L’estiu també deixa enrere l’entorn de molt baixa volatilitat. Els mercats financers abandonen el règim de molt baixa volatilitat dels últims anys, amb un funcionament erràtic de les borses, amb primes de risc i tipus d’interès més alts i amb feblesa de les divises internacionals enfront del dòlar (en especial entre les economies emergents). Aquest canvi de panorama va ser palpable, també, al llarg dels mesos de juliol i d’agost. En concret, després d’un inici d’estiu en què les borses alternaven la indecisió amb sessions de guanys, a l’agost, els mercats financers es van veure tensionats pels dubtes sobre la fortalesa del creixement a la Xina, per la successió d’amenaces comercials amb els EUA i per un repunt de les turbulències financeres a Turquia (de magnitud severa a Turquia i amb un contagi moderat a la resta de cotitzacions financeres). Aquests elements, emmarcats en un context d’enduriment global de la política monetària i de més aversió al risc (alimentada per les tensions geopolítiques), van penalitzar en especial les cotitzacions de les economies emergents, els índexs borsaris i les divises de les quals van patir pèrdues importants al llarg de l’agost i on, segons les dades més recents (malgrat que encara preliminars), s’haurien tornat a patir sortides netes de capital. Per la seva banda, les economies avançades van encaixar les turbulències de manera dispar. A Europa, es van sumar a un repunt de la incertesa al voltant d’Itàlia i de la seva política fiscal, i tant les principals borses com els tipus d’interès i les primes de risc es van mostrar inestables. Als EUA, en canvi, les borses van continuar batent rècords i van assolir nous màxims històrics, tot i que alguns indicadors continuen evidenciant els dubtes sobre la sostenibilitat d’aquestes elevades valoracions, en especial en un entorn de tipus d’interès més alts.

Les borses emergents pateixen, les europees dubten i les nord-americanes baten rècords. Les principals borses internacionals van exhibir un comportament dispar al llarg d’un estiu marcat per les turbulències patides a l’agost. En particular, els dubtes sobre la solidesa del creixement de l’economia xinesa i els temors a un augment del proteccionisme a nivell global van penalitzar de manera generalitzada les borses de les econo­mies emergents. A més a més, a aquests dos elements s’ha d’afegir un repunt de les turbulències financeres a Turquia (arran dels elevats i creixents desequilibris macroeconòmics), que, malgrat que va tenir un contagi moderat, va veure com la borsa d’Istanbul arribava a acumular una correcció del –10% (que es va mitigar al final d’agost). Així, en el conjunt de juliol i d’agost, l’índex borsari MSCI per al conjunt dels emergents va tancar en negatiu (–1,3%), arrossegat tant pels índexs asiàtics (on la borsa de Shangai va patir especialment, amb una reculada del 4,3%) com pels llatinoamericans. Per la seva banda, a les economies avançades, les borses de la zona de l’euro van tenir un comportament mixt, amb avanços lleugers a les economies del nucli (DAX alemany, +0,5%, i CAC francès, +1,6%) i pèrdues una mica més marcades a la perifèria (Ibex 35, –2,3%; PSI 20, –1,9%, i MIB italià, –6,3%). En canvi, la borsa nord-americana va avançar amb força (índex S&P 500, +6,7%), fins a superar els registres previs a les correccions del final de gener i assolir nous màxims històrics.

Depreciació generalitzada de les divises emergents. Al llarg de l’estiu, el mercat de divises va ser un termòmetre clar de les turbulències financeres patides per les economies emergents. Tot i que les divises que ja es trobaven sota la lupa dels inversors internacionals (com el peso argentí i la lira turca, des del començament de l’any, acumulen depreciacions superiors al 100% i al 70%, respectivament) van ser les que més van patir al llarg de l’estiu (amb depreciacions a l’Argentina i a Turquia al voltant del 30% i del 40%, respectivament), l’afebliment enfront del dòlar nord-americà va afectar gairebé totes les divises emergents (l’índex de divises emergents de JP Morgan va perdre al voltant del 5%). El peso mexicà, amb una apreciació propera al 4%, va ser l’excepció destacada, beneficiat pels avanços en les negociacions comercials entre els EUA i Mèxic, que van culminar, al final d’agost, amb un preacord bilateral per reemplaçar el NAFTA.

Els bancs centrals avançats reiteren una visió positiva de l’escenari. A l’estiu, la Fed i el BCE van oferir poques novetats i van enviar missatges positius i de continuïtat per als respectius escenaris macroeconòmics. Així, als EUA, la Fed va mantenir els tipus d’interès de referència en l’interval 1,75%-2,00% en la reunió del final de juliol, però va reiterar que la solidesa de l’activitat i la major fermesa de la inflació donen suport a una dinàmica d’increments graduals dels tipus en els propers trimestres. Per la seva banda, el BCE no va oferir novetats destacables en la reunió del juliol, en la qual es va concentrar a reforçar les deci­sions preses en la reunió del juny (acabar les compres netes d’actius al desembre vinent i intenció de no modificar els tipus d’interès abans del setembre del 2019). En aquest context, els tipus d’interès sobirans dels EUA van fluctuar sense una tendència clara, mentre que, a la zona de l’euro, el repunt de la prima de risc italiana (fins al voltant dels 280 p. b., prop dels màxims de l’any), per la incertesa sobre la política fiscal, va arrossegar lleugerament la resta de primes de la perifèria. En conjunt, i malgrat les turbulències viscudes a l’estiu, l’escenari macroeconòmic dels EUA i de la zona de l’euro és positiu, i, per aquest motiu, en les reunions del setembre, la Fed i el BCE haurien de mantenir les seves estratègies. Així, tant els inversors com la majoria d’analistes, inclòs CaixaBank Research, esperen que la Fed torni a incrementar els tipus d’interès i que el BCE reforci el compromís amb els anuncis fets al juny.

El petroli es va mantenir relativament estable. Malgrat la volatilitat patida pels mercats financers de les economies emergents al llarg de l’estiu, el preu del cru es va mostrar relativament estable i va fluctuar entre els 70 i els 75 dòlars per barril de Brent. Malgrat que l’acord de retallada de la producció de l’OPEP (i el relaxament recent de les quotes anunciada al juny) va donar suport a aquesta estabilitat del petroli, altres primeres matèries es van veure significativament afectades per les turbulències financeres i per la successió d’amenaces comercials entre els EUA i la Xina, entre les quals va destacar, en especial, el coure, el preu del qual va registrar una caiguda acumulada propera al 10% entre el juliol i l’agost.