Al novembre, els PMI del sector manufacturer i del sector serveis es van situar en els 53,1 punts. Tot i el descens respecte al mes passat, tots dos indicadors es mantenen còmodament dins de la zona d’expansió (per sobre de 50). A l’octubre, l’índex de producció industrial va avançar un 1,9% interanual a l’octubre (0,8 p. p. més que al setembre), una millora substancial respecte a la mitjana del 3T (0,6%). L’avanç per tipus de béns va ser generalitzat, destacant els béns d’equipament, que van avançar amb força (+2,0% interanual), després d’un 3T en negatiu (–2,5%).

El turisme internacional es va accelerar a l’octubre. Les arribades de turistes internacionals van augmentar el 9,5% interanual a l’octubre (+9,1% interanual al setembre), mentre que la despesa turística internacional va augmentar el 15,5% interanual (12,7% interanual al setembre). Destaca en positiu el turisme alemany (+14,0% interanual en arribades, +23,5% interanual en despesa), mentre que el turisme britànic continua creixent de manera més modesta (+4,8% en arribades, +10,0% en despesa). La taxa de creixement interanual del turisme estranger a l’octubre va ser de 2,3 p. p. superior a la del juliol i l’agost, continuant la tendència cap a creixements més forts fora de temporada.

L’ocupació es va moderar lleugerament al novembre a Espanya. L’afiliació a la Seguretat Social va caure al novembre en 30.051 persones, un 0,14% intermensual, un descens habitual per la caiguda de la feina a l’hostaleria, però que enguany supera lleugerament la xifra de l’any passat (–0,06%) i la de la mitjana d’aquest mes el 2014-2019 (–0,12%). En termes desestacionalitzats, l’ocupació anota una pujada mensual de 13.116 afiliats, el menor avanç des del juliol; en tot cas, l’augment de l’afiliació des de començament del 4T s’accelera fins al 0,5% trimestral des del 0,3% del 3T. Pel que fa a l’afiliació a la província de València, no s’aprecia un impacte significatiu derivat de la DANA: els afiliats van créixer al novembre en 11.217 persones, una mica per sota de l’any passat (+17.235) i de la mitjana del període 2014-2019 (+19.069), mentre que la taxa interanual es va moderar des del 2,7% al 2,2%, fruit d’una caiguda de l’ocupació en hostaleria del 2,5% intermensual, molt superior a l’habitual en aquest mes (–0,9% el 2014-2019) (vegeu la Nota Breve).

El PMI compost d’activitat global es va situar en els 52,4 punts al novembre, 1 dècima per sobre del mes anterior i la millor lectura des de l’agost. En aquesta ocasió, i a diferència dels mesos anteriors, el sector manufacturer va aportar positivament (l’indicador es va situar per sobre dels 50 punts), gràcies a la millora de la producció i les noves comandes. El sector serveis, com passa des de fa gairebé dos anys, va mostrar un creixement sòlid. Un altre aspecte que cal destacar va ser la recuperació de la confiança empresarial a nivells màxims des del juny. Per països, va destacar la continuïtat de la feblesa de la zona de l’euro, motivada per la fragilitat de l’activitat a Alemanya, França i Itàlia, que contrasta amb la millora als EUA. A la Xina, tant el PMI com el Caixin (tots dos indicadors en zona d’expansió) van mostrar com el creixement de l’economia xinesa va continuar guanyant ritme al novembre, especialment gràcies a la millora del sector manufacturer.

En la reunió del pròxim 12 de desembre, s’espera que el BCE baixi els tipus en 25 p. b. i deixi el depo en el 3,00% (100 p. b. per sota del pic aconseguit al setembre del 2023, i després de quatre retallades de tipus des del juny). Els 25 p. b. de retallada recullen el consens que hi ha al BCE per a una distensió gradual de la política monetària i, alhora, equilibren dues visions complementàries de l’escenari: la cautela d’alguns membres del banc central per no donar encara per finalitzada la lluita contra la inflació amb la preocupació d’uns altres pel risc de mantenir una política restrictiva en un context de refredament de l’activitat econòmica. Les últimes xifres d’inflació són inferiors al que es preveu pel BCE i alguns dels indicadors fins i tot reflecteixen taxes al voltant del 2%. No obstant això, a una part d’aquesta desinflació se li acaba el recorregut, en recollir la normalització passada de factors d’oferta (per exemple, la inflació negativa en energia i més baixa de l’habitual en béns), mentre que els serveis segueixen en taxes altes (amb previsió i senyals de refredar-se, però amb la cautela que aconsella un mercat laboral sòlid). En activitat, els senyals de refredament són més evidents en indicadors soft i de confiança (per exemple, els PMI han caigut sostingudament a zona contractiva), que en les dades de més qualitat, però de publicació més ressaguera (per exemple, el PIB va accelerar d’un 0,1% trimestral en el 4T 2023 a un 0,4% trimestral en el 3T 2024; encara que la volatilitat d’Irlanda i els jocs olímpics de París dificulten la lectura de l’última dada). Tot això, sumat a un mapa de riscos exigents, fa que una retallada de 25 p. b. al desembre i un missatge que transmeti la intenció de continuar baixant els tipus d’interès en reunions futures permetin compassar millor la distensió de la política monetària a la velocitat amb la qual s’esclareixen les incerteses de l’escenari i de les pròpies dades (vegeu la Nota Breve).

Augment de l’apetència pel risc malgrat la incertesa política. Quant als tipus d’interès, relativa estabilitat en el deute sobirà en aquesta setmana curta, amb moviments lleus i mixtos a banda i banda de l’Atlàntic. A la zona de l’euro, el col·lapse del Govern francès després de no aconseguir aprovar uns pressupostos amb retallades de despeses ha suposat una lleugera ampliació de la prima francesa, en un context d’estabilitat d’altres diferencials perifèrics com Espanya o Portugal, i fins i tot caigudes de la prima italiana. A la incertesa política se suma la feblesa econòmica dels països del nucli de la zona de l’euro, amb els PMI compostos de França i Alemanya per al novembre lleugerament pitjors de l’esperat i tots dos en zona contractiva. En aquest context, els implícits del mercat monetari segueixen descomptat una baixada de 25 p. b. en la seva pròxima reunió del desembre (i uns 150 p. b. de baixades addicionals fins al juny) i l’euríbor 12 mesos cedeix 11 p. b. en el que portem de setmana. Als EUA les dades d’ocupació conegudes durant la setmana, tant de noves vacants a l’octubre com de l’enquesta ADP per al novembre, van llançar resultats en general positius, tot i que mixtos, a l’espera que el divendres es coneguin les dades d’ocupació. D’altra banda, el PMI compost va ser lleugerament inferior a l’esperat, encara que en zona clarament expansiva. En aquest context, el mercat continua esperant una baixada de 25 p. b. de la Fed en la seva reunió del 18 de desembre, tot i que Powell ha assenyalat en les seves últimes declaracions que l’economia es troba millor del que s’esperava al setembre quan van començar el seu cicle de baixades i que la Fed pot permetre’s ser una mica més cauta. Quant a la renda variable, guanys generalitzats en els índexs dels mercats desenvolupats. Els índexs europeus reboten després d’un mal mes de novembre, amb alguns operadors de mercat assenyalant que la caiguda del Govern francès podria suposar uns impostos menors en els pròxims trimestres, i encoratjats per algunes dades que apunten a una lleugera millora del cicle a la Xina. Quant al mercat de divises, lleu apreciació de l’euro enfront del dòlar i també destaca l’apreciació del ien, on unes dades d’inflació una mica més altes del que s’esperava han fet repuntar les expectatives de pujades de tipus del Banc del Japó. Finalment, en el mercat de matèries primeres, caigudes dels preus del gas natural a Europa, a mesura que augmenta el subministrament de gas natural liquat per mar per esmorteir l’impacte d’un temps més fred de l’habitual.