La mitjana de la inflació general el 2024 va ser del 2,8% interanual, un descens de gairebé 8 dècimes respecte l’any passat. La caiguda va ser més marcada a la inflació nucli (que exclou energia i aliments), que va caure des d’una mitjana del 4,4% fins al 2,7% interanual pel fort descens de la inflació dels béns industrials. Els serveis van mostrar més resistència a baixar i es van mantenir en el 3,5% interanual. La inflació dels aliments va ser el component que més es va moderar al llarg del 2024: 7,5 p. p. menys, fins al 3,6% interanual. D’altra banda, la normalització dels preus de l’energia va situar la inflació del component energètic en una mitjana de l’1,0% interanual, on contrasten la caiguda del preu dels carburants (3,3% interanual) i la forta pujada de l’electricitat (9,4% interanual) (vegeu la Nota Breve).

En el 4T 2024, l’economia xinesa va créixer un 1,6% intertrimestral (davant l’1,3% del 3T, revisat 0,4 p. p. a l’alça). Per la seva banda, el creixement interanual va ser del 5,4% (vs. 4,6% del 3T), les taxes de creixement més elevades des de la primera meitat del 2023, quan l’economia xinesa es recuperava d’un llarg període de polítiques COVID zero. Els indicadors d’activitat reflecteixen un 4T de menys a més. La producció industrial es va expandir un 6,2% interanual al desembre (vs. 5,4% al novembre i 5,0% en el 3T), en un entorn de bon comportament de la demanda externa i de millores del costat de la demanda interna, beneficiant-se del suport de les mesures anunciades des de l’estiu per les autoritats xineses. Les vendes al detall van créixer el 3,7% interanual al desembre (vs. 3,0% al novembre i 2,7% en el 3T). La inversió en àrees urbanes va créixer el 3,2% interanual en el conjunt de l’any (enfront d’un augment del 3,9% en la primera meitat de l’any). En aquest context de reacceleració de l’economia, sembla que les pressions deflacionistes s’han moderat en els últims mesos. Tot i que al desembre la inflació general ha caigut al 0,1% interanual (vs. 0,2% al desembre), mínim des del març, això s’ha degut principalment als aliments (que han caigut de l’1,0% al –0,5% interanual). La inflació nucli s’ha recuperat fins al 0,4% interanual al desembre (des del 0,1% del setembre, mínim des del 2021), i els preus de producció s’han anat estabilitzant en la segona meitat de l’any (vegeu la Nota Breve).

Setmana de menys a més en els mercats financers. Després de començar amb la ressaca de les bones dades del mercat laboral als EUA de desembre publicades divendres passat, que van induir repunts en la rendibilitat del deute sobirà nord-americà (i un cert arrossegament a l’europeu) i van suposar que els implícits del mercat monetari passessin a descomptar una única baixada de tipus de la Fed el 2025, l’atenció inversora es va centrar en les pressions inflacionistes i en l’informe de l’IPC del desembre. La seva publicació dimecres va confirmar unes positives dinàmiques desinflacionistes al nucli, que van causar una forta caiguda en la rendibilitat del deute sobirà a banda i banda de l’Atlàntic. També van suposar que la probabilitat descomptada en el mercat del fet que la Fed dugués a terme dues retallades de tipus enguany pugés del 15% al ​​70%. Aquesta tendència també va ser afavorida per diverses declaracions, tant dels membres de la Fed que es van pronunciar durant la setmana amb un biaix dovish com de diferents membres de la futura Administració Trump, que van plantejar des que les taxes aranzelàries podrien augmentar progressivament els propers mesos fins que les retallades de despesa pública anunciades seran una palanca per controlar el dèficit públic, en un intent per contenir les pressions inflacionistes i el repunt dels tipus a llarg termini. A la zona de l’euro, es van produir caigudes en els diferencials perifèrics afavorits per la confirmació d’una contracció del PIB a Alemanya el 2024. D’altra banda, les perspectives que el Govern francès aconsegueixi aprovar el pressupost del 2025, i que el Consell Europeu accepti un dèficit al voltant del 5,5% del PIB, han afavorit la borsa francesa, amb l’índex CAC 40 liderant els avanços de les borses europees. En el cas dels índexs nord-americans, els nivells encara més elevats de tipus i la publicació dijous d’una dada de vendes detallistes per sota del que s’esperava al desembre els fa tancar la setmana en negatiu. Pel que fa a les divises, tant l’euro com el dòlar s’han mantingut pràcticament plans durant la setmana, i destaca la depreciació de la lliura, llastada tant per la mala dada de creixement de l’economia al novembre després de la publicació dels plans fiscals del nou Govern com per una inflació que, tot i reduir-se al desembre, continua en nivells elevats i superiors als dels seus parells. Finalment, en el mercat de matèries primeres, destaca la forta caiguda dels preus del gas natural, en una setmana volàtil marcada tant per les perspectives d’un temps una mica més càlid les properes setmanes com per la incertesa respecte a la política de l’Administració Trump sobre les exportacions nord-americanes de cru i les sancions als hidrocarburs russos.