La classe mitjana és objecte recurrent d’escrutini. Del seu enfortiment, o de la seva feblesa, depenen els pilars que sostenen la societat. Una classe mitjana àmplia sol anar associada a una major cohesió social, a un millor funcionament de les institucions (i a una major confiança en elles) i a una major capacitat de creixement econòmic. Analitzar-ne l’evolució i la situació actual és, per tant, analitzar la situació dels fonaments de la societat.

No és una tasca senzilla, perquè no hi ha una única mètrica que resumeixi la situació de la classe mitjana en una única xifra. Hi ha diferents definicions, i, en qualsevol cas, cadascuna d’elles cal analitzar-la amb deteniment des de diferents angles. Algunes de les definicions de classe mitjana que s’han proposat, potser les més completes des d’un punt de vista conceptual, són molt difícils de mesurar. Per exemple, la proporció de persones que comparteixen uns determinats valors tenen una relativa estabilitat financera i una bona qualitat de vida. No obstant això, hi ha altres definicions menys àmplies, però més fàcils de quantificar. En aquest article, utilitzarem la mesura proposada per l’OCDE, que situa la classe mitjana en la proporció de la població que disposa d’uns ingressos que se situen entre el 75% i el 200% dels ingressos mitjans del conjunt de la població en cada any.1

Com es pot observar al primer gràfic, no sembla que, en els últims anys, la dimensió de la classe mitjana a Espanya hagi experimentat grans canvis, malgrat que sí que es dibuixa una tendència gradual a l’alça. El 2007, abans de la crisi financera, el 59,2% de la població era de classe mitjana. Entre els anys 2014 i 2019, va fluctuar, de mitjana, al voltant del 59,7% i, el 2022 (últimes dades disponibles), havia augmentat fins al 61,1%. A més a més, aquest procés s’ha produït en paral·lel a una lleugera reducció tant de la classe baixa com de la classe alta. En concret, la proporció de persones de classe baixa va recular 0,6 p. p. entre el 2007 i el 2022, fins al 30,0%. Per la seva banda, la dimensió de la classe alta s’ha reduït en 1,4 p. p., fins al 8,8% de la població.

Malgrat el lleuger enfortiment de la classe mitjana que s’ha produït en els últims anys, la percepció és, sovint, la contrària. Què ho pot explicar? Una possible explicació és la pèrdua de poder adquisitiu que es va produir durant la crisi financera i immobiliària en el conjunt de la població i que va ser similar en tots els trams d’ingressos. A partir del 2009, els ingressos reals per llar van començar a baixar de forma pronunciada. Com es pot observar al segon gràfic, el 2013, ja eren més del 15% inferiors als del 2007, abans que esclatés la crisi financera. De tota manera, la caiguda que van experimentar els ingressos va ser similar entre les diferents classes. La recuperació posterior també va ser força similar, i no va ser fins a l’any 2022 que tots els grups van recuperar els nivells previs a la crisi financera. En la mesura que l’evolució dels ingressos ha estat similar entre els diferents grups, no hi ha hagut grans canvis en la dimensió de la classe mitjana en els últims anys.2

Amb l’objectiu d’aprofundir en la percepció que la classe mitjana s’ha afeblit en els 15 últims anys, analitzem com hauria canviat la classe mitjana si haguéssim mantingut fixos els llindars d’ingressos que delimiten les diferents classes en els nivells del 2007 (en lloc de variar-los cada any en funció de l’evolució de la distribució anual dels ingressos). Com es va produir una caiguda significativa dels ingressos, moltes persones van passar a tenir uns ingressos per sota del llindar que, el 2007, separava la classe baixa de la classe mitjana. Amb els llindars fixos, com es pot observar al segon gràfic, sí que s’observa una caiguda notable de la classe mitjana entre el 2008 i el 2013, del 59,2% al 53,0%, i una recuperació posterior. En la mesura que les persones ajusten les referències socials de manera gradual, és probable que això ajudi a explicar per què, malgrat que la classe mitjana amb prou feines ha variat en els últims anys, a vegades la percepció és una altra.

Quan s’analitza l’evolució de la classe mitjana per edats també emergeixen diferències importants. Com es pot observar al tercer gràfic, entre els anys 2007 i 2022, s’ha reduït lleugerament la proporció de persones joves que pertanyen a la classe mitjana i ha augmentat de forma considerable la proporció de persones de més edat que pertanyen a aquest grup. En canvi, s’observa un augment de les persones joves que pertanyen a la classe baixa, mentre que es produeix una caiguda entre les persones de més edat en aquest segment.