L’activitat a la zona de l’euro va sorprendre a l’alça en el 1T 2019
L’expansió de l’economia mundial continua, però les perspectives de creixement s’han moderat. Arran de la maduresa mateixa del cicle, de la incertesa geopolítica, de les tensions comercials i dels llastos temporals sobre economies clau, en els últims trimestres, l’activitat global avança a un ritme més contingut. Així ho reflecteixen indicadors com l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost, que, tot i que al març va augmentar lleugerament (52,8 punts), gràcies a la millora als serveis, continua llastat per la feblesa del sector industrial (el PMI de manufactures es va mantenir en els 50,6 punts i va vorejar el límit dels 50). Aquest entorn de creixement més moderat també es reflecteix en el nou quadre macroeconòmic que l’FMI va presentar a l’abril, en què va reduir les previsions de creixement mundial (del 3,5% per al 2019 previst al gener al 3,3%), en especial entre les economies avançades, i va mantenir el balanç de riscos esbiaixat a la baixa. Malgrat aquesta revisió, i com ho destaca el mateix FMI, el ritme d’activitat econòmica podria mostrar un to millor a mesura que avanci l’any, gràcies a la pausa en l’enduriment de la política monetària dels grans bancs centrals, al manteniment d’una política fiscal expansiva en països com la Xina, a la distensió en el conflicte comercial entre els EUA i la Xina, i a l’esvaïment dels llastos temporals.
Del destensionament comercial a la incertesa del brexit. En l’àmbit comercial, els EUA i la Xina s’apropen cada vegada més a un acord que afavoriria una reducció de la incertesa a nivell global. En aquest sentit, Robert Lighthizer, representant comercial dels EUA, i Steven Mnuchin, secretari del Tresor, van viatjar a la Xina al final d’abril amb la intenció de tancar les negociacions comercials entre els dos països. Des dels EUA ja s’ha anunciat que una part de les negociacions cobreixen aspectes com la propietat intel·lectual, la transferència forçosa de tecnologia o les barreres no aranzelàries. Però mentre els EUA i la Xina canalitzen les tensions comercials, la incertesa sobre el brexit es manté. En concret, la UE va concedir al Regne Unit una nova extensió de l’article 50, aquest cop fins al 31 d’octubre, amb la finalitat de deixar més temps per reconsiderar l’estratègia de sortida. El Regne Unit tindrà fins llavors per ratificar l’acord de sortida, tot i que continua obert un ampli ventall de possibilitats (des de revocar íntegrament l’article 50 i cancel·lar el brexit fins a una sortida sense un acord). No obstant això, l’extensió redueix els temors a un brexit desordenat (una opció que, a més a més, ha estat rebutjada per una àmplia majoria del Parlament britànic).
L’activitat a la zona de l’euro va sorprendre a l’alça en el 1T 2019. En particular, el PIB va avançar el 0,4% intertrimestral, 2 dècimes per damunt de la dada del 4T 2018 i per damunt de les nostres previsions i de les del consens d’analistes. La dada va sorprendre en positiu, ja que els modestos registres d’alguns indicadors de sentiment i els problemes del sector industrial en el primer tram de l’any apuntaven al fet que la moderació de la segona meitat del 2018 es mantindria en el 1T. De fet, l’economia de la zona de l’euro havia passat de taxes del 0,4% intertrimestral al començament del 2018 a cotes properes al 0,2% al final de l’any. Una part d’aquest alentiment reflecteix l’impacte d’un element temporal: les disrupcions al sector de l’automoció arran de la nova normativa europea d’emissions. No obstant això, dos factors de caràcter més durador també han llastat l’activitat: l’alentiment del comerç mundial i les fonts d’incertesa de naturalesa política (la resolució del brexit, el conflicte derivat de la política fiscal italiana o les tensions comercials entre els EUA i la Xina). En aquest sentit, a mesura que alguns d’aquests factors vagin a menys en els propers mesos, la zona de l’euro mantindrà un funcionament més positiu en la segona meitat de l’any. Per països dels quals coneixem dades, van destacar en positiu Espanya, amb un creixement del 0,7% intertrimestral (vegeu la secció d’Economia espanyola d’aquest mateix Informe Mensual), i França (el 0,3%). El PIB d’Itàlia va augmentar el 0,2% en termes intertrimestrals, una dada modesta, però que es va produir després de dos trimestres consecutius amb creixements intertrimestrals negatius. En aquest context, la contenció de les pressions inflacionistes de la zona de l’euro (l’1,4% interanual al març, 1 dècima per sota del registre del mes anterior, a causa, en gran part, de la desacceleració de la inflació subjacent fins a l’1,0%) continua apuntant a una recuperació molt gradual de la inflació cap a l’objectiu del BCE (el ~2%) i reforça la perspectiva que la institució mantindrà una política acomodatícia en els propers trimestres.
La dinàmica més suau en el creixement de la zona de l’euro es manté al començament del 2T. Els PMI de la zona de l’euro van continuar sense repuntar a l’abril i indiquen que la regió continua avançant de forma continguda. En particular, el PMI compost de la zona de l’euro es va mantenir en nivells modestos (51,3 punts a l’abril, després dels 51,6 punts del març) i va decebre les expectatives del consens d’analistes. En el detall sectorial, el PMI de manufactures va continuar en zona contractiva (47,8 punts) i el de serveis (52,5 punts) va recular 0,8 punts. En la mateixa línia, l’índex de confiança del consumidor va empitjorar lleugerament a l’abril i es va situar en els –7,7 punts. Es tracta d’una dada més negativa del que s’esperava i que trenca amb una tendència de millora entre els mesos de desembre i març. Així, en conjunt, les últimes dades suggereixen que l’economia de la zona de l’euro no s’ha desfet dels seus llastos temporals al començament del 2T.
Portugal: creixement favorable, però amb els dubtes del sector exterior
Els indicadors d’activitat apunten a un inici d’any positiu, malgrat alguns senyals mixtos. Encara sense les dades de la publicació del PIB del 1T 2019, el conjunt d’indicadors suggereix que l’activitat va mantenir un ritme d’avanç favorable en el primer trimestre de l’any. En concret, l’indicador coincident d’activitat elaborat pel Banc de Portugal, que històricament presenta una bona correspondència amb el creixement del PIB, es va accelerar fins al 2,3% al març i es va situar en el 2,1% en la mitjana del trimestre. A més a més, les dades disponibles reflecteixen un funcionament positiu de la inversió en tots els components i una acceleració del volum de negocis tant al sector manufacturer com als serveis, gràcies a la millora dels indicadors de sentiment econòmic als dos sectors. A més d’aquestes dinàmiques positives, però, també apareixen alguns senyals més mixtos. En particular, l’indicador coincident per al consum privat va mantenir una tendència descendent en el 1T 2019 i va tancar en l’1,5% al març, amb una mitjana trimestral de l’1,7% (3 dècimes menys que en el 4T 2018), la qual cosa suggereix que el consum de les famílies podria haver estat menys ferm en els primers compassos de l’any. D’altra banda, com es detallarà tot seguit, es continua apreciant una nota dissonant al sector exterior, on les xifres més recents continuen mostrant un increment del dèficit per compte corrent que llasta parcialment la capacitat de reduir l’endeutament exterior.
El deteriorament del saldo corrent va prosseguir al febrer. El dèficit de la balança per compte corrent es va situar en els 1.900 milions d’euros (acumulat de 12 mesos), equivalent al –1,0% del PIB, la qual cosa reflecteix un deteriorament clar en relació amb el registre de l’any passat (en el –0,3% del PIB). Aquesta diferència va ser deguda a la davallada del dèficit de béns (el –7,7% del PIB), ja que els saldos de les balances de serveis (el +8,2%) i de rendes (el –1,5%) es van mantenir gairebé constants. Per la seva banda, la balança de capital va romandre en terreny positiu i va compensar amb escreix el dèficit per compte corrent (el saldo conjunt es va situar en el +0,1% del PIB al febrer). En aquest context, cal destacar la importància de preservar un superàvit exterior que permeti continuar reduint el deute extern net (el 2018, es va situar en el 89% del PIB, 2,7 p. p. per sota de la xifra del 2017).
L’activitat turística mostra un bon to al començament de l’any. En l’acumulat del gener i febrer del 2019, el nombre de turistes estrangers va augmentar el 6,0% en relació amb el mateix període de l’any anterior. Per països d’origen, destaquen la recuperació de l’arribada de turistes procedents del Regne Unit, que va augmentar un significatiu 7,2%, i el fort avanç dels turistes dels EUA (el 25,3% interanual) i de la Xina (el 22,1%). Per la seva banda, els ingressos dels establiments d’allotjament turístic van augmentar el 6,5% interanual, gràcies a l’increment de la quantitat de turistes, ja que el rendiment mitjà per habitació disponible amb prou feines va créixer (dels 25,3 als 25,8 euros).
La inflació es manté en cotes moderades. A l’abril, la inflació general (mesurada per l’índex de preus al consum) es va situar en el 0,8% interanual, mentre que la inflació subjacent (que exclou els preus dels aliments no processats i de l’energia, que són especialment volàtils) es va situar en un moderat 0,8%, només lleugerament per damunt del 0,7% del març. Així, en el conjunt dels 12 últims mesos, la inflació general va registrar una mitjana de l’1,0% (la mateixa xifra que al març).
Les empreses i les famílies avancen en la reducció de l’endeutament. En concret, en el 4T 2018, l’endeutament de les empreses no financeres i el de les famílies va continuar disminuint i es va situar en el 100,6% del PIB i en el 66,9% del PIB, respectivament (el que representa una reducció de 6,7 p. p. i de 2,2 p. p. en relació amb el 4T 2017). A més a més, en relació amb els nivells màxims registrats entre el 2009 i el 2013, el deute de les empreses no financeres ha disminuït en 40,8 p. p., mentre que el de les famílies ho ha fet en 25,2 p. p.
La cartera de crèdit del sector privat es continua contraient. En particular, la cartera va registrar una caiguda del 2,5% interanual al febrer, explicada, en gran part, per la contracció del crèdit a les societats no financeres (el –5,6% interanual; amb l’exclusió de les vendes de les carteres de préstecs dubtosos, el crèdit hauria augmentat el 0,5%). Al mateix temps, la cartera de crèdit a les famílies va disminuir el 0,6% interanual, a causa de la contracció de la cartera de crèdit a l’habitatge (el –1,4% interanual, que s’explica pel fet que les noves operacions creixen a bon ritme, tot i que encara són insuficients per compensar les amortitzacions), mentre que el crèdit al consum va continuar creixent de forma robusta (el 9,4% interanual). Per la seva banda, la ràtio de morositat del sector privat es va reduir del 14,6% del 2017 al 10,5% el 2018, gràcies a una disminució del crèdit dubtós del 29,0% anual. El segment que més va contribuir a la millora va ser el de les empreses, el crèdit dubtós de les quals es va contreure en 7.000 milions d’euros durant l’any, la qual cosa va situar la ràtio de morositat empresarial en el 18,5% (–6,7 p. p.). La millora notable de la morositat durant el 2018 s’explica, en gran part, pel major dinamisme de les vendes de carteres de crèdits dubtosos, tendència que es mantindrà al llarg del 2019.
