L’evolució econòmica dels últims anys ha estat accidentada. En cinc anys, cinc xocs consecutius de primera magnitud: la pandèmia, la crisi a les cadenes globals de subministrament, la crisi energètica, el xoc inflacionista i l’augment dels tipus d’interès. Cadascun d’aquests xocs, a més de l’impacte sobre l’activitat econòmica a nivell agregat, podria tenir conseqüències molt severes en els col·lectius més vulnerables de la població. Sabem que la desigualtat va augmentar de manera important durant la pandèmia. Què ha succeït de llavors ençà? Per als països desenvolupats, disposem de dades fins al 2022, i, a la majoria d’ells, la desigualtat continua presentant una tendència a l’alça a llarg termini. En canvi, per a Espanya, disposem de dades fins al novembre del 2024, i el missatge, afortunadament, és molt diferent.

Durant la pandèmia, CaixaBank Research va desenvolupar un monitor per poder seguir en temps real l’evolució de la des­igualtat en els ingressos salarials. De llavors ençà, l’hem continuat actualitzant mensualment a la nostra pàgina web. En concret, analitzem cada mes l’evolució dels milions de nòmines que s’ingressen a CaixaBank, degudament anonimitzades, així com de les transferències socials que es fan per prestació d’atur o d’ERTO. Tota aquesta informació la processem amb tècniques de big data per construir els principals indicadors de desigualtat.1

Durant la pandèmia, vam poder observar el fort augment que es va produir en la desigualtat d’ingressos salarials. Així ma­­teix, constatem que l’increment hauria estat encara més gran si no s’haguessin posat en marxa els diferents programes de suport. L’índex de Gini calculat sense tenir en compte les transferències del sector públic va augmentar en més de 10 punts entre els mesos de febrer i maig del 2020. En canvi, quan tenim en compte les transferències del sector públic, observem que l’augment va ser molt inferior, de 2,3 punts per al conjunt d’Espanya en aquells mesos. Una altra de les virtuts del monitor és la seva elevada granularitat, la qual cosa ens permet analitzar l’evolució de la desigualtat per grups d’edat, d’origen o també a les diferents comunitats autònomes (CA). Això permet constatar l’impacte diferencial que va tenir la pandèmia en tots aquests àmbits. Per exemple, observem que els col·lectius més afectats van ser les persones més joves i les persones nascudes fora d’Espanya. A nivell geogràfic, veiem que les CA en què els sectors de l’oci i la restauració tenen més pes, com les Balears o les Canàries, van ser més impactades. En tots aquests casos, però, l’efecte esmorteïdor de les transferències del sector públic va ser molt important.

De llavors ençà, la desigualtat s’ha reduït de forma molt notable. El 2022, els diferents indicadors que segueixen la desigualtat d’ingressos ja es van situar en els nivells previs a la pandèmia.2  El monitor de CaixaBank Research ja ho va avançar llavors, i les dades que s’han anat publicant ho han corroborat, la qual cosa augmenta la confiança en l’indicador desenvolupat per CaixaBank Research.

Des del 2022, l’indicador en temps real de CaixaBank Research mostra que la desigualtat ha mantingut la tendència a la baixa, tant al conjunt d’Espanya com també entre els diferents col·lectius i zones geogràfiques. Així, en el conjunt d’Espanya, al novembre,, l’índex de Gini ja se situava 2,9 punts per sota dels nivells previs a la pandèmia. Mentre que, per edats, el descens és semblant, destaca la reducció de la desigualtat entre el col·lectiu de persones nascudes a l’estranger, que se situa ja 3,8 punts per sota dels registres previs a la pandèmia. A nivell geogràfic, destaca la bona evolució que presenten les comunitats amb un elevat pes del sector turístic, amb reduccions de la desigualtat que superen ja els 4 punts a les Balears i a les Canàries.

El descens de la desigualtat que s’ha produït en els últims anys és important. Això es posa de manifest quan analitzem l’evolució de l’índex de Gini des d’una perspectiva històrica o quan comparem els nivells que presenta a diferents països. En general, l’índex de Gini sol ser força estable al llarg del temps. Per exemple, a Espanya, entre el 1990 i el 2019, va recular 1,9 punts. Als EUA, un dels països en què la desigualtat ha augmentat més, l’índex de Gini es va incrementar en 3,5 punts entre aquests mateixos dos anys. Atesa la bona evolució que presenta Espanya en els últims anys, és probable que, quan coneguem les dades per a Alemanya i per a França, constatem que s’ha aconseguit retallar sensiblement la distància amb aquests països, on l’índex de Gini es trobava 2,5 i 2,9 punts, respectivament, per sota del d’Espanya el 2019.

El principal factor que està permetent que la desigualtat es redueixi és el bon comportament del mercat laboral i, en especial, la reducció de la taxa d’atur. Com es pot observar al tercer gràfic, la relació entre les dues variables és molt estreta. En la mesura que la diferència entre no tenir feina i percebre uns ingressos laborals és notable, la reducció de la taxa d’atur es converteix en la variable clau per reduir la desigualtat. En concret, durant la pandèmia, el 90% dels canvis en l’índex de Gini els expliquen els moviments de la taxa d’atur.3  En tant que s’espera que l’economia espanyola continuï creixent en els pròxims anys i que la taxa d’atur es continuï reduint, la desigualtat hauria de continuar evolucionant de manera favorable.