El creixement guanya tracció en el 1T 2019. Segons les dades de l’INE, el PIB va créixer el 0,7% intertrimestral (el 2,4% interanual) en el primer trimestre de l’any, un ritme superior al creixement mitjà de la zona de l’euro (el 0,4% intertrimestral). En el detall per components, les dades mostren que la demanda interna es va mantenir com el principal motor de creixement, esperonada, sobretot, per la inversió. Així, després de la caiguda puntual del 4T 2018 (el –0,2% intertrimestral), la inversió va repuntar amb força i va créixer l’1,5% intertrimestral. Així mateix, el consum privat va mantenir un creixement sòlid, però una mica més moderat que en el trimestre anterior (–0,1 p. p., fins al 0,3% intertrimestral), i, malgrat que contrasta amb el fort creixement de l’ocupació que van mostrar les dades de l’enquesta de població activa (EPA), això entra dins la normalitat, atesa la volatilitat inherent de la sèrie. A més a més, la dada és coherent amb l’escenari de CaixaBank Research, que preveu que els consumidors moderaran el ritme de despesa el 2019 després d’haver materialitzat, al llarg dels últims anys, decisions de consum ajornades durant la crisi. Per la seva banda, en termes intertrimestrals, la demanda externa va mantenir la millora mostrada en el trimestre anterior i va aportar 0,2 p. p. al creixement del PIB. No obstant això, aquesta contribució va ser deguda al fet que les importacions van caure més que les exportacions (el –1,1% i el –0,5% intertrimestral, respectivament). D’aquesta manera, veiem que els fluxos comercials es continuen moderant, tal com esperaríem en l’actual context mundial de tensions comercials i de moderació del creixement de la zona de l’euro. En conjunt, la incorporació de la dada ens ha empès a revisar lleugerament a l’alça la previsió de creixement del PIB per al 2019 en 0,2 p. p., fins al 2,3%.
Els indicadors d’activitat mantenen un bon to. Malgrat que encara no es coneixen les dades d’activitat del segon trimestre d’enguany, els últims indicadors disponibles mostren que l’activitat ha anat de menys a més des del començament de l’any. Així, el PMI del sector serveis va repuntar al març 2,3 punts, fins als 56,8 punts, el valor més alt des del febrer del 2018, i l’homòleg del sector manufacturer, tot i que es manté contingut, va pujar 1 punt, fins als 50,9 punts. Per la seva banda, les vendes al detall van créixer l’1,7% interanual al març, 0,3 p. p. més que al febrer i per damunt de la mitjana del 2018 (el 0,7%). Finalment, la dada més modesta correspon a la producció industrial, que va continuar estancada (el –0,2% interanual). Aquesta dada reflecteix, si més no en part, el mal moment que travessa el sector de l’automòbil, que continua patint els canvis a nivell europeu en la regulació del sector i el menor impuls de la demanda externa.
El mercat laboral ofereix un pilar de creixement. El mercat laboral va tenir un comportament molt bo en el primer trimestre de l’any, tal com ho mostra el fet que la creació d’ocupació repuntés 0,2 p. p., fins al 3,2% interanual (597.000 llocs de treball creats en els 12 últims mesos), el ritme més intens dels tres últims anys. Per la seva banda, les últimes dades de l’enquesta trimestral del cost laboral han confirmat la lleugera tendència a l’alça dels salaris. Més concretament, el cost laboral per hora efectiva va augmentar l’1,4% el 2018 (el 0,0% el 2017). Així mateix, els increments salarials pactats en convenis col·lectius es van situar en el 2,2% al març, 0,7 p. p. per damunt del valor registrat al març del 2018. Així, el dinamisme del mercat laboral contribueix a mantenir un bon clima de confiança i a augmentar la renda bruta disponible de les llars.
Lleuger repunt de la inflació al març. La inflació general es va situar en l’1,3% interanual al març (l’1,1% al febrer) i va augmentar per segon mes consecutiu després de tres mesos de moderació. Malgrat tot, això no es va reflectir en la inflació subjacent, que es va mantenir en el 0,7%. És a dir, el repunt de la inflació va ser degut, íntegrament, als components no subjacents i, més concretament, als preus dels carburants i de l’electricitat.
Els béns no energètics continuen reduint el superàvit corrent. El saldo per compte corrent es va situar en els 9.380 milions d’euros al febrer del 2019 (el 0,77% del PIB), 1,0 p. p. per sota del registre del febrer del 2018 (l’1,79% del PIB). Per components, 7 dècimes d’aquest descens s’expliquen pel deteriorament del saldo de béns, de les quals 4 corresponen als béns no energètics i 3 a l’augment del preu del petroli. Per la seva banda, el menor superàvit dels serveis va restar 3 dècimes, distribuïdes a parts iguals entre el turisme i els serveis no turístics. Finalment, el saldo de rendes (el –1,1%) continua gairebé sense canvis, gràcies a unes condicions financeres laxes que mantenen sota control el cost del deute extern.
El dèficit de les Administracions públiques (AP) es deteriora lleugerament. Les dades d’execució pressupostària disponibles fins al febrer reflecteixen un empitjorament dels comptes públics en el conjunt de les AP, amb l’exclusió de les corporacions locals. Així, en l’acumulat dels dos primers mesos de l’any, el dèficit públic ha augmentat 1 dècima en relació amb el registre del febrer del 2019 i se situa en el 0,95% del PIB. No obstant això, cal destacar que aquest resultat està afectat per diversos factors extraordinaris, tant pel costat dels ingressos com de les despeses (efectes comptables, supressió temporal de l’impost sobre el valor de la producció elèctrica i devolucions vinculades a la prestació per maternitat, entre d’altres). Per la seva banda, el dèficit de l’Estat, per al qual disposem de dades fins al març, es va situar en el 0,54% del PIB, 2 dècimes per damunt del registre del març del 2018.
Prossegueix el despalanquejament del sector privat. El 2018, el deute de les llars i de les empreses no financeres es va situar en el 58,9% i en el 93,2% del PIB, respectivament, 2,2 i 3,2 p. p. per sota dels registres del 2017. D’aquesta manera, el deute de les llars s’apropa ja a la mitjana de la zona de l’euro (el 57,6%) i el de les empreses no financeres es manté clarament per sota (mitjana de la zona de l’euro del 105,9%). Aquesta reducció sostinguda del deute, per sisè any consecutiu, mostra que l’economia espanyola es troba en una posició més sanejada. De cara als propers trimestres, preveiem que el deute del sector privat continuarà caient, tot i que a un ritme més moderat.
