Els preus dels aliments han estat, juntament amb els de l’energia, els grans protagonistes de l’episodi inflacionista que es va iniciar el 2021, amb la sortida de la pandèmia, i que es va intensificar el 2022, a conseqüència de la guerra a Ucraïna. De fet, els aliments són el component de la cistella de consum que ha acumulat un major augment durant els últims quatre anys i mig. En concret, el preu dels aliments ha crescut el 30,7% entre el desembre del 2019⁹ i l’agost del 2024 (última dada disponible), més de 10 p. p. per damunt de l’energia (el 20,0%) i gairebé 13 punts per damunt de l’IPC general (el 17,9%).

La inflació dels aliments es va començar a enlairar al final del 2021, arrossegada, en un principi, per l’augment d’uns pocs productes (com els olis vegetals i les farines). A poc a poc, la pujada de preus es va anar generalitzant en la majoria de productes alimentaris, sobretot a partir del 2022, quan la guerra a Ucraïna va disparar els costos de producció del sector agrari (tant dels inputs com dels energètics). Al començament del 2023, la inflació dels aliments va arribar a superar el 15% (el màxim registrat des del 1994). En aquest moment, el preu del 80% dels productes de la cistella de la compra augmentava a un ritme superior al 10% interanual, tal com es recull al gràfic següent. De llavors ençà, la inflació dels aliments s’ha anat moderant, fins a arribar al 2,7% interanual a l’agost del 2024. Les dinàmiques de la inflació, però, continuen mostrant una dispersió superior a l’habitual. Així, a l’agost del 2024, el 9,5% dels productes alimentaris encara registrava una inflació superior al 10%,¹⁰ mentre que, a l’extrem oposat, el 24% dels productes alimentaris ja registraven descensos de preu en termes interanuals.¹¹  

Malgrat que ja s’observa una certa moderació en el ritme de creixement del preu dels aliments, el repunt acumulat entre el desembre del 2019 i l’agost del 2024 és substancial i, a més a més, ha estat molt intens en alguns productes bàsics per al consumidor mitjà espanyol, com l’oli d’oliva, les fruites i verdures, la llet o els ous. D’altra banda, entre els productes que han augmentat menys de preu, trobem la fruita seca, les begudes alcohòliques, els productes del tabac, el marisc i el peix (vegeu la taula següent).

Un dels principals determinants de l’escalada de preus dels aliments va ser el fort increment dels costos de producció al sector primari. Segons les dades del MAPA, els preus pagats pels agricultors van augmentar el 55% entre el desembre del 2019 i l’agost del 2022, a causa, principalment, de l’alça dels preus de l’energia (el 118%), dels fertilitzants (el 121%) i dels pinsos i de l’aliment per al bestiar (el 56%). 

Des de mitjan 2022, els costos intermedis dels agricultors s’han anat moderant i acumulen un descens del 21%. Aquesta reculada, però, ha estat més moderada que l’increment registrat amb anterioritat, de manera que els costos de producció es troben encara al voltant del 22% per damunt del nivell prepandèmia.

De cara als propers trimestres, cal esperar que aquesta tendència a la moderació es vagi refermant. Els preus de les principals primeres matèries agrícoles cotitzades als mercats internacionals han reculat des dels màxims assolits el 2022, i els mercats de futurs apunten a una tendència una mica més estable i en nivells similars als d’abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna.¹² Així, els mercats de futurs anticipen que el preu del blat se situarà al voltant dels 600 dòlars per faneca en el període 2025-2027, un valor una mica més elevat que el del desembre del 2019 (uns 550 dòlars) però notablement inferior a les cotitzacions màximes de la primavera del 2022, quan es va arribar a situar per damunt dels 1.100 dòlars. S’espera una evolució similar per al preu del blat de moro i de la soia, tal com es pot observar al gràfic següent. Aquesta tendència de moderació gradual dels preus agrícoles respon, d’una banda, a les perspectives favorables d’oferta de cereals per a la campanya 2024-2025 i, de l’altra, als senyals d’alentiment de l’activitat econòmica mundial (al deteriorament gradual de la Xina, s’uneix el temor a un refredament de l’economia dels EUA), la qual cosa està moderant la demanda de primeres matèries agrícoles als mercats internacionals.¹³

Els llargs processos de producció del camp comporten que la transmissió del descens dels costos de producció trigui mesos a arribar als preus finals. Amb l’objectiu d’analitzar com es transmeten les pujades i les baixades de preus a través de la cadena alimentària fins a arribar al consumidor final, hem desenvolupat un model economètric de projeccions locals¹⁴ que permet mesurar la intensitat i la durada de la translació dels costos de producció als preus dels aliments que paguen els consumidors finals.

El gràfic següent mostra l’impacte d’un xoc sobre la taxa de variació interanual dels preus que paguen els agricultors a Espanya sobre la inflació mitjana dels aliments. Els resultats revelen que un augment (descens) transitori d’1 p. p. en la taxa de variació dels preus pagats pels agricultors repercuteix en una pujada (baixada) mitjana de 0,4 p. p. sobre la inflació dels aliments al cap de 12 mesos, quan es produeix l’impacte màxim. També s’observa que aquest xoc presenta una persistència elevada, perquè l’impacte és significatiu, però decreixent, durant uns 9 mesos més després de l’impacte màxim. D’aquí podem extreure que, si la major part del xoc alcista sobre l’energia i els inputs es va produir al començament del 2022, la major part de l’impacte sobre la inflació dels aliments ja hauria quedat enrere.

A més a més, tenint en compte el descens que ja han registrat els costos de producció agrícola, juntament amb el descens recent del preu del petroli, cal esperar que la tendència de moderació dels preus dels aliments finals tingui continuïtat. Així, de cara als propers mesos, esperem que els preus dels aliments mantinguin la tendència de desinflació, tot i que podrien repuntar de forma puntual el 2025, quan s’eliminin les rebaixes de l’IVA de determinats productes. A llarg termini, l’augment acumulat dels costos agrícoles posa un límit al descens que puguin experimentar els preus dels aliments.

Així i tot, la incertesa sobre l’evolució dels preus dels aliments és elevada, ja que estan condicionats per múltiples factors, com els fenòmens meteorològics extrems (no solament a Espanya i a Europa, sinó a tot el món), la probabilitat dels quals pot augmentar amb l’arribada de La Niña, un fenomen climatològic que es caracteritza per un refredament anòmal de les aigües superficials de l’oceà Pacífic i que pot provocar inundacions i sequeres, amb un impacte important sobre les collites, en especial a Llatinoamèrica. En sentit oposat, el descens recent del preu del petroli  també podria ajudar a moderar els preus dels aliments.

L’augment dels preus dels aliments ha repercutit en l’esforç que han hagut de fer les famílies per afrontar la despesa en alimentació. Com es mostra al gràfic següent, la despesa mitjana per llar en alimentació, que inclou tant el consum a la llar com la despesa en restauració, va augmentar el 19,5% en termes nominals entre el 2019 i el 2023.¹⁵ Aquest increment s’explica, íntegrament, per l’augment dels preus, perquè, en termes reals (quantitat), la despesa mitjana per llar va disminuir el 3,7%. També s’observa un canvi en la composició de la despesa alimentària: va augmentar més la despesa dins la llar (el 24,4%) que la despesa en restauració i menjadors (l’11,9%), tot i que totes dues van recular en termes reals (el –3,9% i el –3,4%, respectivament).

El fort repunt del preu dels aliments ha comportat que el pes de la despesa en alimentació i en restauració sobre el total de la despesa mitjana per llar hagi augmentat del 23,4% del 2019 al 26,0% del 2024. En contrapartida, es va reduir la despesa en altres conceptes, com transport, comunicacions, vestit i calçat, mobles i altres articles de la llar, entre d’altres. 

Si entrem en el detall dels productes alimentaris consumits a la llar, observem que la despesa mitjana per llar va créixer, en termes nominals, per a la major part de productes, a causa de la pujada dels preus.¹⁶ En canvi, en termes reals, s’ha reduït la despesa en més de la meitat dels productes. La taula següent mostra els 20 productes amb un major increment de la despesa entre el 2019 i el 2023 (top 20) i els 20 productes amb un menor increment de la despesa (bottom 20), juntament amb l’increment de preu acumulat en aquest període.

És curiós comprovar que no hi ha una relació directa entre el canvi en la despesa real i la inflació acumulada per producte.¹⁷ Així, entre els productes amb una despesa real més elevada, hi ha alguns productes bàsics que han patit un increment de preu relatiu més gran, com els ous, el sucre o les pastes. No obstant això, també trobem alguns dels productes que s’han encarit menys, com el cafè o els plats preparats. En sentit contrari, els consumidors han reduït la proporció de consum destinat a béns que s’han encarit, com l’oli d’oliva o les fruites, però també han reduït el consum de productes com la fruita seca, que són els que s’han encarit menys. 

És a dir, malgrat la forta alça de preus registrada en alguns productes alimentaris, el seu consum no s’ha vist gaire afectat, la qual cosa evidencia la baixa elasticitat-preu de la despesa en alimentació. Així mateix, és important destacar que l’agrupació de productes alimentaris no permet detectar la substitució, dins de cada subclasse, de productes que poden ser de diferent qualitat.