De forma directa, els aranzels adoptats representen un petit percentatge del comerç mundial (menys del 3%).1 Però les seves conseqüències econòmiques van més enllà i es transmeten mitjançant la incertesa i la distorsió de les cadenes de valor global. Tot seguit, analitzem i quantifiquem l’impacte econòmic de les tensions comercials entre els EUA i la Xina.

L’augment del proteccionisme per part dels EUA afecta l’activitat econòmica del país mateix i del món a través de diferents canals:

1. Canal comercial (o directe). Un augment aranzelari en­­careix el preu de les importacions (procedents de la Xina en el cas de l’actual escalada proteccionista) i comporta un augment en els preus que paguen els consumidors i les empreses nord-americanes. Aquests preus més alts impacten negativament en el consum i en la inversió i, en conseqüència, en l’activitat econòmica del país «proteccio­­nista».

Certs elements, però, poden exacerbar o pal·liar aquest impacte directe sobre els EUA i fer que repercuteixi en altres economies:

• L’augment dels ingressos fiscals, gràcies als nous aranzels, pot compensar una part de l’efecte negatiu, tot i que la seva magnitud sol ser petita.
• Els exportadors xinesos podrien reduir els preus (disminuint el marge de beneficis), la qual cosa comportaria un menor impacte negatiu en els consumidors i en les empreses nord-americanes. Això, però, no ha succeït en l’actual escalada aranzelària, on la major part de l’impacte negatiu l’han encaixat els consumidors dels EUA. Segons un estudi recent, les mesures actuals li costaran a les llars nord-americanes una mitjana de 620 dòlars anuals.2
• Si es produeix una substitució del consum de béns importats per béns produïts domèsticament, s’impulsa l’activitat econòmica del país (en detriment de l’activitat del país originalment importador, la Xina en aquest cas).3 Això, però, té un cost a nivell global, ja que se substitueix cap a productors menys eficients.
• En termes nets, les estimacions suggereixen que l’efecte positiu sobre l’activitat econòmica nord-americana és inferior a aquest efecte negatiu directe. Una de les raons és que, com ha succeït en la situació actual, els països estrangers que són objecte de la pujada aranzelària acostumen a activar mesures semblants sobre els EUA.
• De forma temporal, pot ser que alguns països es vegin beneficiats, ja que, davant l’augment de preus d’algunes importacions xineses, els consumidors i les empreses dels EUA poden substituir una part d’aquestes compres amb importacions d’altres països (més barates, postaranzels). Es produiria el que es coneix com efecte «desviament comercial», quelcom que, d’altra banda, és cada vegada menys important en un món on proliferen les cadenes de valor globals.

2. Canal incertesa (o indirecte). Davant un escenari més incert, les llars solen ajornar les decisions de despesa i les empreses ajornen les decisions d’inversió: es produeix una situació de wait and see que deprimeix l’activitat econòmica de forma global. Així mateix, un clima d’incertesa elevada sol empènyer a l’alça els costos de finançament de les llars i de les empreses. Això, de nou, afecta les decisions de despesa i d’inversió i, en última instància, impacta de forma negativa sobre l’activitat econòmica.

La multiplicitat de mecanismes presentats implica que, per estimar l’impacte econòmic d’una escalada protec­­cionista com la que podria arribar a succeir entre els EUA i la Xina, sigui necessari utilitzar models d’equilibri general. És a dir, models que intenten capturar totes les rela­­cions d’oferta i demanda que es produeixen als diferents mercats a nivell de país i també entre països. A la taula resum, presentem els resultats als quals, amb aquest tipus d’exercici, han arribat l’FMI, el Banc d’Anglaterra (BoE) i el Banc Central Europeu (BCE).4 En els tres casos, es té en compte tant l’impacte directe a través del canal comercial com l’impacte indirecte d’un clima de major incertesa.

Aquest últim canal, el de la incertesa, és segurament el més rellevant en una situació com l’actual (de mesures proteccionistes encara relativament moderades en termes globals, però de moltes amenaces), però, al seu torn, també és el més difícil de calibrar. Per aquest motiu, complementem les simulacions de les institucions anteriors amb una anàlisi pròpia. En concret, les nostres estimacions suggereixen que, pel que fa a un escenari en què les dues potències arriben a un acord en els propers mesos, un repunt de la incertesa semblant al que va succeir el 2018 comportaria unes taxes de creixement del PIB mundial 2 dècimes inferiors al previst sota aquest escenari d’acord.5 Uns shocks considerablement superiors als ocorreguts el 2018 comportarien unes taxes d’avanç 4 dècimes anuals per sota del que es preveu (a conseqüència del canal indirecte).6

A partir d’aquesta anàlisi d’incertesa i dels resultats de les simulacions de l’FMI, del BoE i del BCE comentades, construïm dos escenaris adversos per a l’evolució del conflicte comercial entre els EUA i diferents socis comercials en el període 2019-2021, és a dir, tres anys (vegeu l’últim gràfic):

• Escenari d’aranzels mitjans. Comporta un nivell protec­­cionista lleugerament superior al que s’ha produït fins al moment. Sota aquest context, el creixement mitjà anual del PIB global en el període 2019-2021 se situaria en el 3,1%, en relació amb el 3,4% previst per CaixaBank Research. Això seria conseqüència, principalment, del canal incertesa (amb 2 dècimes). Per països, l’impacte als EUA i a la Xina seria substancialment superior a l’impacte a la zona de l’euro. I és que, a Europa, mentre el canal incertesa seria clarament negatiu, el canal comercial es podria veure afavorit pel que hem descrit com «desviament comercial». No obstant això, a mesura que les tensions comercials es van intensificar al llarg del 2018, Europa va patir un alentiment rellevant del creixement (del 0,7% intertrimestral el 4T 2017 al 0,2% el 4T 2018). En aquest sentit, no sembla que aquest efecte de «desviament comercial» s’hagi notat fins al moment.
• Escenari d’aranzels alts. Suposa una escalada proteccionista molt superior a l’actual, amb mesures en totes les importacions nord-americanes i una resposta del mateix calibre contra els EUA per part dels països afectats. En aquest cas, el creixement mitjà anual del PIB global en el període 2019-2021 es podria moderar fins al 2,6% (8 dècimes per sota de l’escenari previst). En aquest cas, el canal comercial i el d’incertesa contribuirien amb la mateixa proporció a l’alentiment del creixement. De nou, els EUA i la Xina serien les economies més afectades, tot i que ho seria més la nord-americana, ja que s’hi centrarien totes les rèpliques aranzelàries dels socis comercials.