L’EPA confirma que l’economia espanyola va continuar creant ocupació a bon ritme en el 3T, amb un creixement del 0,4% intertrimestral desestacionalitzat, la mateixa taxa que en el trimestre anterior. En els últims 12 mesos, l’ocupació ha augmentat en 377.000 persones (+1,8%) i els ocupats aconsegueixen xifres rècord, amb 21,82 milions de persones. Els aturats van caure en 1.200 persones en el 3T 2024, enfront d’un augment de 86.000 en el mateix trimestre del 2023. La taxa d’atur va baixar a l’11,2% des del 11,3% del 2T 2024, 7 dècimes per sota de la taxa de fa un any (11,9%). El ritme d’avanç dels actius es modera notablement fins a una taxa interanual de l’1,0% (+236.000 persones) des de l’1,6% del trimestre anterior (vegeu la Nota Breve).

L’FMI va presentar la seva actualització de previsions per a l’economia mundial en la reunió de tardor celebrada amb el Banc Mundial a Washington. El Fons espera que l’activitat econòmica global creixi un 3,2% el 2024, pràcticament al mateix ritme que el 2023, i situa Espanya com l’economia avançada amb un major creixement del PIB el 2024. Les noves previsions apunten a la fi de la crisi inflacionista, amb l’expectativa que al llarg del 2025 la inflació mundial arribi a ser una mica inferior a la mitjana dels anys 2000-2020 (3,6%). L’FMI destaca la resistència de l’activitat (malgrat l’erosió inflacionista i l’enduriment monetari necessari per combatre-la), però també remarca la diversitat de realitats entre les economies principals, a més d’unes perspectives modestes per al creixement a llarg termini. Així, el Fons ressalta la fortalesa de l’economia nord-americana (+2,8% el 2024 i +2,2% el 2025, esperonat pel consum), mentre que a la Xina s’espera una desacceleració gradual (+4,8% el 2024 i +4,5% el 2025, amb un impuls de política econòmica a curt termini, però sense deixar enrere la feblesa immobiliària i del consum privat). A la zona de l’euro, preveu una acceleració modesta del creixement, passant d’un +0,8% el 2024 a un +1,2% el 2025, i amb un contrast notable entre el dinamisme d’Espanya (+2,9% el 2024 i +2,1% el 2025) i les dificultats d’Alemanya (PIB estancat el 2024 i +0,8% el 2025). Així mateix, recorda que els riscos a la baixa estan augmentant, des del conflicte a Orient Pròxim i el seu impacte potencial en les matèries primeres fins a les restriccions en el comerç mundial. Amb tot això, l’FMI demana un triple gir a la política econòmica: la distensió de la política monetària, l’estabilització de les dinàmiques de deute per a la política fiscal i una agenda de reformes per impulsar la productivitat i millorar el creixement a llarg termini.

Les rendibilitats de les referències a més llarg termini del deute sobirà encadenen una altra setmana de pujades a banda i banda de l’Atlàntic, si bé són més intenses als EUA, on la referència a 10 anys ha superat el 4,2%. A la zona de l’euro, les referències a dos anys acumulen cessions de la seva rendibilitat davant l’expectativa d’un BCE més acomodatici. No obstant això, la rendibilitat dels treasuries s’ha vist pressionada a l’alça al llarg de pràcticament tota la corba (excepte en el tram a 3 mesos), tant per les bones dades econòmiques nord-americanes (fet que augmenta la possibilitat d’una Fed més cauta en les seves retallades de tipus) com per la incertesa política, amb un escenari de victòria generalitzada dels republicans en les eleccions de novembre, que sembla una mica més probable. Això ha tingut un impacte negatiu en les borses, amb els principals índexs mundials acumulant pèrdues, malgrat que els resultats empresarials estan sent en la seva majoria millors de l’esperat tant a Europa com als EUA. En les borses nord-americanes, les grans companyies tecnològiques lideren els guanys, amb les de menor grandària més penalitzades pels elevats tipus d’interès. Quant al mercat de divises, el dòlar acumula una altra setmana d’apreciació enfront dels seus principals parells, afavorit per l’eixamplament del diferencial de tipus entre els EUA i altres economies. Finalment, en el mercat de matèries primeres, el petroli tanca la setmana amb lleugers avanços davant les escasses novetats d’entitat en els seus principals focus d’atenció (tensions geopolítiques a Orient Pròxim o la feblesa de la demanda xinesa). La referència europea de gas natural, per part seva, sí que registra pujades de més entitat per diferents factors d’oferta (parades inesperades en la producció en diferents plantes de Noruega i interrupcions per manteniment en plantes exportadores dels EUA), tot i que els inventaris europeus es troben al 95% de la seva capacitat.