La creació d’ocupació a Espanya es modera lleument al setembre. L’afiliació a la Seguretat Social va créixer al setembre en 8.805 persones, un 0,04% intermensual, un ritme lleugerament inferior a l’habitual en un mes de setembre: l’any passat va augmentar un 0,09% i un 0,08% en la mitjana d’aquest mes en el període 2014-2019. En termes desestacionalitzats, l’ocupació anota una pujada de 22.220 afiliats, de manera que el 3T tanca amb un creixement intertrimestral del 0,3%, per sota del 0,8% del 2T, la qual cosa confirma la pèrdua de dinamisme del mercat laboral. D’altra banda, la destrucció d’ocupació sí que mostra una resiliència més elevada, i l’atur registrat va créixer durant el mes en 3.164 persones, molt per sota de l’augment habitual un mes de setembre (21.801 de mitjana el 2014-2019) i de la dada del setembre de l’any passat (+19.768) (vegeu la Nota Breve).

El fort increment de la renda bruta disponible de les llars en el 2T afavoreix l’augment de la taxa d’estalvi espanyola. El creixement de la renda bruta disponible en el 2T (8,7% interanual, dada sense ajustar) va ser molt superior al de la despesa de les famílies (6,7%). Això, sumat a una revisió a l’alça de tota la sèrie històrica de la renda bruta, va portar al fet que la taxa d’estalvi (acumulada de quatre trimestres) aconseguís el 13,4% de la renda bruta en el 2T, per sobre del 12,8% del 1T i clarament superior a la mitjana 2014-2019 (del 7,3%).

La inflació europea baixa del 2,0%. La inflació general de la zona de l’euro va disminuir fins a l’1,8% interanual al setembre, per sota de l’objectiu del 2% del BCE per primera vegada des del juny del 2021. Bona part del descens es va explicar per una caiguda dels preus energètics (del –3,0% interanual de l’agost al –6,0% del setembre). Per part seva, la inflació nucli va disminuir més lentament (del 2,8% de l’agost al 2,7%, un mínim des del febrer del 2022), reflex d’una baixa inflació en béns no energètics (0,4% interanual) i la inèrcia dels serveis (4,0%, després d’un 4,1% a l’agost). El descens de la inflació va ser generalitzat per països, amb un avanç de l’IPC harmonitzat de l’1,8% a Alemanya (–0,2 p. p.), l’1,5% a França (–0,7 p. p.) i el 0,8% a Itàlia (–0,4 p. p.). De cara als pròxims mesos, és probable que l’energia torni a taxes interanuals positives i generi una mica de rebot en la inflació general, però la contenció de la inflació de béns industrials no energètics i una desacceleració en els serveis haurien de permetre doblegar definitivament la inflació fins a l’objectiu del 2% del BCE al llarg del 2025. Aquestes dades d’inflació van reforçar les expectatives de política monetària d’uns mercats financers que, implícitament, cotitzen amb més d’un 90% de probabilitat una retallada de tipus del BCE de 25 p. b. per al pròxim 17 d’octubre, a més d’una altra baixada al desembre amb la qual el tipus depo acabaria l’any en el 3,00% (vegeu la Nota Breve).

França continua debatent mesures per millorar la seva delicada situació fiscal. El Tresor francès espera que el dèficit fiscal superi el 6,0% del PIB enguany (5,5% el 2023) i que, en cas de no prendre mesures, podria aconseguir el 6,2% el 2025 i gairebé un 6,7% el 2026. Per això, el primer ministre Michel Barnier ha anunciat que la intenció del nou Govern és reduir el dèficit fiscal fins al 5,0% del PIB el 2025 i assolir el 3,0% el 2029, i ha esmentat que, entre altres mesures, s’estava contemplant una pujada temporal de l’impost de societats a les grans empreses de 8,5 p. p., al 33,5% (fet que revertiria les retallades aplicades gradualment sobre aquest impost des que Macron va arribar al poder el maig del 2017). Els pressupostos per al 2025 es presentaran la propera setmana, del 7 a l’11 d’octubre.

Es reforça l’escenari d’aterratge suau als EUA. A l’espera de l’informe d’ocupació del setembre (que es coneixerà després del tancament d’aquesta publicació), els indicadors avançats durant la setmana suggereixen una estabilització del mercat laboral més que un refredament preocupant. L’informe JOLTS va mostrar un augment del 4,3% en el nombre de vacants a l’agost, assolint un màxim de tres mesos, mentre que la taxa d’acomiadaments es va mantenir baixa en un 1,1%, una lleugera disminució de 0,1 p. p. respecte al juliol. L’enquesta ADP també va llançar senyals positius, amb la creació de 43.000 ocupacions privades addicionals al setembre respecte al mes anterior. Quant a l’activitat econòmica, les dades també van ser encoratjadors. L’índex ISM de serveis va pujar a 54,9 punts, el seu nivell més alt en 17 mesos, mentre que l’índex de manufactures, encara que segueix en territori contractiu, es va mantenir estable en 47,2 punts, sense mostrar signes de deterioració. Tot això reforça l’expectativa d’un aterratge suau com a escenari més probable per a l’economia nord-americana en els pròxims trimestres.

L’ànim empresarial al Japó es manté en el 3T 2024. L’enquesta trimestral Tankan a grans empreses manufactureres es va mantenir estable en els 13 punts, sense canvis respecte al 2T, i l’enquesta a empreses del sector serveis va millorar fins als 34 punts, 1 punt per sobre del 2T. En tots dos casos es posa de manifest que la confiança entre les grans empreses industrials nipones es manté relativament optimista, aspecte que també es va traslladar a les expectatives d’inflació a cinc anys dels empresaris, en situar-les en el 2,2% interanual, per sobre de l’objectiu del banc central del 2%. Amb tot, la valoració positiva des del costat empresarial suposaria un argument a favor que l’autoritat monetària es plantegi retirar estímuls monetaris, si bé les últimes declaracions del primer ministre i les autoritats monetàries durant la setmana apunten a una renovada cautela abans de prosseguir l’enduriment monetari.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.