L’afiliació mitjana, en termes desestacionalitzats, augmenta en 77.947 treballadors en les dues quinzenes que van entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre, essent l’augment més important des del març. Durant les mateixes quinzenes de l’any passat, el creixement dels afiliats va ser de 60.464 treballadors. La taxa interanual s’accelera 1 dècima, fins al 2,4%.

La sorpresa a la baixa de la inflació a Espanya al setembre va ser generalitzada. L’INE confirma que al setembre la inflació general es va situar en l’1,5% interanual (0,8 p. p. menys que a l’agost) i la inflació subjacent en el 2,4% (0,3 p. p. menys que a l’agost). El desglossament confirma que el descens de la inflació va ser generalitzat en els principals components, entre els quals destaquen carburants i aliments. La inflació del component energètic es va situar en el –6,5% interanual, arrossegada a la baixa per un preu del barril de Brent en mínims al setembre i per uns efectes base favorables. La inflació dels aliments confirma la trajectòria a la baixa en caure amb força per tercer mes consecutiu, fins al 2,1% interanual. La bona dada també s’estén a la inflació nucli (composta pels preus de serveis i béns industrials), que va caure 2 dècimes, fins al 2,4% interanual, pel descens de la inflació dels serveis, concentrat en els relacionats amb el turisme (vegeu la Nota Breve).

El creixement registrat aquest trimestre està en línia amb la previsió del consens d’analistes i és lleugerament inferior al que s’ha registrat en el trimestre anterior (4,7% interanual). En termes intertrimestrals, el PIB va créixer un 0,9% en el 3T, davant un avanç del 0,5% en el trimestre anterior (revisat a la baixa). En positiu, els indicadors d’activitat revelen un final de trimestre millor del que s’esperava. Al setembre, la producció industrial es va expandir el 5,4% interanual (vs. el 5,1% al juliol i el 4,5% a l’agost). D’altra banda, les vendes al detall van créixer el 3,2% interanual (vs. el 2,7% al juliol i el 2,1% a l’agost), una acceleració encoratjadora respecte als mesos anteriors, possiblement explicada per l’efecte dels incentius al consum anunciats per les autoritats xineses al llarg dels darrers mesos. En aquest entorn, les pressions desinflacionistes s’acumulen. Al setembre, la inflació nucli (que exclou energia i aliments) es va situar en el 0,1% interanual, el nivell més baix des del gener del 2010 (exclòs un breu període al gener i febrer del 2021). Tot i que l’economia xinesa ha guanyat impuls aquest trimestre, encara mostra importants senyals de debilitat, amb el consum intern i el sector immobiliari com a principals focus de preocupació. En aquest sentit, s’espera una acceleració dels estímuls fiscals al tram final de l’any (vegeu la Nota Breve).

Les dades d’alta freqüència conegudes durant la setmana continuen apuntant a una economia dels EUA que no perd dinamisme, i les declaracions de diferents membres del FOMC van apuntar al fet que la Fed hauria de procedir amb cautela davant de noves retallades de tipus. Això ha deixat els tipus sobirans dels EUA pràcticament plans, a mesura que el mercat descomptava una Fed lleugerament més pausada en el camí de retallades. A la zona de l’euro, d’altra banda, els tipus sobirans acumulen cessions durant la setmana, amb estrenyiment de diferencials perifèrics, després que el BCE retallés 25 p. b. els tipus d’interès i reconegués la feblesa de l’economia. Sobre la renda variable, no obstant, també han pesat altres factors. Així, els principals índexs nacionals de la zona de l’euro han presentat guanys, amb l’excepció de l’holandès AEX, llastat pels mals resultats d’ASML durant el trimestre. La gran capitalització d’aquesta companyia també va fer que els agregats de la zona de l’euro, com l’EuroStoxx 50, caiguessin durant la setmana. Tot i que els dubtes sobre l’exercici del sector tecnològic en general també van contagiar les borses nord-americanes i el Nasdaq va caure lleugerament en la setmana, l’S&P500 va acumular avanços gràcies a les companyies de menor capitalització. D’altra banda, els índexs borsaris xinesos van continuar mostrant una gran volatilitat, amb uns inversors que continuen intentant avaluar l’eficàcia de les mesures d’estímul monetari i fiscal. Pel que fa a les divises, el dòlar ha capitalitzat amb força la divergència econòmica entre els EUA i la resta del món, apreciant-se davant dels seus principals parells, i en particular davant de l’euro. Finalment, al mercat de matèries primeres destaca tant la caiguda en el preu del cru, a mesura que la probabilitat d’una guerra oberta i imminent entre Israel i l’Iran va disminuir (perquè la probabilitat que Israel ataqui les instal·lacions petrolíferes i nuclears iranianes sembla reduïda), com la caiguda dels metalls industrials, llastats pels dubtes respecte a la demanda xinesa.

Tercera baixada de tipus del BCE, i primera amb to dovish. El BCE va retallar els tipus d’interès en 25 p. b. per tercera vegada des del juny i, com anticipaven els mercats financers, va baixar el tipus depo fins al 3,25%. Aquesta retallada, acordada per unanimitat, va anar acompanyada d’un cert canvi de to en la visió de l’escenari econòmic: en negatiu, el BCE va assenyalar més feblesa en l’activitat econòmica; però, en positiu, va destacar que això es va traduir en més confiança per doblegar definitivament la inflació (Lagarde fins i tot va apuntar que esperen assolir l’objectiu del 2% una mica abans del previst fa un mes). De fet, aquesta mateixa setmana Eurostat va rebaixar la inflació estimada del setembre: finalment, la inflació general de la zona de l’euro va ser de l’1,7% interanual (1,8% en l’estimació inicial), destacant els serveis, amb una inflació del 3,9% interanual (vs. 4,0% estimat inicialment, i segon menor registre dels dos darrers anys). Després de la reunió del BCE, els mercats assignaven una probabilitat del 100% a una altra retallada de 25 p. b. al desembre (i gairebé un 50% de probabilitat que la retallada sigui de 50 p. b.) (vegeu la Nota Breve).