L’economia nord-americana es troba en una etapa madura del cicle econòmic, i això explica que el suport dels factors cíclics al creixement sigui cada vegada menor. A més a més, s’espera que aquesta tendència es vagi intensificant. En aquest context, és important entendre la situació i les perspectives dels factors de fons que determinen la capacitat de creixement del país, com l’augment de la productivitat, la inversió i el treball. Després d’analitzar la situació del mercat laboral en números anteriors de l’Informe Mensual,1 ens centrem ara en l’anàlisi de la inversió.

Si analitzem l’evolució recent de la inversió bruta, observem que la taxa de creixement s’ha situat lleugerament per damunt de la mitjana històrica. Això es podria interpretar com un element positiu que hauria d’afavorir la millora de la capacitat de creixement a mitjà termini de l’economia nord-americana. No obstant això, dos elements matisen aquesta valoració positiva. En primer lloc, cal tenir en compte que, després del fort ajust experimentat per la inversió durant la Gran Recessió, el ritme de recuperació ha estat el més lent de tots els períodes de recuperació des de la Segona Guerra Mundial. Un altre element que matisa la valoració de l’evolució de la inversió és que la composició de l’stock de capital ha canviat de manera radical en les últimes dècades. El pes del capital tecnològic i intangible, com els ordinadors o el software, ha augmentat de forma notable, i aquest tipus de capital sol tenir una vida útil molt més curta i, per tant, requereix un ritme d’inversió superior.

En aquest sentit, per valorar millor la situació de la inversió, és útil repassar l’evolució de la inversió neta de depreciació. La imatge que obtenim no és tan encoratjadora. La inversió neta, tot i que s’ha recuperat de manera significativa en els últims anys, se situa encara clarament per sota de la mitjana històrica (–2,2 p. p. com a percentatge del PIB). L’impacte sobre el creixement del PIB del menor ritme d’augment de la inversió és significatiu: segons les estimacions del Conference Board, la contribució al creixement del PIB del capital físic ha passat de prop de 2 p. p. durant la segona meitat dels noranta i primers anys dels 2000 a gairebé 1 p. p. en l’actualitat.

Arribats a aquest punt, sembla que la reforma impositiva aprovada pel Congrés al desembre va en la direcció adequada. Sense cap mena de dubte, la rebaixa de l’impost de societats (del 35% al 21%) i els canvis en les normes comptables relacionades amb les deduccions pels costos en inversió2 podrien esperonar la inversió.

D’altra banda, hi ha altres elements que, quan es tenen en compte, qüestionen que l’evolució de la inversió hagi estat tan feble com suggereixen les dades comentades fins ara. I, per això, matisen la idoneïtat de l’impuls fiscal, així com el seu efecte final sobre la inversió.

En primer lloc, la mera constatació que la velocitat a la qual es recupera la inversió és inferior a l’habitual no és suficient per concloure que és necessari donar-li un impuls. Un exemple senzill serveix per il·lustrar-ho. Una economia cada vegada més centrada en els serveis i en el coneixement pot ser que requereixi un nivell d’inversió inferior.3 Pensem, per exemple, en les necessitats d’inversió (en ca­­pi­­tal físic) de General Motors i en les de Google. A més a més, en aquesta nova economia del coneixement, sovint la inversió és difícil de comptabilitzar, i es tem que s’estigui infraestimant. De fet, una part significativa de la inversió en actius intangibles, com el capital organitzatiu, no es comptabilitza com a inversió en els comptes nacionals.

Finalment, pel que fa als efectes de la nova fiscalitat, tot i afa­­vorir un augment de la inversió, és probable que l’im­­pacte sigui relativament menor. El motiu: no sembla que el factor que limita un major dinamisme de la inversió siguin les dificultats d’accés al crèdit per part de les empreses o la falta de liquiditat. La situació, de fet, és més aviat la contrària: les condicions financeres han estat molt laxes du­­rant els últims anys i l’acumulació de liquiditat en els balan­­ços de moltes empreses es troba en màxims històrics.4 A més a més, atesa la maduresa cíclica de l’economia nord-americana, no sembla que l’estímul fiscal sigui gaire oportú, ja que podria generar pressions inflacionistes i augments més accentuats dels tipus d’interès, la qual cosa també limitaria l’impacte de la reforma fiscal sobre la inversió.

1. Vegeu, per exemple, «EUA: l’efecte dels baby boomers en el cicle i a llarg termini», en l’IM11/2017.

2. Augment de la quantitat deduïble anualment i consegüent reducció del període d’amortització.

3. La inversió en capital tecnològic i intangible requereix un major manteniment, perquè la taxa de depreciació d’aquest tipus de capital és superior, però la inversió total pot ser que sigui inferior als requeriments d’una economia industrial tradicional.

4. Vegeu «Liquiditat al sector empresarial: quan més no sempre és millor», al Dossier de l’IM02/2017.