El sector agroalimentari espanyol té una marcada orientació exportadora.⁵ El 2023, es van exportar gairebé 34,4 milions de tones per un valor de 69.608 milions d’euros, xifres que representen, respectivament, el 19,4% i el 18,1% del total de béns exportats. Espanya és una gran potència exportadora d’aquests productes: dins la UE, és la quarta economia exportadora en valor, per darrere dels Països Baixos, d’Alemanya i de França.

A nivell global, Espanya ocupava la vuitena posició el 2022 (dada en termes de valor, última disponible de l’OMC) en el rànquing de països exportadors de productes agrícoles, amb una quota del 3,2%, molt superior a l’1,7% del total d’exportacions de béns espanyoles. Malgrat una lleugera caiguda (d’1 dècima) en relació amb el 2014-2019, Espanya ha mantingut la seva fortalesa: dins el top 10 mundial, només el Canadà, Indonèsia i el Brasil han augmentat la quota exportadora, i, entre els europeus, l’evolució d’Espanya ha estat millor que la d’Alemanya, França o els Països Baixos, líders de la classificació.

Després de dos anys consecutius de reculades (el –5,0% el 2022 i el –8,9% el 2023), durant els quals la conjuntura adversa va llastar la producció i, en conseqüència, les exportacions en volum, en el 1S 2024, les exportacions agroalimentàries espanyoles van créixer el 3,0% interanual, fins a vorejar els 34,9 milions de tones (dada acumulada de 12 mesos fins al juny). El valor de les exportacions va créixer el 5,9% en el 1S 2024, per damunt del 3,5% anotat el 2023, la qual cosa representa fins a 71.736 milions d’euros en termes anualitzats. Aquestes xifres encara criden més l’atenció si es contrasten amb el descens que van anotar les exportacions totals de béns, tant en volum (el –2,1%) com en termes de valor (el –2,4%). En relació amb abans de la pandèmia, les exportacions en volum amb prou feines se situen el 2,2% per damunt de la xifra mitjana del 2014-2019, però ja gairebé estan el 60% per damunt en termes de valor, a causa de l’alça de preus que han registrat la majoria de productes agroalimentaris als mercats internacionals. 

En el 1S 2024, el creixement de les exportacions en termes de valor ha estat molt significatiu en tots els grups de productes agroalimentaris a causa de l’alça de preus dels últims anys. Tots els grups de productes superen el valor exportat de la mitjana del 2014-2019, tot i que s’observen diferències importants: mentre que els olis i les carns gairebé dupliquen aquells registres, en el cas de les fruites, la distància és del 25%.

Per poder analitzar l’evolució de les exportacions descomptant l’efecte de l’augment dels preus, molt significatiu en un context inflacionista com l’experimentat en els últims anys, ens centrem tot seguit en l’anàlisi de les exportacions en termes de volum. En el 1S 2024, la gran majoria dels 24 grups de productes agroalimentaris van anotar taxes de creixement positives en el seu volum d’exportacions: només es va reduir el volum exportat en vuit d'ells, que representen el 18,3% del total. Destaca l’elevat ritme de creixement de les exportacions de cereals (el 27,5% en el 1S 2024), malgrat trobar-se encara molt per sota de la mitjana prepandèmia (el –36,3%). Si ens fixem en els quatre principals productes exportats (fruites, llegums i hortalisses, begudes i carns), que aglutinen gairebé el 60% de les exportacions, tots van augmentar les vendes a l’exterior en el 1S 2024, llevat de les carns (el –1,4%). Entre ells destaquen els llegums i hortalisses, amb un creixement del 10,0%  interanual, molt superior al de les fruites (el 4,5%) i al de les begudes (l’1,4%). Només les fruites es troben per sota de la mitjana del 2014-2019 (el –14,0%). 

A més dels grups comentats, cal esmentar també, per la seva rellevància en el sector agrari espanyol, els olis i els greixos, la producció dels quals es va veure molt afectada l’any passat per la sequera, que va llastar-ne les exportacions en volum i que va provocar que anotessin la major caiguda en vuit anys (el –14,2%). En el 1S 2024, s’observa una tímida reactivació d’aquestes exportacions, amb un creixement del 2,1% interanual, de manera que, en termes anualitzats, se situen el 13,5% per damunt de la mitjana del 2014-2019. El creixement de les exportacions d’oli és molt més elevat en termes de valor per la forta alça dels preus (el +41,3% en el 1S 2024 i el +96,8% en relació amb la mitjana del 2014-2019).

Al gràfic següent mostrem la contribució dels principals grups de productes al creixement de les exportacions agroalimentàries entre la mitjana del 2014-2019 i el 2024 (amb dades acumulades fins al juny). Durant aquest període, destaca molt positivament el comportament de les exportacions d’olis, de begudes i, sobretot, de carns. En canvi, han contribuït negativament al creixement global de les exportacions els residus de la indústria alimentària i, en especial, les fruites. D’aquesta manera, malgrat que les fruites continuen sent el principal producte exportat per Espanya, perden gairebé 4 punts de quota, en benefici de les begudes i de la carn. 

A un nivell més desagregat (grups TARIC a quatre dígits), els principals productes exportats en volum són els cítrics, el vi, la carn de porc i l’oli d’oliva. Tots ells van tenir un mal comportament el 2023, amb descensos generalitzats, especialment intensos en els cas cítrics i de l’oli d’oliva. Aquesta tendència s’ha revertit durant la primera meitat del 2024, tal com ho mostra el gràfic següent, llevat de la carn de porc (el –2,4% en el 1S 2024), a causa de la caiguda de les exportacions a la Xina (el –22,8% en el 1S 2024). Malgrat aquest mal comportament recent, només aquest producte supera, i de manera notable, el nivell d’exportacions mitjà del 2014-2019. 

Espanya ven productes agroalimentaris a gairebé tots els països del món, tot i que els països de la zona de l’euro són les principals destinacions, ja que reben gairebé dues terceres parts del total, amb França i Alemanya al capdavant (el 18,1% i el 13,2%, respectivament).

Aquesta concentració a la zona de l’euro en termes globals s’ha mantingut força estable al llarg dels últims anys, però varia en funció dels productes exportats. Així, per exemple, s’envien als països de l’euro més del 70% de les exportacions dels productes de molineria, dels residus de la indústria alimentària, de les fruites, dels productes lactis i els ous i dels llegums; en canvi, en begudes, en olis i, sobretot, en carns, els percentatges se situen per sota de la mitjana. El de les carns, a més a més, és l’únic dels grans grups de productes agroalimentaris on s’ha reduït la dependència de la zona de l’euro en relació amb el període prepandèmia (a causa, fonamentalment, del paper de la Xina, afectada per la pesta porcina en els últims anys).

Més enllà d’aquesta dependència dels mercats de l’euro, què podem dir sobre la diversificació geogràfica de les exportacions agroalimentàries? Per respondre aquesta pregunta, calculem l’índex de Herfindahl, que es calcula a partir de les quotes de mercat de les diferents destinacions i que mesura el grau de concentració/diversificació de les exportacions (com més baix és l’índex, major és la diversitat de destinacions). Si ens fixem en l’evolució d’aquest índex sense els països de la zona de l’euro, s’observa que, en els últims anys, no solament s’ha mantingut una elevada diversificació de les destinacions de les exportacions, sinó que, a més a més, ha augmentat: sense la zona de l’euro, l’índex Herfindahl va caure el 9,5% el 2023 en relació amb la mitjana del 2014-2019.

Com s’observa als gràfics següents, el dinamisme de les exportacions a la Xina, als Estats Units i a alguns socis de la zona de l’euro, sobretot Portugal, contrasta amb l’enfonsament de les vendes al Regne Unit, molt condicionades pel brexit. En conseqüència, el Regne Unit perd protagonisme com a destinació de les nostres vendes, ja que ha reduït en 1,1 punts la seva quota en relació amb la mitjana del 2014-2019, una caiguda contrarestada pels avanços de Portugal i dels EUA. Així i tot, el Regne Unit es manté com la primer destinació de les nostres exportacions fora de la zona de l’euro. 

En el cas de les exportacions a la Xina, després dels extraordinaris creixements anotats el 2019 i el 2020 (per damunt del 43% de mitjana i impulsades, bàsicament, per la carn de porc),⁶ les taxes d’augment s’han contingut en els últims anys: en el 1S 2024, van créixer el 4,9% interanual i van superar en un 7,5% la mitjana anterior a la pandèmia. És evident que una gran part del repunt de les exportacions a la Xina va respondre a un factor conjuntural, que, en l’actualitat, s’està normalitzant, ja que el país ha anat recuperant la cabanya porcina i la capacitat de producció domèstica. En tot cas, les exportacions de carn de porc superen en un 33% la mitjana del 2014-2019, perquè, malgrat els descensos recents, les vendes a la Xina continuen sent superiors als registres prepandèmia i perquè les exportacions a altres destinacions també han crescut. 

No obstant això, recentment ha sorgit un altre problema, derivat de la guerra comercial entre la UE i la Xina arran dels aranzels europeus als vehicles elèctrics xinesos i de la consegüent resposta de les autoritats d’aquell país.⁷ Aquestes tensions comercials podrien intensificar la tendència dels últims anys de reducció de les exportacions de carn de porc a la Xina i poden plantejar la necessitat de reorientar les vendes cap a destinacions alternatives. En aquest sentit, en els últims anys, estan guanyant rellevància altres mercats asiàtics on gaudim d’una privilegiada posició competitiva, com el Japó i Corea del Sud, que, entre el 2014-2019 i el 2024 (acumulat de 12 mesos fins al juny), van anotar creixements del 75,1% i del 51,2%, respectivament, fins a copar el 8,9% i el 4,7% de les exportacions, en relació amb el 6,7% i el 4,1% d’abans de la pandèmia.⁸

Comparat amb els principals països exportadors de productes agroalimentaris del nostre entorn, Espanya ocupa un lloc intermedi en termes del pes de la zona de l’euro com a destinació de les exportacions agroalimentàries. A més a més, mentre que, a Espanya, aquest pes s’ha mantingut força estable en els últims anys al voltant del 63%, als altres països ha augmentat, llevat del cas d’Itàlia, país que va destinar només el 52% de les exportacions agroalimentàries a la zona de l’euro el 2023 (el 54,7% en la mitjana del 2014-2019). 

Si considerem, exclusivament, les destinacions fora de la zona de l’euro, la diversificació de les exportacions agroalimentàries espanyoles en conjunt és major que en el cas dels nostres competidors. En concret, si excloem la zona de l’euro, Espanya és el país amb el menor índex Herfindahl de concentració de les destinacions de les exportacions agroalimentàries. Si analitzem amb una mica més de detall les exportacions dels principals productes a destinacions fora de la zona de l’euro (vegeu el gràfic superior dret), s’observa que Espanya presenta una major concentració geogràfica en les vendes a l’exterior en carns (pel pes de la Xina) i, en especial, en llegums i hortalisses (el Regne Unit rep gairebé la meitat de les vendes de llegums i hortalisses espanyoles destinades fora de la zona de l’euro). En canvi, en begudes (on destaca el vi), Espanya gaudeix d’una major diversificació de destinacions en comparació amb altres països europeus, com França o Itàlia. Finalment, en fruites i en olis, Espanya ocupa una posició intermèdia en diversificació de destinacions, similar a la d’altres països europeus. Una major diversificació geogràfica confereix, en general, una major resiliència a les exportacions, perquè les fa menys dependents dels xocs idiosincràtics que pugui patir un país o una regió, ja que facilita la reorientació de les vendes cap a altres destinacions.