El creixement econòmic a nivell global és un dels termòmetres clau per prendre el pols a l’estat de l’economia. En aquest article, duem a terme una anàlisi transversal per entendre els factors que impulsen el creixement en temps real i els països que actuen com a catalitzadors d’aquest creixement. Això ens ajuda a recalibrar les perspectives per als propers trimestres, un exercici que és especialment important en un moment en què alguns indicadors han estat inferiors al previst i en què existeix un debat molt viu sobre si s’aconseguirà mantenir l’actual ritme de creixement.
Per començar, construïm un indicador que estima el creixement mundial en temps real utilitzant la informació que ens proporcionen els principals indicadors de sentiment econòmic, de condicions financeres i de riscos geopolítics.1 Tal com observem al primer gràfic, l’indicador construït és capaç de reflectir amb una precisió notable les dades de creixement globals que hem observat durant les últimes dècades (té un poder explicatiu del 98%). Un element interessant és que, després d’un 2016 en què el nostre indicador se situava per damunt del creixement observat, en aquests últims trimestres, la situació és la contrària: el creixement mundial s’ha anat emplaçant una mica per damunt del creixement del nostre índex.
Aquest indicador ens ajuda a visualitzar com evoluciona l’economia. Així, a partir de les dades que han anat apareixent a l’abril, al maig i al juny per a les diferents variables, estimem que el creixement global se situa al voltant del 3,7% en el 2T 2018, gairebé el mateix ritme que vam tenir en el 1T i 1 dècima per sota de la dada del 4T 2017. D’aquesta manera, aquest exercici suggereix que el creixement mundial continua sent molt robust. Així i tot, l’indicador se situa una mica per sota del creixement previst per CaixaBank Research en el 2T de l’any (el 3,9%). Si fem un repàs succint de les diferents variables que utilitzem en la nostra anàlisi, observem que els indicadors de sentiment i de confiança a la zona de l’euro, els indicadors de sentiment a la Xina i el repunt dels riscos polítics i geopolítics presenten algunes ombres. La resta d’indicadors continuen anotant avanços destacables i, malgrat que les condicions financeres s’han endurit lleugerament, continuen exhibint nivells de laxitud considerables.
Quins factors ajuden a explicar el puixant creixement que estem veient? A CaixaBank Research, hem destacat en nombroses ocasions la millora dels indicadors de sentiment i de confiança, les condicions financeres acomodatícies i l’emplaçament dels preus de les primeres matèries en un rang raonable com els principals artífexs dels bons registres i perspectives del creixement mundial, que s’espera que augmenti el 3,9% el 2018. Doncs bé, l’anàlisi quantitativa que hem desenvolupat confirma aquesta visió. Històricament, la relació entre aquests factors i el creixement global ha estat molt estreta, de manera que no és estrany que, ara que tots ells s’emplacen en cotes propícies per impulsar un creixement mundial vigorós, aquest s’estigui materialitzant.
Utilitzant tècniques estadístiques sofisticades podem apreciar la contribució de cada factor al creixement global. En concret, des del 2015, la contribució de les condicions financeres ha estat una mica superior a la dels indicadors de sentiment. Això contrasta amb la situació del període 1998-2007, quan el gruix del creixement global s’explicava pels indicadors de sentiment, mentre que les condicions financeres tenien un paper secundari. Finalment, destaca la contribució rellevant de les primeres matèries en els dos cicles expansius, una mostra de l’impacte beneficiós sobre el creixement mundial que té, en l’actualitat, un preu de les primeres matèries emplaçat en un rang raonable o sweet espot.
Passem ara a l’anàlisi geogràfica. Duem a terme una anàlisi per països que inclou les principals economies del món. En concret, estudiem, utilitzant dades dels PMI de manufactures, quins són els països que expliquen més el creixement mundial des del 2015.2 Obtenim que el principal motor de l’economia mundial en els tres últims anys són els EUA, amb un pes del 23%. Tot seguit, trobem l’economia de la zona de l’euro, amb un pes del 16,5%, i l’economia xinesa, amb un pes del 13,5%. Turquia i el Brasil també apareixen com a economies rellevants per a l’economia mundial, una troballa significativa si tenim en compte la incertesa política que plana sobre aquests dos països.
Però com evolucionarà l’economia mundial en els propers anys? Duent a terme un exercici de previsió de les diferents variables que expliquen el creixement,3 podem pronosticar l’evolució del creixement global en els propers trimestres. Així, obtenim que s’espera que l’indicador de creixement es desacceleri de forma suau el 2018 i el 2019. En concret, aquest indicador creixeria, de mitjana, el 3,7% el 2018 i el 3,6% el 2019. Es tracta de registres notables, tot i que lleugerament per sota de les previsions de creixement de CaixaBank Research, que s’emplacen en el 3,9% el 2018 i en el 3,8% el 2019. Les perspectives d’unes condicions financeres una mica més exigents (tot i que encara relativament acomodatícies), d’un manteniment dels riscos polítics i geopolítics en cotes relativament elevades i d’uns indicadors de sentiment una mica menys pròspers en els propers trimestres són els principals factors del nostre model que expliquen aquest alentiment.
Tal com hem vist en l’anàlisi dels factors de suport al creixement, les condicions financeres han adquirit un paper molt més preponderant per impulsar el creixement mundial en aquests últims anys, gràcies a les polítiques monetàries ultraexpansives que s’han implementat. Per aquest motiu, és especialment interessant calibrar la sensibilitat del nostre pronòstic de creixement en funció de l’evolució de les condicions financeres el 2019. Així, tal com ho il·lustra el quart gràfic, si, en lloc de la previsió del nostre model (que projecta unes condicions financeres una mica més exigents però encara força acomodatícies), les condicions financeres tornessin el 2019 a la mitjana històrica des del 1971 (aquesta mitjana se situa en un valor de 0), el nostre indicador creixeria, de mitjana, el 3,0%, 0,6 p. p. per sota del nostre pronòstic, una desacceleració del creixement força substancial. En canvi, si les condicions financeres es mantinguessin el 2019 en els nivells de laxitud actuals, el nostre indicador de creixement avançaria el 4,1% el 2019, 0,5 p. p. per damunt del nostre pronòstic. En definitiva, aquests escenaris mostren l’elevada sensibilitat del creixement mundial a les condicions financeres i, en conseqüència, la gran importància que el procés de normalització monetària que s’està produint als EUA i a Europa es desenvolupi de forma gradual i ben comunicada.
En resum, la nostra anàlisi suggereix que, malgrat que l’economia europea ha esternudat en el 1T 2018 (i mai millor dit després de les grips d’aquest hivern, que s’estima que han llastat l’activitat econòmica a diversos països), l’economia mundial no s’ha refredat i continua creixent amb força. Així i tot, l’exercici de predicció que hem realitzat mostra que el creixement mundial es podria desaccelerar lleugerament el 2018 i el 2019 i que el creixement agregat podria ser una mica inferior al que esperem. En qualsevol cas, hem de ser prudents: l’evolució de les condicions financeres en l’actual context de normalització monetària, els riscos polítics i geopolítics i la trajectòria del preu del cru seran elements determinants en els propers mesos, i d’ells dependrà, en bona mesura, que es confirmin aquestes prediccions. No venguem la pell de l’ós abans d’haver-lo caçat...
1. En particular, incloem les diferents variables que hem identificat com a rellevants (PMI, índexs de confiança del consumidor, índex de condicions financeres de la Fed de Chicago, índex de preus de les primeres matèries del Commodity Research Bureau, índex de riscos geopolítics de Iacovello i Caldara...) per al creixement mundial, tant a nivell temàtic com geogràfic. Estimem una regressió lineal amb dades des del 2005 del creixement sobre aquestes variables i mirem el seu valor predit per construir l’indicador en temps real.
2. En concret, fem una regressió del creixement mundial sobre els PMI dels principals països i calculem el percentatge de la variància explicada al qual contribueix cada país.
3. Projectem la seva evolució futura amb un model de predicció a partir de les dades dels dos últims trimestres per a cada variable.