El creixement mundial mantindrà una velocitat de creuer elevada el 2018 i el 2019. En el tram final del 2017, els indicadors d’activitat van tendir a millorar, la qual cosa avala l’escenari de referència que CaixaBank Research considera per al 2018, any en què s’espera un avanç del PIB mundial del 3,9% (que cal comparar amb el creixement del 3,7% estimat per al 2017). Per al 2019, esperem que el ritme d’activitat mundial es mantingui en un elevat 3,8%. La inflació, per la seva banda, s’incrementarà lleugerament el 2018, tant a les economies avançades com a les emergents. Els factors que sustenten aquesta expansió són coneguts. D’entrada, a les economies avançades, la política monetària continuarà sent acomodatícia (fins i tot als EUA, on prosseguirà la normalització monetària). Un segon element global que donarà suport a l’acceleració de l’activitat és la recuperació del preu del petroli i d’altres primeres matèries, que afavorirà els exportadors sense erosionar gaire el creixement dels importadors. En tercer lloc, previsiblement, s’intensificarà la dinàmica de recuperació emergent que s’intuïa en el tram final del 2017 en emergents com Rússia i el Brasil i l’expansió econòmica d’altres països com l’Índia i altres de l’Àsia emergent, com Indonèsia. Com és obvi, l’excepció més notòria a aquesta tendència és la Xina, on, probablement, continuarà la desacceleració gradual el 2018 i el 2019.

Un balanç de riscos equilibrat. Després de diversos anys en què el conjunt de riscos estava esbiaixat cap a un eventual menor creixement, les perspectives immediates van acompanyades per un balanç de riscos equilibrat. En aquesta valoració hi ha un notable consens entre els analistes, com es constata en la revisió recent de perspectives econòmiques de l’FMI. Així, tenint en compte un escenari central semblant a l’acabat d’esmentar, el Fons considera que, malgrat que cal continuar vigilant àmbits com la possible correcció als mercats financers i el front polític i geopolític, els riscos a la baixa i a l’alça a curt termini queden compensats. La visió guanya més matisos si ens situem en una perspectiva a mitjà termini, ja que aquí es mantenen en el radar aspectes de fons com el nivell creixent de deute global; l’auge dels populismes; la incertesa d’origen geopolític; els dubtes sobre l’aterratge suau i sobre els riscos financers, immobiliaris i canviaris a la Xina, i l’impacte de l’enduriment de les condicions financeres internacionals als emergents amb més vulnerabilitats exteriors. La llista no és menor, ni els factors de risc són menyspreables.

ESTATS UNITS

Per començar bé el 2018, gens millor que acabar el 2017 amb bon peu. El ritme d’activitat nord-americana en el tram final del 2017 va guanyar tracció de forma apreciable. Així, per exemple, els indicadors de confiança empresarial (ISM) de manufactures i de serveis es van situar, al desembre, molt per damunt del nivell dels 50 punts i van apuntar a una expansió clara de l’activitat secundària i terciària. Una lectura similar es desprèn de l’indicador de confiança del consumidor, que, al desembre, va tancar el millor trimestre des del 4T 2000. Aquest fort impuls de l’activitat facilitarà, lògicament, un inici vigorós del 2018. Aquest context positiu no ha estat enterbolit pel tancament temporal dels serveis no essencials del Govern federal dels EUA a causa del no acord per ampliar les despeses federals, en no poca mesura perquè, com ha succeït en les 12 ocasions en què s’ha donat aquesta situació des del 1981, la paralització de serveis s’ha resolt en pocs dies.

La bona tònica del final del 2017 es va confirmar a nivell agregat amb la publicació del PIB del 4T. En aquest període, la taxa d’avanç intertrimestral es va situar en el 0,6% (el 2,5% interanual), percentatge que reflecteix el bon to expansiu de l’economia nord-americana. Per components de demanda, el manteniment del significatiu ritme de creixement es va basar en el notable avanç del consum privat, en la forta millora de la inversió i en l’increment de la despesa pública, que van compensar la rellevant contribució negativa del component d’existències. Aquesta robusta demanda interna apunta a una inèrcia de creixement que s’hauria de perllongar en els propers trimestres.

Atenció al reescalfament. L’acceleració de l’activitat es dona en un moment en què l’economia es troba en una situació propera a la plena ocupació. Al desembre, es van crear 148.000 llocs de treball, la qual cosa situa la mitjana mensual de l’any 2017 en 171.000, una xifra elevada. Així mateix, la taxa d’atur va acabar l’any en un baix 4,1% (molt lluny dels registres del 10% del 2009), mentre que els salaris van continuar avançant de forma significativa (augment del 2,5% interanual). A més a més, les perspectives mostren que l’economia continuarà en una fase madura del cicle: el creixement nord-americà es mantindrà en cotes elevades el 2018, afavorit pel bon to del consum privat (davant la solidesa del mercat laboral), per la consolidació de la inversió i per una política fiscal lleugerament expansiva (derivada de la combinació de rebaixa de la fiscalitat directa sobre les empreses i, en menor grau, sobre de persones). El 2019, s’espera que el creixement es continuï movent a la zona del 2%, fruit de la continuïtat dels factors de suport interns.

La inflació, a l’avantsala de nivells més elevats. Aquest diagnòstic és reforçat per la dinàmica esperada de la inflació. Al desembre, l’IPC va créixer el 2,1% interanual, d’acord amb els registres dels últims mesos. Però aquesta etapa de contenció anirà seguida, molt probablement, d’una fase amb més ten­sions en els preus el 2018, en especial a partir del 2T. En aquest context, es reforça l’escenari previst per CaixaBank Research sobre la normalització monetària de la Fed, que contempla tres pujades de tipus el 2018, de manera que, al final d’enguany, el tipus de referència se situaria en el 3,25%.

EMERGENTS

Momentum emergent, amb més ritme d’activitat econòmica i amb notables entrades de capitals. Després de diversos mesos en què el ritme d’activitat havia perdut una mica d’impuls, en el tram final del 2017, els indicadors d’activitat van enfilar una senda alcista de manera gairebé generalitzada. Aquesta millora ha anat acompanyada d’un moviment de recuperació de les entrades netes de capitals en cartera (deute i accions), la qual cosa ha permès que els nivells actuals s’acostin als màxims observats en diferents moments dels últims anys, quan l’optimisme sobre les perspectives emergents era elevat. Així mateix, aquest moviment d’entrades de capitals ha anat acompanyat de la continuïtat en l’apreciació de moltes divises emergents.

La Xina, a les portes d’un 2018 amb menys creixement. Des de fa uns quants anys, s’observa amb atenció la dinàmica de creixement xinesa. En aquest àmbit, preocupa, d’entrada, fins a quin punt el creixement oficial és plenament coherent amb la informació provinent d’altres indicadors d’activitat (sobre aquest tema, vegeu el Focus «El creixement econòmic de la Xina sota la lupa: passat, present i futur», d’aquest Informe Mensual). Aquesta incògnita podria emergir amb més força si, en algun moment futur, augmenten els dubtes sobre un episodi de desacceleració més brusca del que s’esperava (el que es coneix com «aterratge brusc»). Ara com ara, en qualsevol cas, la trajectòria continua sent positiva. Així, el PIB de la Xina va créixer a un bon ritme el 2017, el 6,9% en el còmput anual (el 6,8% interanual en el 4T). Es tracta d’un avanç anual que compleix amb escreix l’objectiu de creixement marcat per l’Executiu del país, que, per al 2017, s’havia proposat un avanç del PIB del 6,5% o superior. És la primera acceleració de l’economia xinesa des del 2010, i és fruit del bon to mostrat pel consum i per les exportacions. Així i tot, esperem que, en els propers mesos, l’activitat econòmica es desacceleri de forma moderada a mesura que el país perseveri en les reformes en l’àmbit de les empreses públiques, mantingui la campanya anticontaminació i augmenti la supervisió del crèdit emès pel shadow banking.

Bon creixement a molts emergents. La resta dels principals emergents registren xifres de creixement raonablement positives. Malgrat que les diferents economies estan sotmeses a factors idiosincràtics de suport i de llast, la major part capitalitza, en major o menor grau, la combinació de finançament global barat i ampli, l’acceleració sincronitzada del creixement mundial i el cicle a l’alça de les primeres matèries. En aquest context, els grans emergents asiàtics són els que, potser, es beneficien més d’aquests factors positius, ja que es mouen amb folgança en zones d’alt dinamisme (creixements interanuals superiors al 5%). Altres emergents, en canvi, no deixen de veure el seu creixement llastat pel manteniment de focus d’incertesa, sobretot d’origen polític i geopolític, com succeeix en països com Sud-àfrica, Mèxic o el Brasil.