La rellevància dels intercanvis comercials de béns entre Espanya i els EUA
En aquest article analitzem el paper que juga l’economia nord-americana en les relacions comercials del nostre país: fins i tot sent un soci comercial rellevant, l’exposició d’Espanya als EUA és relativament baixa, tot i que hi ha una elevada heterogeneïtat entre sectors.
Després de la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels EUA, la política comercial restrictiva que ha anticipat podria incloure una pujada important d’aranzels, que tindria un notable efecte negatiu sobre Europa, atès que els aranzels actuals sobre les importacions europees són molt baixos. En el cas d’Espanya, l’impacte que aquesta mesura podria tenir és analitzat al Focus «Impacte de la pujada d’aranzels sobre les exportacions espanyoles als EUA: quins sectors es poden veure més impactats?», inclòs en aquest mateix informe, mentre que, en aquest article, ens centrem en el paper que juga l’economia nord-americana en les relacions comercials del nostre país. En general, podem afirmar que, fins i tot sent un soci comercial rellevant,1 l’exposició d’Espanya als EUA és relativament baixa, tot i que hi ha una elevada heterogeneïtat entre sectors.
Pel costat de les exportacions, els EUA són la sisena destinació de les mercaderies espanyoles –el segon extracomunitari per darrere del Regne Unit–, amb 18.700 milions d’euros el 2024 (dades acumulades de 12 mesos fins al setembre), la qual cosa representa el 4,9% del total de les vendes de béns espanyols a l’exterior. Es tracta d’una xifra que ha crescut en els últims anys, des del 4,5% del període prepandèmia (mitjana del 2014-2019), tot i que queda lluny del pes que representa per a Itàlia (el 10,7%), per a Alemanya (el 9,9%) o per a França (el 7,3%). En termes de PIB, les exportacions espanyoles als EUA representen al voltant de l’1,3%, molt per sota de la mitjana de la zona de l’euro (el 3,1%) o de països com Alemanya i França, el 3,8% i l’1,6%, respectivament.
- 1. Si considerem els intercanvis comercials totals (exportacions i importacions), els EUA són el sisè soci comercial d’Espanya i el segon extracomunitari, només per darrere de la Xina.
Per grups de productes, els més exportats són els béns d’equipament –sobretot, maquinària industrial i aparells elèctrics– i les semimanufactures –bàsicament productes químics–, que aglutinen prop del 60,0% del total. A una certa distància se situen els aliments (gairebé el 18,0%), amb un protagonisme especials dels olis i greixos.
Malgrat que el pes de les exportacions totals als EUA no sembla gaire elevat, si analitzem el paper del mercat nord-americà en funció dels productes exportats, s’observen algunes diferències. Així, hi ha béns en què la dependència del mercat nord-americà és més intensa. Per exemple, es destinen als EUA el 7,5% de les exportacions de béns d’equipament i el 5,6% de les de semimanufactures, amb la presència destacada, en el primer cas, dels motors (el 17,6%) i, en el segon, del material de construcció (el 13,5%). En el cas dels aliments, tot i que, en conjunt, se situen per sota de la mitjana (el 4,7% de les vendes es dirigeixen als EUA), destaquen els olis i greixos, amb el 14,0%.
En analitzar l’evolució més recent de les exportacions als EUA, s’observa que han interromput la forta senda expansiva iniciada després de la pandèmia i acumulen dos anys de reculades, el 0,3% el 2023 i l’1,2% interanual al gener-setembre d’enguany. En tot cas, en relació amb el període 2014-2019, el 2024 (dades anualitzades fins al setembre), han crescut el 55,0%, per damunt del 43,9% anotat pel total d’exportacions.
Al tercer gràfic, s’observa la contribució dels diferents grups de productes al creixement de les exportacions als EUA entre el 2014-2019 i el 2024 (dades acumulades fins al setembre). Gairebé tot el creixement d’aquest període s’explica per les principals partides (béns d’equipament, semimanufactures i aliments), que, en conseqüència, han augmentat el pes sobre el total. A un nivell més desagregat, destaquen els olis i greixos i, sobretot, els productes químics, que aporten al creixement 6,3 i 12,9 punts, respectivament (és a dir, tots dos expliquen el 35% del creixement total). En canvi, les úniques exportacions que han contribuït de manera negativa han estat les del sector de l’automòbil, que han vist reduir de forma considerable la seva quota fins al 3,1%, menys de la tercera part que el 2014-2019.
Pel que fa a les importacions procedents dels EUA, ascendeixen el 2024 (dades anualitzades fins al setembre) a 28.380 milions d’euros, el 6,7% del total, la qual cosa converteix el país en el nostre cinquè proveïdor –segon extracomunitari després de la Xina–. Aquest percentatge ha augmentat en els últims anys de forma relativament intensa, des del 4,5% del 2014-2019. Espanya compra als EUA, principalment, productes energètics (el 35,2% del total), semimanufactures (el 29,2%), sobretot productes químics, i béns d’equipament (el 21,4%), en especial material de transport i motors.
Un esment especial mereixen les importacions energètiques, que, després de l’esclat de la guerra a Ucraïna, s’han disparat, impulsades per les compres de gas natural liquat (GNL).2 En aquest sentit, Espanya compra en l’actualitat als EUA la sisena part de les importacions totals d’energia –quan, abans de la pandèmia, el pes era del 3,5%– i el 8,6% de les de semimanufactures, en especial productes químics (l’11,5%). Pel que fa als béns d’equipament, on el pes de les compres procedents dels EUA és similar a la mitjana (el 6,4%), destaquen els aparells de precisió (l’11,4%), el material de transport (el 14,5%) i, sobretot, els motors (el 44,3%).
- 2.
En un moment en què les circumstàncies obligaven a reduir la dependència energètica de Rússia, i aprofitant que Espanya és el país de la UE amb una major capacitat regasificadora (7 plantes), les importacions de GNL des dels EUA han passat de poc més d’1 milió de tones (273 milions d’euros) en la mitjana del 2014-2019 a 4,2 milions de tones (2.017 milions d’euros) el 2024 (dades anualitzades fins al setembre) i, el 2022, van assolir el màxim de 8,43 milions de tones i 8.905 milions d’euros.
En els últims anys, les importacions dels EUA han seguit un patró similar al comentat més amunt per a les exportacions: una caiguda intensa el 2023 (el –16,3%) i un lleuger repunt enguany (el 0,5% interanual al gener-setembre), que no han contrarestat l’extraordinari creixement del 2021-2022, de manera que, amb dades acumulades de 12 mesos fins al setembre del 2024, dupliquen amb escreix la mitjana del 2014-2019 (la superen en un 117,4%, en relació amb el 43,9% per al total d’importacions).
Més de la meitat del creixement acumulat per les importacions entre el 2014-2019 i el 2024 l’explica el component energètic, que ha triplicat el seu pes sobre el total i s’ha enfilat fins al 35,2% (és l’únic grup que augmenta la quota). A gran distància se situen les semimanufactures i els béns d’equipament: entre les primeres, destaquen els productes químics, que expliquen prop del 25% del creixement total de les importacions.
Finalment, els intercanvis comercials amb els EUA llancen tradicionalment un balanç deficitari per a Espanya, que, en els últims anys, s’ha ampliat de forma molt notable, condicionat pel saldo energètic. Així, el 2024, el dèficit (9.644 milions d’euros, dels quals 8.212 milions procedeixen de l’energia) és 10 vegades superior a la mitjana del 2014-2019 (972 milions) i el segon més voluminós per al nostre país, només superat, a molta distància, pel dèficit amb la Xina (36.287 milions).
