Els indicadors que anem coneixent de l’últim trimestre de l’any ofereixen senyals positius. La despesa domèstica repunta en un context de millora de la renda real de les famílies, els indicadors de sentiment empresarial (PMI) es mantenen sòlids, el mercat laboral continua creant ocupació a ritmes elevats, el turisme prossegueix puixant, i el mercat de l’habitatge agafa cada vegada més embranzida. La inflació, malgrat el repunt dels últims mesos, a causa, principalment, dels preus energètics, es manté en nivells continguts, per sota de la mitjana de la zona de l’euro, i millora, fins i tot, les nostres previsions.

Pel que fa als indicadors de consum, les vendes al detall (sense estacions de servei i a preus constants) creixen a l’octubre el 3,4% interanual (el 2,5% en el 3T). Al seu torn, les matricula­cions de turismes avancen el 6,8% interanual a l’octubre-novembre, en relació amb l’augment de l’1,7% del trimestre anterior. Per la seva banda, l’indicador de consum de CaixaBank Research mostra un repunt de la despesa amb targetes espanyoles a l’octubre, fins al 4,8% interanual, per damunt de la mitjana del 3T, del 3,2%; les dades del novembre apunten a un intens afebliment (fins al dia 21, es registra un augment del 0,9% interanual), condicionades per un efecte base desfavorable (el novembre del 2023 va ser un mes excepcionalment dinàmic) i, en menor mesura, per l’impacte de la DANA a la Comunitat Valenciana (per a més informació, vegeu el Focus «Impacte econòmic de les inundacions a la província de València», en aquest mateix informe). Finalment, l’arribada de turistes estrangers a l’octubre s’ha accelerat fins a una taxa interanual del 9,5%, en relació amb un creixement del 7,8% en el 3T.

Pel costat de l’oferta, s’observen senyals mixtos: mentre la indústria anota una millora després de la feblesa de la primera part de l’any, els serveis mostren una certa pèrdua de dinamisme. Així, l’índex PMI del sector manufacturer va registrar una mitjana de 53,8 punts a l’octubre-novembre, clarament per damunt del llindar que marca creixement (50) i de la xifra del 3T (51,5), mentre que l’indicador anàleg per al sector serveis s’ha afeblit lleugerament, fins als 54,0 punts de mitjana, des de l’inici del trimestre, des dels 55,2 punts del trimestre anterior. Com a resultat, l’índex compost es va situar en 54,2 punts, en relació amb els 54,4 punts en el 3T. Per la seva banda, la millora de l’activitat industrial també es percep en el repunt de l’índex de producció industrial, que va créixer l’1,9% interanual a l’octubre (el 0,6% en el 3T).

Després del fort avanç registrat el mes anterior, la creació d’ocupació s’ha alentit lleugerament al novembre. Els afiliats van caure en 30.051 persones, quelcom habitual en aquest mes, però aquesta xifra supera les caigudes anotades al novembre de l’any passat (–11.583) i la mitjana prepandèmia (–23.219 en el període 2014-2019). En termes desestacionalitzats, es continua creant ocupació (+13.116), de manera que el creixement intertrimestral de l’afiliació des del començament del 4T puja al 0,5%, en relació amb el 0,3% del trimestre anterior. Per la seva banda, l’atur registrat augmenta en 16.036 persones, fins als 2,586 milions, una caiguda inferior a la del novembre de l’any passat (–24.573), però que contrasta amb la pujada habitual en un mes de novembre (+1.506 de mitjana el 2014-2019).

Després de la frenada de la inflació durant el 3T, tant a l’octubre com al novembre, hem assistit a un repunt provocat pel component energètic, tot i que les tendències de fons es mantenen a la baixa. En aquest sentit, segons la dada avançada, la inflació general es va situar en el 2,4% al novembre, 0,6 p. p. més que a l’octubre, impulsada per l’augment dels preus de l’electricitat i dels carburants, mentre que la taxa subjacent, que exclou l’energia i els aliments no elaborats, es va reduir 1 dècima, fins al 2,4%. La inflació encara els propers mesos amb bones perspectives, tot i que les pujades de l’IVA dels aliments essencials i de l’electricitat i la retirada de les bonificacions al transport, efectives a partir del gener, pressionaran a l’alça els preus.

El saldo de la balança per compte corrent fins al setembre, en termes acumulats de 12 mesos, llança un superàvit del 3,1% del PIB, 0,4 punts més que en el conjunt del 2023 i el millor registre des del 2016. Aquesta millora del saldo exterior s’explica, fonamentalment, per l’energia i pel turisme. D’una banda, el dèficit comercial de béns es va reduir fins al 2,1% del PIB (el –2,3% el 2023), gràcies a la correcció del dèficit energètic (el –1,9% vs. el –2,2%), en un context de caiguda prolongada dels preus (el –4,6% el 2024 i el –14,1% acumulat des del 2022), mentre que el dèficit de béns no energètics s’estabilitza en el 0,1% del PIB. Pel costat dels serveis, la balança dels no turístics anota un superàvit del 2,2% del PIB (el 2,3% l’any passat), mentre que el superàvit de turisme assoleix un nou rècord, amb el 4,3% del PIB (el 3,9% el 2023). Les dades més recents apunten al fet que el 2024 pot ser un altre any històric per al sector turístic: entre el gener i l’octubre, van arribar al nostre país gairebé 82,9 milions de turistes internacionals, que van gastar prop de 111.000 milions d’euros, la qual cosa representa un creixement del 10,8% i del 16,8% interanual, respectivament.

La compravenda d’habitatges va repuntar al setembre amb força (el 41,5% inter­anual) i de forma generalitzada per tipus d’habitatge (el 55% el nou i el 38% el de segona mà). Des de l’inici d’enguany, s’han tancat prop de 468.000 operacions, la qual cosa representa un increment del 3% en relació amb el mateix període del 2023 i reflecteix una recuperació clara de l’activitat en relació amb les caigudes registrades al llarg de l’any passat (el –10,2% de mitjana el 2023). Aquesta reactivació de les transaccions, combinada amb el menor dinamisme de l’oferta nova, introdueix pressions a l’alça sobre els preus. De fet, es van tornar a accelerar amb força en el 3T 2024, tant el valor taxat del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (el 6,0% interanual vs. el 5,7% anterior) com, sobretot, l’índex de preus de l’habitatge de l’INE (el 8,2% vs. el 7,8%).