L’economia mundial avança a un ritme més suau. Així ho reflecteixen indicadors com l’índex de sentiment (PMI) compost global, que, des de fa mesos, resisteix moderadament per damunt dels 52 punts (52,1 punts a l’abril), un nivell inferior a la mitjana de 53,6 punts del 2018, però que manté un matalàs amb els 50 punts que delimiten la zona expansiva de la contractiva. Així, els indicadors consoliden l’escenari macroeconòmic de CaixaBank Research, que contempla una desacceleració suau del creixement mundial del 3,6% del 2018 al 3,3% el 2019. Una part d’aquesta moderació respon a llastos temporals en algunes economies clau (en especial a la zona de l’euro), de manera que el ritme d’activitat econòmica podria mostrar un to més positiu a mesura que avanci l’any. No obstant això, com ho destaquen els següents paràgrafs de la conjuntura d’aquest mes, l’entorn és exigent i prevalen importants fonts d’incertesa.

La negociació comercial entre els EUA i la Xina es complica. En particular, quan semblava que els EUA i la Xina s’apropaven al tancament d’un acord per canalitzar el conflicte comercial, al maig, es van tornar a intensificar les tensions entre les dues potències. D’una banda, amb l’anunci per part dels EUA d’una pujada aranzelària del 10% al 25% sobre les importacions xineses per valor de 200.000 milions de dòlars, després del qual la Xina va respondre amb aranzels sobre 60.000 milions de dòlars d’importacions nord-americanes. Així mateix, Trump també va amenaçar amb imposar una altra ronda d’aranzels (del 25%) a uns altres 300.000 milions de dòlars d’importacions de la Xina, la qual cosa cobriria el valor total dels béns xinesos importats anualment pels EUA (vegeu el segon gràfic). De l’altra, l’escalada va anar més enllà dels aranzels després que els EUA afegís Huawei a la llista d’empreses que requereixen una «autorització» governamental per a l’adquisició de components i de tecnologia dels EUA. Sens dubte, aquests elements pressionen la Xina perquè aprofundeixi en algunes de les exigències dels EUA en matèria de transferència tecnològica i de propietat intel·lectual abans d’assolir un pacte comercial –la qual cosa sembla avui dia difícil que succeeixi a molt curt termini. No obstant això, també subratllen el risc que les tensions entre els dos països continuïn durant un període més llarg del que s’havia previst inicialment. D’altra banda, els EUA van ajornar fins al final de l’any la decisió sobre les mesures aranzelàries al sector de l’automoció, les quals, en aquest cas, afectarien en especial Europa.

A Europa, la incertesa política va per barris. D’una banda, malgrat que les eleccions al Parlament Europeu van comportar un augment del pes de les formacions euroescèptiques, el suport a aquests partits va ser inferior al que auguraven algunes prediccions i el seu pes parlamentari no va arribar al llindar a partir del qual podrien condicionar de forma material el rumb político-institucional de la UE. De l’altra, al Regne Unit, la primera ministra Theresa May va anunciar la seva dimissió, amb efecte a partir del 7 de juny. Després de la seva dimissió, s’iniciarà la lluita pel lideratge del Partit Conservador, que es podria allargar durant l’estiu. Això s’afegirà a les dificultats existents per acordar una estratègia de consens sobre el brexit a la Cambra dels Comuns abans de la nova data límit del 31 d’octubre.

ESTATS UNITS

Els indicadors apunten a un menor ritme de creixement en el 2T. En particular, els models de previsió Nowcasting del PIB de les diferents reserves federals situen el creixement per al 2T en l’interval 1,0%-1,5% (en termes intertrimestrals anualitzats). Això confirma que, més enllà de la sorpresa del 1T (el 3,1% in­­tertrimestral anualitzat, amb el suport de factors amb poc recorregut, com els inventaris), l’economia nord-americana avança cap a una moderació gradual del ritme de creixement per la ma­­duresa mateixa del cicle i per l’esvaïment de l’impuls fiscal. Així i tot, a un mes del tancament del trimestre, encara és aviat per valorar amb precisió la magnitud de la desacceleració. De fet, alguns indicadors d’activitat ue hem anat coneixent al llarg del mes sorprenen en positiu, com els índexs manufacturers del mes de maig elaborats per la Fed de Nova York i la de Filadèlfia, els quals van augmentar de forma considerable. Així mateix, l’índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board va escalar fins als 134,1 punts al maig (129,2 a l’abril), molt per damunt del que s’esperava i de la mitjana del 2018 (130,1). Finalment, en el pla laboral, es van crear 263.000 llocs de treball a l’abril, una xifra elevada en un context de plena ocupació. A més a més, la taxa d’atur va disminuir fins al nivell més baix en 50 anys (el 3,6%) i els salaris van avançar el 3,2% interanual.

Les pressions inflacionistes es mantenen contingudes i donen suport a l’estratègia pacient de la Fed. En concret, la inflació dels EUA va repuntar lleugerament a l’abril i es va situar en el 2,0%, 1 dècima per damunt del registre del mes anterior, empesa, en part, pel preu dels carburants. Per la seva banda, la inflació subjacent es va situar en el 2,1% (el 2,0% al març). De cara als propers mesos, esperem que la inflació subjacent es mantingui en els nivells actuals, coherents amb l’objectiu de la Fed.

EUROPA

L’expansió continua a un ritme moderat. Malgrat que avança per damunt del que s’esperava en el 1T (el 0,4% intertrimestral i l’1,2% interanual), el creixement de la zona de l’euro es mantindrà en cotes moderades (lleugerament per damunt de l’1,0% interanual), en un context de desacceleració de l’activitat global que afecta, en especial, el comerç i les manufactures. Així ho reflecteix l’última actualització de l’escenari econòmic de la Comissió Europea. En particular, la institució, en l’actualització de previsions de primavera, va rebaixar en 1 dècima la previsió de creixement per a la zona de l’euro a l’1,2% per al 2019 i a l’1,5% per al 2020 (xifres molt semblants a les previsions de CaixaBank Research). Malgrat aquesta revisió, i com ho asse­­nyala la Comissió, el ritme d’activitat podria repuntar lleugerament a partir de la segona meitat de l’any, fins a ritmes més co­­herents amb el potencial (l’1,4% interanual), a mesura que alguns llastos temporals, com la lenta adaptació del sector de l’automoció a la nova normativa d’emissions i alguns focus d’incertesa política, es vagin atenuant.

Alemanya i el Regne Unit van sorprendre a l’alça en el 1T. L’ac­­­­tivitat a Alemanya es va recuperar de l’ensopegada de la segona meitat del 2018 (el –0,2% en el 3T 2018 i el 0,0% en el 4T 2018) i va créixer el 0,4% intertrimestral (el 0,7% interanual), gràcies al bon comportament de la demanda interna. Per la seva banda, el creixement del PIB al Regne Unit va repuntar fins al 0,5% intertrimestral (el 0,2% en el 4T 2018), malgrat l’elevada incertesa sobre el brexit que es va viure en el 1T.

Els indicadors d’activitat evolucionen de forma mixta. Al costat negatiu, l’índex PMI compost per al conjunt de la zona de l’euro es va mantenir gairebé pla al maig (51,6 punts), molt per sota de la mitjana del 2018 (54,5 punts) però en zona encara expansiva (per damunt dels 50 punts). Així mateix, el detall sectorial va mostrar que el PMI de manufactures es manté en zona contractiva (47,8 punts), situació que reflecteix que els llastos sobre els sectors exterior i manufacturer encara no s’han esvaït. Al costat positiu, l’índex de sentiment econòmic (ESI) elaborat per la Comissió Europea va augmentar fins als 105,1 punts, després de 12 mesos de caigudes. En la mateixa línia, la confiança del consumidor per al conjunt de la zona de l’euro també va repuntar al maig i va assolir els –6,5 punts (–7,0 punts en el 1T). En conjunt, el quadre d’indicadors suggereix que l’activitat econòmica mantindrà un ritme d’avanç moderat en el 2T.

RESTA DEL MÓN

Xina: indicadors d’activitat per sota de les expectatives. En particular, a l’abril, la producció industrial va moderar el ritme d’avanç fins al 5,4% interanual (el 8,5% al març), mentre que les vendes al detall també van mostrar una dinàmica similar, amb un creixement interanual del 7,2% (el 8,7% al març). Per la seva banda, les exportacions xineses van caure el 2,7% interanual (el +13,8% al març), una dada més negativa del que s’esperava i molt per sota de la mitjana dels 12 últims mesos (el 5,9%). Aquestes xifres evidencien que l’estímul fiscal implementat en el 1T té un recorregut limitat i que, en absència de noves mesures d’estímul, l’economia xinesa es continuarà desaccelerant en els propers trimestres.

El Japó torna a sorprendre. El PIB nipó va avançar de forma sòlida en el 1T, amb el 0,5% intertrimestral (el 0,8% interanual), per damunt del ja considerable 0,4% del 4T. No obstant això, malgrat que l’avanç es va situar per damunt de les previsions de la majoria dels analistes, el desglossament per components va mostrar que el creixement va tenir el suport de factors amb poc recorregut (com els inventaris), mentre que el consum privat (el –0,1%) i la inversió no residencial (el –0,3%), pilars de la demanda interna, es van mostrar febles.

Entre els emergents, Mèxic i Rússia perden impuls. Mèxic va sorprendre en negatiu en el 1T, amb una contracció del PIB intertrimestral del –0,2% (avanç de l’1,2% en termes inter­­anuals). Tot i que una part d’aquesta feblesa s’atribueix a disrupcions al sector industrial, l’evolució dels indicadors més recents apunta a un ritme d’activitat més contingut del que s’esperava uns mesos enrere. Així mateix, el PIB del Brasil també es va contreure en el 1T (el –0,2% intertrimestral, en negatiu per primera vegada des del 2016). Per la seva banda, l’economia russa va créixer el 0,5% interanual, significativament per sota del trimestre anterior (el 2,7%), en part per l’efecte negatiu de la pujada de l’IVA de l’inici de l’any. Aquesta xifra confirma la desacceleració prevista el 2019, davant la persistència de la incertesa geopolítica (amb l’amenaça de noves sancions internacionals), i el retorn a taxes de creixement més coherents amb el potencial del país.