2018: no estem tan malament. Les dades macroeconòmiques agregades dibuixen un 2018 globalment positiu, d’acord amb les previsions realitzades al final de l’any passat, i tot fa pensar que el creixement global s’haurà situat al voltant del 3,7% en el conjunt de l’any (només 1 dècima per sota del que esperàvem al desembre del 2017). Així, malgrat que han augmentat els focus de risc, la salut macroeconòmica global ha mostrat, ara com ara, una resiliència remarcable. Les perspectives per al 2019 també s’han mantingut gairebé inalterades: ara esperem un creixement del 3,6%, només 1 dècima per sota de la previsió de fa un any. Per països, però, sí que s’han produït algunes sorpreses destacables, algunes de positives i altres de negatives. Començant per les positives, l’evolució de l’economia nord-americana ha estat millor del que s’esperava, amb un creixement que, probablement, acabi sent 0,4 p. p. superior al pronosticat fa un any. De tota manera, és important destacar que això és degut, en gran part, a l’impuls fiscal dut a terme per l’Administració Trump, no a factors estructurals. En canvi, la zona de l’euro ha estat la principal sorpresa negativa, ja que, amb tota probabilitat, el creixement del 2018 serà inferior a l’esperat fa un any. No obstant això, no parlem de cap desastre: la gran sorpresa negativa s’ha produït en el creixement del 3T (s’ha quedat en el 0,2% intertrimestral), però això ha estat, principalment, per factors temporals, i les perspectives per al 2019 continuen sent positives i raonablement semblants a les que estimàvem fa un any.

Els riscos proteccionistes continuen sent significatius. Les eleccions legislatives dels EUA (midterms) no han comportat un càstig contundent a Trump (la pèrdua de la Cambra de Representants és un toc d’atenció, però el Partit Republicà ha conservat la majoria al Senat), de manera que no s’espera que aquest procés electoral empenyi l’Administració nord-americana a canviar de forma substancial les posicions en política comercial. En aquesta línia, és probable que les tensions comercials entre els EUA i la Xina es mantinguin en cotes elevades en els propers mesos. No obstant això, s’ha obert una finestra d’oportunitat que podria conduir a una certa desinflamació: les converses de representants comercials d’alt nivell de la Xina i dels EUA en el mes de novembre han estat un pas positiu i guanya espai la possibilitat que, en el cimera del G-20 de Buenos Aires al començament de desembre, es produeixi una treva comercial després de la trobada entre Trump i Xi Jinping.

Es desencalla el preacord pel brexit, però la seva aprovació no està clara. En concret, Londres i Brussel·les han arribat a un preacord per a la sortida del Regne Unit de la UE. El preacord permet allargar el període de transició més enllà del 2020 i estableix la permanència del Regne Unit en una unió duanera amb la UE si no s’arriba a un acord sobre la futura relació econòmica de les dues parts durant el període de transició. Aquest últim és un element certament positiu, ja que implica que, si no s’arriba a un acord durant aquest període, la inestabilitat quedaria atenuada per la permanència del Regne Unit en una unió duanera amb la UE. Ara els parlaments hauran d’aprovar el preacord, la qual cosa sembla complicada en el cas del Regne Unit, a causa de la fèrria oposició de l’ala euroescèptica del Partit Conservador i de la decisió del líder laborista d’oposar-se a l’acord. El desenllaç es coneixerà el proper 11 de desembre, que és quan està prevista aquesta important votació, que es preveu molt ajustada, a Westminster.

A la zona de l’euro, els indicadors més recents suggereixen un ritme de creixement moderat al començament del 4T. En concret, l’índex PMI compost per al conjunt de la zona de l’euro, que mesura el sentiment empresarial, va disminuir fins als 52,4 punts al novembre, 5 dècimes per sota de la dada de l’octubre i el registre més baix des del desembre del 2014. Això, sumat a un PIB una mica decebedor en el 3T (el 0,2% intertrimestral), ens ha dut a reduir lleugerament les previsions per al 2018 (l’1,9%) i el 2019 (l’1,8%). Aquest entorn amb ritmes de creixement més moderats, però en cotes saludables, també es va reflectir en les noves previsions de creixement de la Comissió Europea. Així, en l’actualització de tardor del seu escenari econòmic, la Comissió va revisar a la baixa (–0,1 p. p.) la previsió per al 2019, fins a l’1,9% (1 dècima per damunt de les nostres previsions), a causa del menor dinamisme previst del sector exterior. No obstant això, l’organisme va assenyalar que el creixement de la zona de l’euro continuarà tenint el suport de les millores del mercat laboral i d’unes condicions financeres acomodatícies. En relació amb Alemanya, la mala dada del PIB en el 3T (el –0,2% intertrimestral) va confirmar els auguris d’una frenada temporal en aquest trimestre, a causa d’una contribució negativa de les exportacions netes i d’una menor producció de cotxes (associada a les noves regulacions sobre emissions que van entrar en vigor l’1 de setembre).

Les tensions entre Itàlia i la Comissió Europea continuen a l’ordre del dia. Després d’analitzar el nou esborrany dels pressupostos per al 2019 del Govern italià, la Comissió va considerar que Itàlia no compleix les normes fiscals de la UE, atès que no redueix la ràtio de deute públic sobre PIB a la velocitat que s’exigeix. I, per aquest motiu, va decidir iniciar el procés perquè el Consell Europeu obri un procediment de dèficit excessiu a Itàlia. Aquest procediment implicaria un seguiment més exhaustiu de les recomanacions de la UE en matèria fiscal i pot comportar la imposició de sancions, que podrien arribar al 0,5% del PIB. No obstant això, es tracta d’un procediment llarg, i és probable que les tensions i els desacords entre les dues parts persisteixin en els propers mesos.

Portugal: un creixement en cotes sòlides

L’economia suavitza l’avanç en la segona meitat de l’any. En el 3T 2018, el creixement del PIB es va desaccelerar fins al 0,3% intertrimestral i el 2,1% interanual (el 0,6% i el 2,4% en el 2T 2018, respectivament) i es va basar amb força en la de­­manda interna (que va tenir una contribució al creixement de +2,4 p. p.). Per components, el consum privat va moderar el ritme de creixement fins al 2,3% interanual (el 2,7% en el 2T), mentre que la inversió va destacar especialment en positiu amb un avanç del 4,5% (el 4,1% en el 2T). D’altra banda, la con­­tribució de la demanda externa va continuar sent negativa (–0,3 p. p.) en un trimestre en què les importacions (+3,5%) es van continuar mostrant més vigoroses que les exportacions (+3,1%), tot i que les dues es van desaccelerar en relació amb el 2T. Pel que fa al 4T 2018, els indicadors disponibles suggereixen que l’economia avança a ritmes sòlids, amb el suport de la demanda interna i amb una contribució lleugerament negativa per part del sector exterior. En particular, tant l’indicador de sentiment econòmic calculat per la Comissió Europea com l’indicador coincident del Banc de Portugal continuen a la vora dels mà­­xims històrics i apunten a un avanç del PIB proper al 2%.

El mercat laboral evoluciona de forma favorable. L’ocupació va créixer el 2,1% interanual en el 3T 2018, una xifra que reflecteix un bon ritme d’avanç, tot i que una mica inferior al del trimestre anterior (el 2,4%). Per sectors, els serveis van ser el principal motor de creació d’ocupació (+68.600 persones en relació amb el 3T 2017). També van destacar les activitats associades al sector públic, responsables de més de la meitat de la creació d’ocupació en el 3T 2018, així com l’ocupació al sector de la construcció, que comença a emetre senyals de més dinamisme. Per la seva banda, el nombre d’aturats va disminuir el 20,6% en termes interanuals en el 3T 2018, i la taxa d’atur es va situar en el 6,7%, en una dinàmica positiva que continuarà donant continuïtat a la recuperació del mercat laboral en els propers trimestres.

La inflació es manté continguda. Al novembre, la inflació general (mesurada per l’índex IPC no harmonitzat) es va desaccelerar fins al 0,9% interanual (l’1,0% a l’octubre), arran d’un creixement menys fort dels preus energètics (el 4,9% al novembre, enfront del 7,3% de l’octubre) i malgrat l’alça dels preus dels aliments no processats (el 0,7% al novembre, després del –0,1% de l’octubre). Per la seva banda, la inflació subjacent es va mantenir en registres moderats (el 0,6%), malgrat augmentar en 0,1 p. p. en relació amb l’octubre. Finalment, la inflació mesurada per l’IPC harmonitzat (que inclou informació sobre el consum dels turistes) va avançar fins a l’1,0% (el 0,8% a l’octubre).

El compte corrent continua lleugerament en negatiu. Segons les dades acumulades dels 12 últims mesos, la balança per compte corrent va tornar a registrar un saldo negatiu al setembre (–389 milions d’euros, el –0,2% del PIB) i es va mantenir en unes cotes relativament semblants a les de l’agost. En relació amb el mes anterior, al setembre, es va produir un cert augment del saldo de la balança de serveis (el 8,3% del PIB), afavorit per la contribució del turisme (el 5,9% del PIB) i de la resta de serveis (el 2,4%) i per una disminució del dèficit de la balança de béns. Per la seva banda, el saldo de la balança de béns no energètics, responsable, en gran part, de la tendència de deteriorament del compte corrent en els últims mesos, es va mantenir en el –4,3% del PIB, mentre que el dèficit de la balança de productes energètics no va empitjorar i es va situar en el –2,4% del PIB. Finalment, pel que fa a la balança de rendes, al setembre, el dèficit es va intensificar fins a l’1,7% del PIB (el –1,6% a l’agost) i va mantenir la tendència d’empitjorament dels últims mesos.

Continua la millora dels comptes públics. Les dades disponibles fins a l’octubre mostren que el saldo consolidat del conjunt de les Administracions públiques (AP) va registrar un superàvit del 0,2% del PIB, la qual cosa representa una millora substancial en relació amb el mateix període del 2017 (quan va ser del –1,1%). Aquesta evolució favorable reflecteix, en part, el dinamisme de l’activitat econòmica, que continua impulsant els ingressos per damunt de les despeses. En concret, els ingressos van registrar un creixement acumulat del 5,4% fins a l’octubre, amb el suport d’un fort impuls dels ingressos fiscals i contributius, i les despeses van augmentar el 2,1%. No obstant això, cal destacar que el menor creixement de les despeses s’ha vist afectat per les despeses de personal i, en concret, per un canvi en l’abonament de la paga de Nadal als funcionaris públics i als pensionistes, que, enguany, es fa al novembre i al desembre (mentre que, el 2017, la meitat d’aquesta paga es va abonar en 12 parts al llarg de l’any i només l’altra meitat es va concentrar al novembre/desembre). Si es corregeix l’evolució de les despeses de personal per aquest factor, haurien augmentat el 2,5% fins a l’octubre (enfront de la reducció observada del –1,2%). Així, el comportament percebut fins ara reforça la nostra previsió que l’any 2018 es tancarà amb un dèficit de les AP del –0,7% del PIB (també d’acord amb les projeccions del Govern).

La nova concessió de crèdit avança amb fermesa. Amb dades fins al setembre, les noves operacions de crèdit per a la compra d’habitatge van créixer el 24,3% (acumulat des del començament de l’any), mentre que les noves concessions de crèdit al consum van augmentar el 14,1%. Malgrat aquests creixements ferms, als dos segments de crèdit, es va registrar una certa moderació de les noves concessions en relació amb l’agost (quan van ser del 26,4% i del 15,6% interanual, respectivament), reflex de les mesures macroprudencials implementades des del juliol pel Banc de Portugal. Finalment, les noves operacions de crèdit a les empreses van augmentar de forma estable i lleugerament per damunt del 13% interanual.