) en termes acumulats de l’any, percentatge que representa una millora substancial en relació amb el –2,3% del juliol del 2018. Aquesta millora es basa en un augment sòlid dels ingressos (el 6,5% interanual), molt superior al de les despeses (l’1,6%). Destaca, en especial, l’augment dels ingressos fiscals i contributius (el +6,1% interanual), que explica gairebé el 80% de l’augment dels ingressos totals. Per la seva banda, el creixement constant de la despesa va ser degut a la caiguda dels pagaments d’interessos i a la baixa execució de la inversió.
La cartera de crèdit al sector privat es continua contraient. Al juny, la cartera total de crèdit privat va disminuir l’1,3% interanual, la qual cosa s’explica per la contracció de la cartera de crèdit a les societats no financeres (el –2,4% interanual; sense les vendes de carteres de crèdit de cobrament dubtós, hauria augmentat el 2,6%) i del crèdit a les famílies (el –0,6%). Al segment de les famílies, es va produir una contracció de la cartera de crèdit a l’habitatge, que s’explica per les amortitzacions, ja que les noves operacions van continuar augmentant. En canvi, el crèdit al consum va continuar creixent de forma sòlida. Per la seva banda, la taxa de morositat va caure fins al 9,9% en el 1T 2019, –0,6 p. p. en relació amb el 4T 2018. Aquesta disminució va ser deguda a la reducció dels préstecs de cobrament dubtós en 1.365 milions d’euros en relació amb l’últim trimestre del 2018, gràcies, en particular, al segment de les societats no financeres. Aquesta millora es justificaria, en part, pel dinamisme en les vendes de carteres de crèdit de cobrament dubtós, una tendència que es mantindrà durant la segona meitat de l’any.
