El sector primari comença a deixar enrere el fort deteriorament registrat entre el final del 2021 i la primera meitat del 2023, quan va patir unes condicions climàtiques especialment adverses (per la situació de sequera severa a una gran part del país) i un repunt dels costos de producció (en gran part, a conseqüència de la guerra a Ucraïna). Després d’arribar a registrar caigudes interanuals de fins a dos dígits del valor afegit brut (VAB) en termes reals (la major caiguda, del 27%, es va donar en el 3T 2022), el sector va abandonar les taxes negatives en el 2T 2023 i va créixer un dinàmic 7,6% en el 1S 2024, per damunt del conjunt de l’economia (el 2,8%). Malgrat aquesta millora recent, el VAB del sector primari encara es troba el 6,2% per sota del nivell del 4T 2019, mentre que el PIB del conjunt de l’economia el supera en un 5,7%.¹ El bon comportament recent està permetent que el sector vagi recuperant de forma gradual el seu pes sobre el conjunt de l’economia: en el 1S 2024, representava el 2,6% del VAB total, 1 dècima més que el 2022 però encara per sota del 3,0% que va representar en la mitjana del 2015-2019. El menor pes del sector primari en relació amb el període prepandèmia s’explica també pel fort creixement experimentat per altres sectors d’activitat (com el sector turístic i el d’informació i comunicacions). Així mateix, cal assenyalar que el pes del sector primari espanyol supera amb escreix la mitjana de la zona de l’euro (l’1,7%).

Els Comptes Econòmics de l’Agricultura del 2023 reflecteixen que el VAB del sector primari espanyol va créixer gràcies a la combinació d’un augment dels preus agraris i d’una reducció dels consums intermedis, que van recular el 4,3% l’any passat. Malgrat que aquest descens és molt limitat, tenint en compte que els costos van créixer el 41% entre el 2020 i el 2022, és un alleujament per al sector. La disminució dels costos intermedis s’explica, sobretot, per la caiguda dels preus de l’energia (el –30,8%), dels fertilitzants (el –29,8%) i, en menor mesura, dels pinsos (el –2,1%).

Per la seva banda, el valor de la producció agrària es va incrementar el 4,0% el 2023, gràcies a l’augment en els preus (el 13,1%), que va compensar amb escreix el descens del volum de producció (el –8,0%). Per comprendre aquest descens, cal destacar la forta caiguda en la producció vegetal (el –12,2%), que va patir un altre mal any hidrològic. Les produccions en què predomina el secà van ser les més afectades, i l’oli d’oliva (el –58,6%), els cereals (el –34,8%) i el vi i el most (el –21,1%) van registrar les caigudes més importants.² En canvi, les produccions més vinculades al regadiu es van comportar millor: destaca l’increment de la producció de fruites (el 4,6%), que, a més a més, es va beneficiar d’un augment del 15,8% en els preus.

La comparativa de la producció vegetal amb la de la resta de socis europeus va ser, fins i tot, més negativa que la registrada el 2022. Tots els grans exportadors agrícoles de la regió, llevat d’Itàlia i d’Espanya, milloren en relació amb el 2022, i el cas espanyol és especialment negatiu, ja que, en els dos últims anys, acumula un descens superior al 20% en la producció vegetal.

La situació de sequera prolongada que ha afectat la península ibèrica des del 2022 ha tornat a ser un llast per a l’oferta i per al rendiment de les collites al llarg del 2023. Al gràfic de la pàgina següent, es pot observar que, entre el 2004 i el 2021, es va produir un augment molt significatiu de la superfície de regadiu a Espanya, de més de mig milió d’hectàrees, fins a assolir els 3,9 milions el 2021, la qual cosa representava el 22,9% de la superfície de cultiu i el 7,8% de la superfície geogràfica total.³ No obstant això, la situació de sequera prolongada que han experimentat moltes zones d’Espanya en els anys 2022 i 2023 ha comportat una lleugera reculada de la superfície de regadiu (el –4,4% entre el 2021 i el 2023), de manera que el seu pes ha disminuït fins a representar el 22,1% de la superfície de cultiu i el 7,5% de la superfície geogràfica total el 2023. Cal assenyalar que el regadiu aporta prop del 65% del valor total de la producció vegetal final, una dada molt significativa i que reflecteix el major rendiment dels cultius de regadiu en comparació amb el secà. Sense cap mena de dubte, el regadiu és un pilar fonamental del potencial productor i exportador del sector hortofructícola espanyol.

És important destacar que, al llarg dels últims anys, ha augmentat la superfície regada mitjançant el sistema de reg localitzat (degoteig), una tècnica molt més eficient i amb unes demandes d’aigua molt contingudes, en detriment del sistema de gravetat, amb un consum d’aigua molt superior. El sistema d’aspersió, un sistema més propi de cultius herbacis, també s’ha anat implantant al llarg d’aquests anys. En tot cas, cal continuar apostant per la modernització del regadiu per aconseguir una agricultura competitiva, rendible i eficient en el consum d’aigua. 

Els últims informes de seguiment de la situació de sequera que realitza el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) recullen una millora incipient i lleugera de la situació des de la meitat de l’any passat: mentre que, durant la segona meitat del 2022, estava afectat el 35%-45% del territori, durant la segona meitat del 2023, estava afectat el 15%-25% del territori. La primera meitat del 2024 també recull una millora fins i tot més clara (el 10%-15% del territori afectat), però caldrà esperar als propers mesos per confirmar aquesta tendència, i, en qualsevol cas, cal puntualitzar que la situació continua sent complexa en algunes zones.

En els últims mesos, malgrat que els costos més rellevants per al sector romanen molt per damunt dels nivells prepandèmia, es manté el to de moderació gradual que es va iniciar el 2023. Les majors correccions des dels nivells màxims s’han produït en els costos energètics, en els fertilitzants i, en menor mesura, en els pinsos, que és la partida que pesa més en els consums intermedis del sector (representa al voltant del 55% del total).

Tot fa pensar que aquesta tendència de moderació es mantindrà en els propers mesos. D’una banda, els costos energètics, tant pel que fa al mercat del petroli com al del gas natural, es continuen moderant i es troben al voltant dels mínims assolits des de l’esclat del conflicte a Ucraïna, tot i que és cert que no es pot descartar una escalada en el conflicte al Pròxim Orient que alteri l’escenari energètic actual. De l’altra, l’informe de perspectives de preus dels aliments del Banc Mundial de l’abril del 2024⁴ anticipa caigudes addicionals en els preus dels aliments per al 2024 (el –6%) i el 2025 (el –4%), especialment significatives en el cas dels cereals, dels olis i de les farines, a causa de l’augment en la producció global. S’espera que els preus del blat i del blat de moro baixin de forma rellevant el 2024 (el –15% i el –21%, respectivament), i s’anticipen menors descensos el 2025 després de la normalització dels preus. No obstant això, el mateix organisme adverteix que els riscos per a aquestes previsions estan clarament esbiaixats a l’alça, tenint en compte factors sensibles com el clima, la geopolítica, la dinàmica dels costos dels inputs o els possibles problemes en el comerç marítim. 

Després de dos anys difícils, el descens gradual dels costos i la millora incipient de la situació hidrològica s’estan traduint en unes estimacions més positives per a la campanya 2024-2025. Segons l’informe del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) d’Avanços de superfícies i produccions agrícoles (amb dades fins al juny del 2024), la producció de cereals d’hivern (blat, ordi, civada, sègol i triticale) se situaria en 16,4 milions de tones (Mt) el 2024, la qual cosa representa un increment del 88% en relació amb la campanya del 2023 (8,7 Mt el 2023) i lleugerament per damunt de la mitjana de les cinc últimes campanyes (mitjana de 15,7 Mt en el període 2019-2023). També s’observa, en la major part dels casos, un augment del rendiment d’aquests cultius per damunt del rendiment mitjà de les cinc últimes campanyes.

També s’anticipa un augment en la producció de vi, després de la mala collita del 2023-2024. El MAPA preveu un repunt del 17% en la producció de raïm per a most i per a vi el 2024-2025, tot i que el sector es quedarà molt lluny de reprendre la producció mitjana de les cinc campanyes anteriors (el 7,2% per sota de la mitjana del 2019-2023). Pel que fa a l’oliverar, el MAPA encara no proporciona expectatives per a aquesta campanya, tot i que les diferents associacions interprofessionals del sector anticipen una recuperació de la producció el 2024-2025 fins a un nivell similar a la mitjana dels 10 últims anys, tant a Espanya com a nivell mundial. Malgrat que aquestes previsions són encara molt primerenques, el preu de venda

a l’almàssera s’ha començat a moderar pel major equilibri entre l’oferta esperada i la demanda. 

Després de dos anys de deteriorament, a causa de l’increment en els costos, la indústria de l’alimentació es comença a reactivar. La producció industrial va créixer l’1,9% interanual durant la primera meitat del 2024, per primera vegada en positiu des del 2021, i va deixar enrere la forta caiguda del 2,6% del 2023. El que explica aquesta millora el 2024 és la moderació en el creixement dels costos de producció que suporta el sector. Per la seva banda, l’activitat en la fabricació de begudes ha reculat en la primera meitat del 2024 (el –2,8% interanual, després d’un descens del 2,0% el 2023). La caiguda constant s’explica, en gran part, com una correcció després del fortíssim repunt de l’activitat del 2021 i el 2022 (arran de la situació postpandèmia i de la reactivació del canal HORECA). De fet, la fabricació de begudes se situa el 3,8% per damunt del registre del 2019, mentre que la producció d’aliments encara és el 2,1% inferior a aquesta referència. 

El sector primari continua destruint ocupació, a un ritme del 2%-3% anual, de manera que el seu pes en el total d’afiliats continua reculant. Els últims mesos disponibles no són una excepció: el sector va destruir 18.000 llocs de treball entre el gener i l’agost, la qual cosa representa un descens del 2% interanual. En canvi, des del començament d’enguany (del gener fins a l’agost), els afiliats estan creixent a ritmes del 2,3% interanual a la indústria alimentària, un ritme similar al registrat en els últims anys.

Per la seva banda, la taxa de temporalitat es continua reduint de manera gradual al sector agroalimentari espanyol: en el 2T 2024, el 33,7% dels assalariats del sector tenien un contracte temporal, la qual cosa representa 5,7 p. p. menys que un any enrere i 20 p. p. menys en relació amb el 2021, quan va entrar en vigor la reforma laboral. No obstant això, l’evident estacionalitat de l’activitat que caracteritza el sector fa que aquesta taxa de temporalitat continuï sent molt més elevada que per al conjunt de l’economia espanyola (el 13,6% en el 2T 2024).

El repunt en els costos de producció de la indústria alimentària es va traslladar, en gran part, als preus dels aliments que paga el consumidor final. Així, la inflació dels aliments va assolir el 16% al final del 2022, tot i que, de llavors ençà, s’ha produït una moderació en les taxes d’inflació fins al 2,7% registrat a l’agost del 2024. De cara als propers mesos, esperem que els preus dels aliments mantinguin la tendència de desinflació a curt termini, tot i que podrien repuntar el 2025 quan s’eliminin les rebaixes de l’IVA de determinats productes.

Malgrat aquesta moderació en el creixement dels preus dels aliments, encara no es percep una reactivació significativa en la demanda: en termes reals, les vendes al detall en alimentació creixen a taxes modestes (l’1,2% interanual al juliol del 2024), lleugerament per sota de les taxes registrades el 2023. 

La millora de la producció agrària ha permès que les exportacions agroalimentàries cresquessin el 3,0% interanual en volum en el 1S 2024, després de dos anys consecutius de reculades (el –5,0% el 2022 i el –8,9% el 2023). En termes de valor, els ritmes d’avanç són més significatius a causa de l’alça en els preus que han vingut registrant la majoria de productes agroalimentaris als mercats internacionals. Així, les exportacions van créixer el 5,9% en el 1S 2024, per damunt del 3,5% anotat el 2023, i superen ja els 70.000 milions d’euros en l’acumulat de 12 mesos fins al juny del 2024.

Com que les importacions agroalimentàries són molt inferiors a les exportacions, el sector ve registrant, de manera ininterrompuda des del 1996, importants superàvits comercials, els més elevats entre tots els sectors i que compensen, parcialment, els tradicionals dèficits de la balança de béns no agraris. En el 1S 2024, aquest superàvit va assolir l’1,1% del PIB, una xifra molt elevada, només superada pels extraordinaris registres del 2020 i del 2021, marcats per la pandèmia.