Activitat i creixement

Moderació de l’economia europea el 2019

Contingut disponible en

L’economia mundial exhibeix unes dinàmiques més suaus en el primer tram de l’any. En particular, l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global va repuntar lleugerament al febrer (de 52,1 punts al gener a 52,6 punts al febrer), però es continua situant en cotes inferiors a les del 2018 (mitjana de 53,6). Les dades d’activitat globals reflecteixen l’impacte de factors temporals adversos en les economies avançades en el primer tram del 2019 (com, per exemple, el tancament de l’Administració federal i una meteorologia adversa als EUA i les dificultats del sector de l’automòbil a la zona de l’euro). En conjunt, els indicadors consoliden l’escenari macroeconòmic de CaixaBank Research, que contempla una desacceleració suau del creixement mundial del 3,7% del 2018 al 3,3% del 2019, un ritme de creixement que continua sent favorable. No obstant això, en l’escenari predominen els factors de risc a la baixa, com l’elevada incertesa geopolítica global i els dubtes sobre el funcionament de la Xina el 2019. En positiu, cal destacar que, en els últims mesos, s’han començat a canalitzar les tensions comercials entre els EUA i la Xina.

Les espases continuen enlaire en el brexit i augmenta la incertesa. La UE va concedir una extensió de l’article 50 (el brexit estava previst per al 29 de març), de manera que el Parlament britànic tindrà fins al 12 d’abril (data límit fixada per Brussel·les) per decidir quins passos fer. Així, s’espera un elevat voltatge polític a Westminster en les dues primeres setmanes d’abril, amb tres alternatives: que el Regne Unit demani una extensió prolongada per reavaluar l’estratègia a seguir (en aquest cas, participarà en les eleccions europees del maig), que el Parlament aprovi finalment l’acord de sortida negociat per Theresa May (quelcom que sembla complicat si tenim en compte que el Parlament ja l’ha rebutjat tres vegades i que no sembla que els laboristes i els unionistes nord-irlandesos hagin de canviar d’opinió) o que el 12 d’abril hi hagi una sortida abrupta. Així les coses, la primera opció sembla la més probable, tot i que la fragilitat del Govern i la falta de consens no permeten descartar una sortida desordenada el 12 d’abril.

ZONA DE L’EURO

Moderació de l’economia europea el 2019. Els indicadors d’activitat i de sentiment del primer tram del 2019 a la zona de l’euro mostren lleugeres millores en relació amb l’últim tram del 2018 i són coherents amb unes dinàmiques de creixement favorable però moderat. Al març, s’ha intensificat la divergència entre sectors: el PMI de serveis va continuar ferm (52,7 punts), gràcies a la fortalesa de la demanda interna, mentre que el PMI de manufactures va baixar a nivells no vistos des del 2012 (47,6 punts), a causa de les disrupcions del sector de l’automòbil i de la major feblesa de la demanda global. Així, s’espera que l’economia europea creixi de forma modesta en la primera meitat de l’any (al voltant de l’1,0% interanual) i que acceleri lleugerament en la segona meitat (sempre que es vagin atenuant els llastos temporals, que millori el sentiment, gràcies a una reducció de les tensions comercials, i que el sector de l’automoció avanci cap a la plena adaptació a les noves normatives). Importants organismes internacionals, com l’OCDE o el BCE, han reduït les previsions per al 2019 cap a cotes pròximes a l’1,0%, però coincideixen amb CaixaBank Research en el supòsit que, un cop superada l’ensopegada de la primera meitat del 2019, l’economia mostrarà una mica més de dinamisme.

La locomotora alemanya no tira com un temps enrere. Els problemes del sector de l’automoció per adaptar-se a les noves normatives d’emissions se sumen a l’atonia de la demanda global de cotxes (als EUA i a la zona de l’euro, per la menor embranzida cíclica i, a la Xina, perquè els consumidors han decidit esperar si el Govern els ofereix incentius fiscals) i afecten les exportacions i la producció industrial alemanyes en el 1T 2019. Per aquest motiu, hem rebaixat les previsions d’Alemanya el 2019 en 0,3 p. p. (fins a l’1,0%) i les del 2020 en 0,1 p. p. (l’1,6%), la qual cosa, al seu torn, implica una revisió tècnica de la zona de l’euro de –1 dècima, fins a l’1,3% el 2019.

Portugal: a bona marxa

L’activitat mostra un funcionament favorable a l’inici de l’any. Així, l’indicador coincident d’activitat del Banc de Portugal va avançar fins al 2,1% al febrer (l’1,9% al gener) i l’indicador d’activitat de l’INE va avançar el 2,4% interanual al gener (després de mantenir-se en el 2,2% des de l’octubre). A més a més, les vendes al detall van accelerar al gener i al febrer, en relació amb la mitjana del 4T 2018, i altres indicadors, com les vendes de ciment o les vendes de vehicles comercials, també han enviat senyals favorables. No obstant això, aquestes dades coexisteixen amb altres dinàmiques no tan positives. D’una banda, al febrer, l’indicador coincident del consum privat del Banc de Portugal va flexionar lleugerament a la baixa (l’1,7%, després de l’1,8% al gener) i l’índex de confiança dels consumidors va tornar a disminuir (–8,3 punts al febrer, en relació amb els –7,2 del gener), la qual cosa reflecteix un menor optimisme de les llars sobre les perspectives econòmiques en els 12 propers mesos. De l’altra, pel que fa al sector exterior, al gener, la balança comercial de béns es va tornar a deteriorar (amb un augment del dèficit comercial de 3.300 milions d’euros, fins als 17.900 milions, segons l’acumulat dels 12 últims mesos), ja que les importacions van créixer més (el 8,5% interanual) que les exportacions (el 4,8%). En conjunt, doncs, els indicadors suggereixen que el ritme de creixement es manté en cotes pròximes però lleugerament inferiors al 2% en el 1T 2019.

La recuperació del mercat laboral prossegueix en un context de major maduresa del cicle. Al febrer, la taxa d’atur es va situar en el 6,3% (–1,3 p. p. en relació amb el febrer del 2018), amb una reducció de la població aturada de 64.600 persones (el –16,5% interanual), mentre que la població ocupada va assolir els 4.844.600, amb un augment de 62.700 treballadors en relació amb el febrer del 2018 (l’1,3% interanual). No obstant això, en els dos casos, els ritmes de millora van ser inferiors a les mitjanes registrades el 2018 (reducció de l’atur del 20,8% i augment dels ocupats del 2,3%), la qual cosa, juntament amb el descens de les ofertes d’ocupació (el –12,8% interanual de mitjana de gener i febrer del 2019), mostra una evolució més moderada del mercat laboral. Així, malgrat que el mercat de treball manté una dinàmica positiva, exhibeix senyals d’alentiment en relació amb els dos últims anys, situació que s’espera que continuï en els propers trimestres i que és coherent amb l’escenari d’un creixement més suau del PIB.

La inflació es manté estable al març. Segons l’índex de preus al consumidor (IPC) no harmonitzat, la inflació general es va mantenir en el 0,9% interanual al març (el mateix registre que al febrer). Aquesta estabilitat va ser el resultat de l’equilibri entre l’acceleració dels preus energètics (el +1,3%, després del –0,7% del febrer) i de la moderació de la inflació subjacent, que es va situar en el 0,7% al març (l’1,0% al febrer). No obstant això, en els propers trimestres, s’espera una lleugera acceleració de la inflació, pel bon funcionament del mercat laboral i, per tant, pel major dinamisme dels salaris.

Continua la correcció del dèficit públic. En concret, el dèficit de les Administracions públiques va ser de 913 milions d’euros el 2018 i es va situar en el –0,5% del PIB (el 2017, va ser del –3,0%, o del –0,9% si s’exclou la recapitalització de la Caixa Geral de Depósitos). Aquesta millora reflecteix tant un fort creixement dels ingressos (el 5,5% interanual) com una disminució del 0,3% de la despesa pública (una disminució deguda a aquest efecte base de la recapitalització de la Caixa Geral de Depósitos, ja que, si l’excloguéssim, la despesa total hauria augmentat el 4,4%). La bona marxa de l’activitat econòmica i del mercat de treball va contribuir a l’augment dels ingressos fiscals i contributius (el 5,9% interanual), i l’entorn de tipus d’interès baixos (sumat a unes condicions de finançament que es van tornar més favorables gràcies a les diferents millores de la nota creditícia que les agències de qualificació van assignar a Portugal el 2018) va contribuir a una caiguda dels pagaments dels interessos del 6,5% interanual (–481 milions d’euros). En aquesta mateixa línia, al març, S&P va millorar la nota creditícia del deute sobirà de Portugal de BBB– a BBB.

La capacitat de finançament exterior es deteriora. En concret, la capacitat de finançament exterior del conjunt de l’economia es va moderar fins al 0,2% del PIB el 2018 (l’1,1% el 2017), en especial per les majors necessitats de finançament del sector empresarial no financer (del –0,8% el 2017 al –2,0% el 2018, un deteriorament al qual ha contribuït amb força l’augment de la inversió del sector). Així mateix, el sector financer va mantenir una capacitat de finançament neta de l’1,9% del PIB, però això va comportar un deteriorament clar en relació amb el 3,8% del 2017. Per la seva banda, la capacitat de finançament de les famílies va disminuir de forma més moderada (de l’1,0% del 2017 al 0,7% del 2018), mentre que les Administracions públiques van reduir les necessitats de finançament fins al –0,5% del PIB (el –3,0% el 2017, o el –0,9% si excloem la recapitalització de la Caixa Geral de Depósitos). Pel que fa a les famílies, també cal destacar la lleugera reducció de la taxa d’estalvi, del 4,7% de la renda disponible el 2017 al 4,6% el 2018.

El sector immobiliari va acabar el 2018 amb dinamisme. En l’últim trimestre del 2018, l’índex de preus de l’habitatge va créixer el 9,3% interanual (0,8 p. p. més que en el 3T), amb un augment del 9,5% dels preus de l’habitatge de segona mà i del 8,5% dels preus dels habitatges nous. Així, en el conjunt de l’any 2018, l’índex de preus de l’habitatge va augmentar a un ritme mitjà del 10,3% (una acceleració d’1,1 p. p. en relació amb el 2017). A més a més, el 2018, es van vendre 178.691 habitatges, el 16,6% més que el 2017. En els propers trimestres, s’espera que el mercat immobiliari es mantingui dinàmic, amb el suport d’una demanda d’habitatge que continuarà afavorida per unes condicions financeres laxes i per una activitat turística encara ferma, malgrat un cert alentiment. No obstant això, la recuperació de la construcció de nous habitatges contribuirà a una desacceleració moderada del creixement dels preus.

im_1904_ei_01_ca_fmt.png
im_1904_ei_05_ca_fmt.png
im_1904_ei_06_ca_fmt.png
im_1904_ei_07_ca_fmt.png
im_1904_ep_01_ca_fmt.png
im_1904_ep_02_ca_fmt.png
im_1904_ep_03_ca_fmt.png
im_1904_ep_04_ca_fmt.png
im_1904_ep_05_ca_fmt.png
im_1904_ep_06_ca_fmt.png