Els indicadors sintètics del Banc de Portugal, amb dades fins al novembre, suggereixen una acceleració del ritme de creixement de l’activitat global fins a l’1,3% en el 4T (l’1,2% en el 3T) i del consum privat fins al 2,8% (vs. el 2,4%). També confirmen aquesta tendència altres indicadors, com les vendes al detall, les despeses amb targeta i la venda d’automòbils, que, en el 4T, va augmentar l’11,9% interanual. Al seu torn, l’indicador de clima econòmic es va enfortir en el 4T, amb millores a tots els sectors, en especial als serveis.

Les perspectives per al 2025 continuen sent positives, amb el suport de la resiliència del consum, gràcies a la solidesa del mercat laboral i a la recuperació de la renda disponible real, tant pels augments salarials com per la contenció de la inflació. També sembla plausible una acceleració de la inversió, tant per la reducció dels costos de finançament com pel fet que entrem en el penúltim any d’execució dels fons NGEU. En definitiva, els factors interns apunten a la solidesa de l’economia, tot i que podrien ser contrarestats per factors externs relacionats, per exemple, amb l’augment del proteccionisme o amb l’impacte sobre els preus de les principals primeres matèries d’un eventual agreujament dels factors geopolítics.

Al desembre, la inflació general va repuntar al 3,0% (el 2,5% al novembre), i la subjacent, al 2,8% (vs. el 2,6%), la qual cosa va situar la inflació mitjana del 2024 en el 2,4%, en relació amb el 4,3% del 2023. De cara al 2025, la nostra previsió actual per a la inflació mitjana se situa en el 2,1%, valor que marcaria definitivament el final del cicle inflacionista dels últims anys. L’horitzó dels preus sembla favorable: d’una banda, els mercats de futurs dels principals productes agrícoles apunten a preus més pròxims als existents abans de la guerra a Ucraïna; pel que fa als serveis, a les telecomunicacions, per exemple, l’augment de la competència i l’anunci per part d’algunes operadores que mantindran els preus al mateix nivell apuntarien a una inflació continguda en aquesta rúbrica.

La dada de l’IPH del 3T publicada al final de desembre va ser contundent: el +3,7% trimestral (el +3,9% en el 2T) i el +9,8% interanual (vs. el +7,8%). En el 3T, es van vendre 40.909 habitatges, el 19,4% més que en el 3T 2023 i el 10,2% més que en el trimestre anterior. El preu mitjà dels habitatges venuts va pujar als 221.300 euros (el 4,3% més que en el 2T). La publicació d’aquesta dada, juntament amb altres indicadors disponibles del 4T, alimenta l’expectativa d’un creixement mitjà de preus el 2024 molt més pròxim a la xifra del 2023, motiu pel qual la previsió actual de CaixaBank Research (el 6,8%) es troba força esbiaixada a la baixa.

Això reflecteix, essencialment, l’augment de la capacitat de les famílies (el 4,1% del PIB vs. el 3,5% del 2T), arran d’un augment de l’estalvi del 8,4% en relació amb el trimestre anterior, gràcies al creixement de la renda disponible (el 2,3%) per damunt del consum (l’1,6%).