L’auge exportador de l’economia espanyola ha exercit un efecte positiu i molt significatiu al mercat laboral. No obstant això, quantificar el nombre de llocs de treball generats gràcies a l’augment de les exportacions no és una tasca fàcil. Amb la finalitat d’aproximar l’ocupació atribuïble al total de les exportacions en el període més recent, prenem les dades de l’Enquesta Industrial d’Empreses i de l’Enquesta Anual de Serveis dels anys 2011 al 2015 (última enquesta disponible) i distribuïm l’ocupació de cada sector en funció del pes de la demanda interna i de l’externa segons el percentatge de vendes a l’exterior de cadascun.1 Per als anys 2016 i 2017, s’utilitza l’evolució de l’ocupació a cada sector d’activitat segons l’EPA.2 Noti’s que un supòsit implícit en aquest càlcul és que la productivitat laboral és la mateixa entre les empreses d’un mateix sector. Per aquest motiu, els resultats obtinguts s’han d’entendre com una estimació aproximada, tot i que cal assenyalar que la granularitat en la definició dels sectors d’activitat (2 dígits) confereix una certa confiabilitat a l’anàlisi. Així mateix, cal tenir en compte que aquest càlcul no té en compte els efectes induïts sobre altres sectors de l’aug­­ment de l’activitat exportadora en un sector.

Malgrat que la mètrica desenvolupada és relativament senzilla, ajuda a il·lustrar que l’efecte de l’auge exportador sobre l’ocupació és molt positiu. En concret, en el període recessiu 2011-2013, les exportacions van generar al voltant de 46.000 llocs de treball. Això va ser compensat amb escreix per l’enfonsament de la demanda interna, que va destruir 502.000 llocs de treball, de manera que la pèrdua neta va quedar en 456.000 llocs de treball. Durant aquest període, destaca l’evolució de les exportacions de serveis, que va ser més dinàmica que la dels sectors industrials. En aquest sentit, sobresurten els sectors de serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria (amb +14.000 llocs de treball, una contribució del 30% del total de l’ocupació generada per les exportacions) i programació, consultoria i informà­­tica (amb +8.000 llocs de treball, una contribució del 16%). De tota manera, entre els sectors industrials, destaquen la fabricació d’altre material de transport (+11.000, contribució del 23%) i la indústria de l’alimentació (+7.000, contribució del 15%).

En la fase de recuperació actual, compresa entre els anys 2013 i 2017, s’estima que les exportacions van generar al voltant de 239.000 llocs de treball, la qual cosa representa el 14% del total de llocs de treball generats en aquest període. Una xifra que corrobora que l’obertura al comerç internacional és una oportunitat per a la generació d’ocupació. Els serveis han continuat mantenint una aportació molt dinàmica, amb 94.000 llocs de treball, però ha estat la indústria la que ha aportat el gros de les feines vinculades a les exportacions (146.000). L’aportació de la indústria en aquest període és doblement destacable, ja que, al mateix temps, s’han registrat notables augments de productivitat laboral aparent a la major part de sectors.

1. En concret, disposem de dades de 32 sectors de serveis i de 22 industrials a 2 dígits corresponents als codis CNAE: B, C, D, E, H, I, J, L, M, N, R i S, que concentren el 44% del total d’ocupats el 2017. Les dades de vendes a l’exterior per sector d’activitat només estan disponibles fins al 2015. Noti’s que aquest càlcul no utilitza taules input-output i que, per tant, no té en compte l’ocupació induïda en altres sectors d’activitat que aporten els productes intermedis usats en la producció dels béns i dels serveis exportats.

2. S’assumeix que el pes de les vendes a l’exterior es manté al nivell del 2015.