El PMI del sector ha augmentat fins a situar-se, de mitjana, en 55,6 punts en els dos primers mesos de l’any, en relació amb els 55,1 del 4T 2024. La millora de l’activitat continua tenint el suport de la fortalesa de la demanda, en especial de les activitats comercials, que, al seu torn, es veuen impulsades per un sector turístic molt dinàmic. En aquest sentit, les dades més recents confirmen la fortalesa de l’activitat turística: al gener, el nombre de turistes estrangers que van arribar al nostre país va vorejar els 5,1 milions, la qual cosa representa un creixement del 6,1% interanual i del 20,7% en relació amb els nivells prepandèmia (gener del 2019).

Els senyals són una mica més febles a la indústria, ja que l’índex PMI del sector manufacturer es va situar, al febrer, per sota dels 50 punts (49,7), quelcom que no succeïa des del gener del 2024, tot i que, en la mitjana del gener-febrer, es va situar encara en terreny expansiu (50,3 vs. 53,6 en el 4T 2024). Tant la producció com les noves comandes es frenen, en un context d’afebliment de la demanda, davant un clima d’incertesa elevada. Els senyals són una mica més positius pel costat de l’ocupació al sector industrial, amb un creixement dels afiliats de l’1,7% interanual al gener-febrer, en relació amb l’1,6% del 4T 2024. En general, l’evolució del sector industrial es veu condicionada negativament per l’atonia de la demanda procedent dels nostres principals socis europeus o pels dubtes sobre la política aranzelària dels EUA. En aquest sentit, tot i que l’exposició directa d’Espanya a aquests canvis és relativament baixa, sectors com l’agroindustrial o el farmacèutic es podrien veure particularment afectats. A més a més, la incertesa geopolítica podria provocar l’ajornament de projectes d’inversió.

Pel costat del consum, els indicadors apunten a una moderació dels ritmes d’avanç, després del bon tancament del 2024. Així, el creixement de les matriculacions de turismes es va normalitzar al gener-febrer, en situar-se en el 8,4% interanual, en relació amb l’extraordinari 14,4% anotat en el 4T 2024, molt condicionat per la dada del desembre, la millor en aquest mes en quatre anys. En termes anualitzats, les matriculacions superen el milió d’unitats, quelcom que no succeïa des de mitjan 2020. Per la seva banda, l’indicador de CaixaBank Research mostra que l’activitat de les targetes espanyoles està tenint una evolució de més a menys en l’arrencada d’enguany, amb un creixement, fins al 21 de febrer, del 3,8% interanual, lleugerament per sota del ritme anotat en el 4T 2024 (el 4,0%).

L’afiliació mitjana va augmentar al febrer en 100.340 persones, una mica per sota de l’avanç de l’any passat (103.621), però notablement per damunt dels 70.616 de mitjana en els mesos de febrer del 2014-2019. Un cop corregida l’estaciona­­li­­tat, l’ocupació anota una pujada mensual de 58.735 afiliats, el major augment des del març del 2024, de manera que el creixement mitjà mensual des de l’inici de l’any puja a 47.246 treballadors, xifra que supera la de la mitjana del 4T 2024 (44.522). A més a més, destaca la millora de la contractació indefinida, de manera que la taxa de temporalitat continua caient, fins a l’11,8%, 2 dècimes menys que el mes anterior i la taxa més baixa de la sèrie.

Segons l’indicador avançat publicat per l’INE, la inflació general es va situar, al febrer, en el 3,0%, 1 dècima més que el mes anterior i la taxa més alta des del juny del 2024. Sense disposar del desglossament per components, l’INE apunta que aquest resultat ve marcat, principalment, per l’augment dels preus de l’electri­­citat, que continua afectada per la pujada de l’IVA del 10% al 21% aplicada a la tarifa elèctrica al gener. En canvi, la inflació subjacent (que exclou els productes energètics i els aliments no elaborats) continua disminuint de forma gradual i va caure 3 dècimes, fins al 2,1%, el registre més baix des del desembre del 2021. D’aquesta manera, les tendències de fons dels preus es continuen mantenint a la baixa, més enllà del repunt de l’indicador general.

Després de la reculada puntual de l’activitat el 2023 (el –10,2%), associada als elevats tipus d’interès, el nombre d’operacions de compravenda va créixer el 10% el 2024, fins als 642.000 habitatges. Es tracta del tercer millor registre de la sèrie històrica, només per darrere del màxim del 2007, en ple boom immobiliari, i del repunt del 2022 després de la pandèmia. Aquesta reactivació respon a diversos factors: el canvi d’orientació en la política monetària, la solidesa de l’economia i, en especial, del mercat laboral, la recuperació de la renda disponible de les llars i el creixement poblacional, impulsat per uns fluxos migratoris positius. En un context de demanda a l’alça i d’o­­ferta encara insuficient, els preus continuen pujant: en el 4T 2024, el valor taxat de l’habitatge va augmentar el 2,7% intertrimestral i va situar la pujada interanual en el 7,0%, la més intensa des del 1T 2007.