Els mercats continuen agitats. L’enduriment de les condicions financeres als EUA va guanyant pes en l’escenari macrofinancer mundial i, al maig, va penalitzar els mercats de les economies emergents, que van patir importants reculades de les borses i van veure com es depreciaven les divises. Les economies avançades, en canvi, van començar amb un to més positiu, amb guanys moderats a les borses i tipus d’interès relativament estables, però la volatilitat també es va imposar durant la segona meitat del mes. Així, als EUA, els tipus d’interès van repuntar amb força; després, van desfer el moviment en qüestió de dies, i van acabar en nivells inferiors als del tancament de l’abril. Per la seva banda, Europa va patir un episodi d’aversió al risc, provocat per la incertesa sobre la formació de govern a Itàlia. El deute alemany va exercir d’actiu refugi i el seu tipus d’interès a 10 anys va disminuir en més de 20 p. b., mentre que les primes de risc perifèriques es van orientar amb força a l’alça. En aquest entorn de major inestabilitat financera, al juny, la política monetària tornarà a escena arran de la intervenció de la Fed i del BCE, que hauran de continuar mantenint un equilibri entre la necessitat de retirar l’estímul monetari (pel to positiu de l’economia i pel risc d’acumular desequilibris financers a mitjà termini) i la importància de fer-ho a una velocitat prou gradual perquè la volatilitat es mantingui continguda.

Els mercats financers emergents digereixen l’enduriment de les condicions financeres globals. Per segon mes consecutiu, les cotitzacions financeres emergents van ser penalitzades per la consolidació d’un entorn de tipus d’interès més alts als EUA. D’una banda, al mercat de divises, el dòlar va guanyar força i gairebé totes les monedes emergents es van depreciar clarament i van perdre els avanços assolits des del gener del 2018 (de fet, entre les principals divises, només les de Colòmbia, Tailàndia, la Xina i Malàisia es mantenen en positiu des del començament de l’any, enfront de les 18 que ho aconseguien dos mesos enrere). D’altra banda, les borses emergents també van patir, i la majoria d’índexs van tancar el mes amb pèrdues significatives (l’índex MSCI per al conjunt dels emergents va recular més del 3%). Per regions, la més penalitzada va ser l’Amèrica Llatina, l’índex de la qual, l’MSCI, va perdre el 14,3%, llastat en especial per la reculada del 7,5% de la borsa mexicana, mentre que l’índex MSCI per al conjunt de les borses asiàtiques emergents va registrar pèrdues properes a l’1,5%.

Alguns emergents pateixen més que altres. En aquest context de certa feblesa de les cotitzacions emergents, l’Argentina i Turquia van sortir especialment perjudicades. D’una banda, a l’Argentina, el peso va patir una depreciació propera al 17% malgrat la defensa que va intentar el banc central, amb un primer augment del tipus de referència del 27,25% al 30,25% al final d’abril i un altre fins al 40% al començament de maig. Així, el Govern va acabar sol·licitant ajuda financera al Fons Monetari Internacional i el mes va acabar amb una estabilització de la caiguda del peso i amb una certa recuperació a la borsa argentina (l’índex Merval, que va arribar a recular més de l’11%, va acabar el mes amb unes pèrdues del 4,8%). D’altra banda, a Turquia, la lira es va depreciar una mica més del 10% enfront del dòlar, mentre que la borsa d’Istanbul va retrocedir gairebé el 3% després d’haver caigut gairebé el 6% al començament del mes. D’aquesta manera, el peso argentí i la lira turca se situen al capdavant de les divises emergents més penalitzades des del començament d’enguany, amb depreciacions del 25,4% i del 17,6%, respectivament, que reflecteixen tant els importants desequilibris macroeconòmics que arrosseguen les dues economies com els dubtes dels inversors sobre la capacitat dels respectius governs per corregir la situació.

Els mercats nord-americans recuperen el ritme. A diferència dels emergents, al maig la borsa nord-americana va tenir un funcionament positiu i, malgrat els tipus d’interès més alts, va avançar amb més solidesa. De tota manera, el mes es va caracteritzar per dues fases diferents. En la primera meitat, els principals índexs borsaris dels EUA (l’S&P 500, el Dow Jones i el Nasdaq) van acumular avanços sostinguts i còmodes per damunt del 3%. No obstant això, en la segona meitat, els tipus d’interès sobirans van patir un repunt de volatilitat, amb un rebot de la yield a 10 anys de 17 p. b. en quatre dies (fins al 3,12%, un valor no vist des del final del 2013), que es va desfer, gairebé, amb la mateixa força i amb la mateixa rapidesa amb què s’havia produït (de fet, la yield va acabar per sota dels nivells de tancament de l’abril). En aquesta segona fase, les borses nord-americanes van patir els efectes de la volatilitat del mercat de renda fixa i es van mostrar erràtiques en la resta de sessions, tot i que van aconseguir tancar en positiu en el conjunt del mes.

Europa és arrossegada per un episodi d’aversió al risc. Seguint la trajectòria de les borses nord-americanes, durant les primeres setmanes del mes, els principals índexs borsaris europeus van exhibir un to positiu i van registrar avanços superiors al 2% a Espanya i a França i propers al 5% a Alema­­nya. Aquesta bona dinàmica, però, va acabar de sobte en la segona meitat del mes, quan la incertesa sobre la formació de govern a Itàlia va provocar un fort repunt de l’aversió al risc. Així, la prima de risc italiana va rebotar en 170 punts fins als 300 p. b. (nivell que no s’assolia des de la crisi del deute sobirà el 2012) i va tancar el mes en 245 p. b. Això va generar un cert contagi a la resta de primes de risc perifèriques (l’espanyola va passar dels 70 p. b. als 136 p. b. i va tancar en els 116 p. b., i la portuguesa va repuntar dels 110 p. b. als 193 p. b. i va tancar en els 164 p. b.), mentre que el deute sobirà d’Alemanya va exercir d’actiu refugi i la seva yield a 10 anys va disminuir en gairebé 40 p. b., tot i que va recuperar una mica de terreny en els últims dies del mes. Davant aquest episodi, les borses van començar a patir unes pèrdues acumulades importants, més intenses a la perifèria (amb reculades superiors al 7%) que al nucli. Així, en el conjunt del mes, les borses europees no van aconseguir tancar en positiu, amb pèrdues mínimes a Alemanya (índex DAX, –0,1%) i reculades més importants a França (CAC, –2,2%), a Espanya (Ibex 35, –5,2%) i a Itàlia (MIB, –9,2%). Finalment, al mercat de divises, l’euro també va patir els efectes de l’aversió al risc i, després d’haver començat el mes al voltant d’1,20 dòlars per euro, es va depreciar fins als 1,16 dòlars al tancament del mes.

En aquest context de volatilitat financera, els bancs centrals envien missatges de confiança en l’economia. En particular, als EUA, la reunió del maig del Comitè Federal de Mercat Obert es va saldar sense canvis en els tipus de referència, però amb una visió optimista sobre les dinàmiques de l’activitat i de la inflació, la qual cosa va reforçar l’expectativa d’un nou increment de tipus al juny (quelcom que, de fet, ja està plenament descomptat tant pels analistes com per les cotitzacions de mercat). Per la seva banda, a la zona de l’euro, el BCE també va enviar missatges de continuïtat i es va mostrar optimista sobre l’evolució futura de l’activitat. No obstant això, els membres del BCE també van emfatitzar la importància d’entendre les fonts que expliquen la moderació dels indicadors d’activitat de la zona de l’euro des del començament de l’any, motiu pel qual van indicar que el BCE centrarà la seva reunió del juny a fer una revisió exhaustiva de l’escenari econòmic abans d’anunciar el redisseny de la política monetària per a l’últim tram de l’any.

El preu del cru exhibeix moviments d’anada i de tornada. De la mateixa manera que la majoria d’actius financers, al maig l’evolució del preu del barril de Brent va passar per dues fases diferents. En la primera meitat del mes, el preu del petroli va mantenir la dinàmica alcista dels últims mesos i va arribar a superar els 80 dòlars per barril, amb el suport no solament dels factors estructurals comentats en anteriors informes (és a dir, la major solidesa de la demanda global i el fort compromís de l’OPEP amb les retallades de producció), sinó també de la reintroducció de sancions econòmiques nord-americanes sobre l’Iran, que no solament poden afectar l’oferta mundial de cru (tot i que de manera limitada, atès que Rússia i l’Aràbia Saudita poden compensar amb facilitat la menor producció de l’Iran), sinó que també incrementen el risc d’inestabilitat geopolítica a la regió. No obstant això, en la segona meitat del mes, l’embranzida del petroli es va frenar arran del repunt de la volatilitat financera i el preu del Brent va disminuir fins als 77,6 dòlars per barril.