El sector exportador és un dels principals protagonistes de la recuperació de l’economia espanyola. Dues xifres ho il·lustren molt bé: entre el 2009 i el 2017, les exportacions de béns i serveis van augmentar del 22,7% del PIB al 34,5% del PIB i el nombre d’empreses que exporten de manera regular va augmentar gairebé el 50%.

No obstant això, en els últims trimestres, sembla que l’embranzida que el sector exportador dóna a l’economia espanyola ha perdut força: les exportacions de béns i serveis han passat de créixer el 4,7% de mitjana entre el 2013 i el 2017 al 2,3% en el 2T 2018. Una part d’aquesta desacceleració la podem atribuir a la menor embranzida de l’economia global i, en particular, a la desacceleració dels nostres principals socis comercials, els països de la zona de l’euro. Malgrat aquesta difícil conjuntura, el nombre d’em­­preses espanyoles que miren cap a l’exterior a la recerca de nous mercats continua augmentant.

Com s’observa al primer gràfic, el fort augment en el nombre d’empreses exportadores observat des de l’inici de la crisi va anar seguit d’un repunt notable de les empreses que exporten de manera regular.1 Això no és trivial. El mercat internacional és molt competitiu, i els primers anys en el procés d’internacionalització d’una empresa són claus: només les empreses que els superen i que aconsegueixen sobreviure solen ser capaces de mantenir-se al mercat internacional.

Analitzant amb una mica més de detall l’evolució recent de les empreses espanyoles que fan el salt al mercat internacional, destaquen dos elements, un de negatiu i un altre d’esperançador. L’element menys favorable és que la proporció de noves empreses exportadores que han aconseguit fer-se un lloc al mercat internacional ha flexionat lleugerament a la baixa en els últims anys. En concret, la taxa de supervivència de les noves empreses exportadores va sorprendre molt favorablement entre els anys 2009 i 2014, ja que el fort augment del nombre de noves empreses exportadores va anar acompanyat d’un augment de la seva taxa de supervivència, que va passar de l’11% registrat, de mitjana, en els anys anteriors a la crisi al 14% l’any 2014.2 No obstant això, en els últims anys, aquesta taxa ha baixat fins a situar-se en el 9,2% el 2017.

El segon element que cal destacar és el notable repunt en el nombre de noves empreses exportadores observat l’any 2017. En concret, es va passar de 72.000 noves empreses exportadores el 2016 a més de 82.000 el 2017, un augment del 14%, similar al constatat entre els anys 2010 i 2014, però aquesta vegada partint des de cotes notablement més elevades. Així, si la taxa de supervivència es manté en les cotes actuals, el nombre de noves empreses exportadores regulars podria superar les 8.500 en els propers anys i batre, així, un nou rècord històric. No obstant això, hi ha un element que convida a la cautela. En concret, s’observa que el gros del creixement de les noves empreses exportadores es concentra als països de l’Amè­­rica Llatina, regió en què, en general, la taxa de supervivència ha estat relativament inferior.3 En canvi, als països de la UE, on la taxa de supervivència sol ser superior, el nombre de noves empreses exportadores ha baixat lleugerament.

1. Es qualifiquen com a exportadores regulars les empreses que exporten durant quatre anys seguits.

2. La taxa de supervivència es defineix com la proporció de noves empreses regulars l’any t en relació amb el nombre total de noves empreses exportadores l’any t-3.

3. Malgrat que no disposem de dades directes sobre la taxa de supervivència de les empreses exportadores per destinació de les exportacions, la proporció d’empreses regulars (és a dir, la fracció d’empreses que acumulen quatre anys exportant sobre el total d’empreses exportadores tres anys enrere) apunta en aquesta direcció.