Els indicadors d’activitat global continuen mostrant un to positiu en el 2T. L’índex de sentiment empresarial (PMI) global reflecteix aquesta tendència. Tot i que s’ha produït una lleugera reculada de l’indicador després que, al febrer, assolís el seu valor màxim en gairebé tres anys i mig, a l’abril, va repuntar lleugerament i se situa en una clara zona expansiva, tant als països avançats com als emergents. A nivell sectorial, l’índex manufacturer i el de serveis també continuen apuntant a avanços notables de l’activitat. Les dades econòmiques globals avalen, per tant, l’escenari previst per CaixaBank Research per al 2018, el qual preveu un manteniment del creixement mundial en registres propers al 4%.

No obstant això, augmenten els riscos a la baixa. Malgrat la bona tònica observada des de l’inici d’enguany, les tensions geopolítiques han augmentat en els últims mesos i han es­­biai­­xat les previsions a la baixa. Així, tot i que s’ha atenuat en les úl­­times setmanes, encara es manté el temor al fet que es produeixi una guerra comercial després que els EUA amenacessin amb adoptar una actitud més proteccionista. En el pla polític, destaquen també la incertesa a Itàlia i la decisió dels EUA d’abandonar l’acord nuclear amb l’Iran. Aquesta última actuació ha produït un augment de la incertesa geopolítica a l’Orient Mitjà, regió clau per al subministrament de petroli, la qual cosa ha pressionat el preu de l’or negre a l’alça (puntualment, va assolir els 80 dòlars per barril). A més de les tensions de naturalesa política, destaquen també els riscos macrofinancers que pateixen alguns països emergents i que s’han posat de manifest aquest mes amb la crisi canviària experimentada per l’Ar­­gentina i amb l’enfonsament de la lira turca. Finalment, també cal tenir en compte el potencial efecte negatiu que un enduriment de les condicions financeres globals superior a l’esperat podria tenir en el creixement, en especial en els emergents més vulnerables (per a més detalls, vegeu l’article «Emergents fràgils: Argentina i Turquia, ni casos excepcionals ni els primers de molts altres», en aquest mateix Informe Mensual).

ESTATS UNITS

Els indicadors econòmics continuen apuntant a un creixement sòlid. Després de la bona dada de creixement del PIB del 1T 2018, els indicadors econòmics disponibles per al 2T avalen la continuïtat d’aquesta bona tònica. Així, els índexs de sentiment empresarial (ISM) de manufactures i de serveis es van situar en els 55,7 i en els 55,2 punts, respectivament. Aquestes dades apunten al manteniment del bon ritme de creixement de l’activitat secundària i terciària, malgrat que els dos índexs han reculat de forma moderada en l’últim mes. Els forts avanços de la producció industrial i de les vendes al detall registrats a l’abril també apunten a un creixement dinàmic de l’activitat i del consum privat en el 2T de l’any.

Vorejant la plena ocupació. Les dades del mercat laboral continuen destacant pel seu dinamisme. Així, en el mes d’abril, la taxa d’activitat es va situar en el 62,8% i es van crear 164.000 llocs de treball (xifra superior al registre del mes anterior). Aquesta última xifra destaca especialment, ja que es troba per damunt del que es considera el nivell de creació d’ocupació d’equilibri, atès el punt cíclic de l’economia nord-americana, que se situa entre els 75.000 i els 125.000 llocs de treball. A més a més, la taxa d’atur va baixar al 3,9%, després de sis me­­sos d’es­­tancament en el 4,1%. Finalment, els salaris van avan­­çar un significatiu 2,6% interanual, i diversos indicadors, com els que proporciona l’enquesta de la Federació Nacional d’Em­­preses Independents (NFID, per les sigles en anglès), suggereixen que el creixement dels salaris anirà a més en els propers trimestres, la qual cosa cal esperar que pressioni a l’alça la inflació.

Prossegueix la tendència alcista de la inflació observada en els últims mesos. Així, la taxa d’inflació general es va situar en el 2,5% a l’abril, 1 dècima per damunt del registre del mes anterior. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou els preus més volàtils de l’energia i dels aliments, es va mantenir en el 2,1%. Aquesta tendència a l’alça es mantindrà en els propers mesos, tant pel que fa a la inflació general com a la subjacent. Aquesta continuïtat en l’augment de la inflació s’explica, en gran part, per un considerable efecte de base a l’alça, provocat per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil experimentades el 2017 durant aquests mesos, i que no es tornaran a produir enguany. D’altra banda, la millora en les expectatives d’inflació, reflectida en la bona dada de l’índex elaborat per la Universitat de Michigan, reforça també aquesta dinàmica alcista. En aquest context, tot fa pensar que la Fed durà a terme una nova pujada del tipus d’interès de referència en la propera reunió, prevista per al mes de juny.

RESTA DEL MÓN

Japó: el PIB del 1T 2018 sorprèn negativament. Després d’en­­ca­­denar vuit trimestres de creixement positiu, situació que no es donava des del 1989, l’economia nipona va recular el 0,2% en termes intertrimestrals en el 1T 2018 (el +1,0% inter­­anual). Tot i que la dada ha estat condicionada per factors temporals que han influït de forma negativa en el consum privat, com el mal temps, la veritat és que la feblesa generalitzada de la de­­manda ha sorprès negativament: el consum privat i la inversió han disminuït, mentre que els ingressos del treball i els beneficis empresarials han augmentat de forma notable. En conjunt, això denota una certa desconfiança en el futur de l’economia, tant per part de les llars com de les empreses. Així mateix, les dades del 4T 2017 han patit també una forta revisió a la baixa.

Augmenta la preocupació sobre la situació econòmica de diversos emergents. Després dels esdeveniments de l’últim mes, entre els quals cal esmentar la crisi canviària de l’Argentina, s’ha evidenciat la inquietud sobre la possible feblesa dels emergents. Una mostra d’això és l’aturada en les entrades de fluxos de capitals en cartera (deute i accions) experimentada per les economies emergents a l’abril, amb una sortida de 200 milions de dòlars, que contrasta amb els 11.300 milions de dòlars re­­buts el mes anterior. Aquest canvi sobtat d’actitud dels inversors és reforçat per l’enfortiment del dòlar nord-americà i per la pujada de tipus de la Fed, que, en les últimes setmanes, ha propiciat un repunt notable del bo nord-americà a 10 anys. A més més, les imminents eleccions que se celebraran en nombrosos països de l’Amèrica Llatina i a Turquia s’afegeixen a aquest context. Tot plegat fa pensar que, malgrat que el risc sistèmic és li­­mitat, les condicions macrofinanceres continuaran posant a prova la resistència dels emergents en els propers trimestres.

La Xina manté el tipus malgrat les tensions comercials. Les ex­­portacions xineses es van incrementar el 12,9% interanual a l’abril, després de la mala dada del març. En concret, no sembla que les exportacions de la Xina als EUA s’hagin vist afectades negativament per les amenaces proteccionistes del ge­­gant nord-americà, de manera que van progressar un notable 9,7% en termes interanuals a l’abril. No obstant això, és possible que aquest fort repunt sigui propiciat pels temors al fet que la guerra comercial entre la Xina i els EUA s’acabi materialitzant, de manera que les empreses exportadores estarien avançant els enviaments per evitar futures pujades dels aranzels. En termes més genèrics, l’activitat econòmica xinesa manté una tònica positiva després de la bona dada del 1T 2018. En aquest sentit, destaquen els forts avanços de la producció industrial i del PMI de manufactures i de serveis del mes d’abril.

Creixements més febles de l’esperat en alguns emergents. A Rússia, el PIB va augmentar l’1,3% interanual en el 1T 2018. Aquesta dada ha sorprès a la baixa. Malgrat que és cert que representa una millora en relació amb el 0,9% del 4T 2017, cal tenir en compte que aquest últim registre està afectat per un efecte de base negatiu (el 4T 2016 va ser l’últim trimestre en què Rússia no estava subjecta a l’acord de limitació de producció de cru amb l’OPEP). El creixement del PIB de Mèxic també va sorprendre a la baixa, i es tem que la incertesa que generen les negociacions del NAFTA i les eleccions presidencials previstes per a l’1 de juliol estigui llastant la inversió i el consum de les llars. Així mateix, el Brasil també ha perdut impuls en el 1T 2018, amb un avanç de l’1,2% interanual, que contrasta amb el 2,1% experimentat en el 4T 2017. Tot i que la dada ha sorprès lleugerament a la baixa, el Brasil acumula cinc trimestres consecutius de creixement positiu, la qual cosa consolida la seva recuperació econòmica després de la forta recessió experimentada el 2015-2016. La desacceleració en el ritme de creixement ha estat conseqüència del mal comportament del consum públic i de les exportacions. Així i tot, la inversió s’ha mantingut ferma, la qual cosa suggereix que la incertesa política no afecta gaire la confiança empresarial. Finalment, l’Índia va créixer el 7,7% interanual, 7 dècimes per damunt del registre del trimestre anterior. Aquest resultat fa que sigui l’economia gran que ha crescut a un ritme més intens en el 1T 2018. Aquesta dada confirma la recuperació de l’economia després de la inestabilitat temporal que va comportar l’aplicació de l’impost als béns i serveis (GST) el 2017 i la desmonetització, que van enfosquir les perspectives de creixement del país a curt termini.