El PIB va créixer el 0,8% intertrimestral en el 2T de l’any, per sobre del creixement de la zona de l’euro (0,3% intertrimestral) i per sobre de les nostres expectatives, que anticipaven un avanç del 0,5%. En termes interanuals, la taxa es va accelerar respecte del trimestre anterior, del 2,6% al 2,9%. La composició del creixement va ser favorable, amb el sector exterior com a principal motor de creixement, amb una aportació de 0,5 p. p. al creixement intertrimestral del PIB, i una demanda interna que també va créixer, tot i que a un ritme més modest, i que va aportar 0,3 p. p. al creixement del PIB. Més específicament, el consum privat va avançar el 0,3% intertrimestral i el públic, el 0,2%. La inversió va mantenir un ritme de creixement notable, del 0,9% intertrimestral, impulsada sobretot per la inversió en construcció. Pel que fa al sector exterior, les exportacions van créixer l’1,2% intertrimestral, mentre que les importacions van recular el 0,2%. Pel que fa als primers indicadors disponibles del 3T, els índexs PMI per al sector serveis i manufacturer van retrocedir al juliol. L’activitat es va refredar als dos sectors, amb l’indicador de serveis baixant de 56,8 punts al juny a 53,9 al juliol, i el de manufactures retrocedint de 52,3 punts a 51,0. És a dir, l’activitat continua creixent, tot i que a ritmes més moderats. Pel que fa al consum, l’índex de comerç al detall va avançar un 0,5% intermensual al juliol i la taxa interanual es va situar en l’1,0%, per sobre del 0,4% registrat el mes anterior. Finalment, el turisme va començar l’estiu amb bones xifres: al juny, a Espanya hi van arribar 9.313.450 turistes estrangers que van gastar prop de 12.370 milions d’euros, registres que suposen un creixement interanual del 12,1% i el 16,6%, respectivament.

Al juliol, l’indicador PMI compost d’activitat global es va situar en 52,5 punts, 4 dècimes per sota del nivell assolit el mes anterior. El lleuger ascens del sector serveis durant el mes no va ser suficient per compensar la pèrdua de dinamisme de les manufactures, el creixement de les quals es va veure debilitat pel descens de les noves comandes i la producció. D’altra banda, els costos de producció es van mantenir a l’alça i una part d’aquest increment va ser traslladat un mes més als preus finals de venda. Aquests factors, units a la incertesa geopolítica, van afectar negativament la confiança dels empresaris al juliol, que es va situar al nivell més baix dels últims vuit mesos. Per països, la moderació del ritme de creixement de l’activitat va ser generalitzada, tot i que especialment notable a la zona de l’euro, on l’activitat manufacturera es va mantenir en terreny contractiu a les principals economies de la regió, a excepció d’Espanya. Cal assenyalar així mateix el deteriorament registrat al PMI manufacturer de la Xina, que al juliol es va situar per sota dels 50 punts (49,8 punts, en terreny contractiu de l’activitat) per primera vegada en nou mesos, alimentant els dubtes sobre la fortalesa de la seva economia.

Tot i que tot apunta que el mes es tancarà amb lleugers, tot i que generalitzats, guanys als mercats borsaris i amb caigudes d’una entitat més gran en la rendibilitat dels tipus sobirans, l’agost ha estat un mes de gran volatilitat entre els diferents actius. Així, a principis de mes diferents factors van detonar i amplificar conjuntament caigudes en el preu dels actius financers: l’augment inesperat dels tipus d’interès oficials del Banc del Japó que va provocar el tancament desordenat de posicions de carry-trade al ien es va unir a la mala dada de creació d’ocupació al juliol als EUA i als resultats d’algunes empreses tecnològiques, que reflecteixen la dificultat de monetitzar la IA. Les borses dels mercats desenvolupats van acumular una caiguda des dels màxims de juliol fins al 8,2%, si bé tancaran el mes amb guanys superiors a l’1%. I si les caigudes han estat liderades per la borsa japonesa (que sí que tancarà l’agost amb caigudes d’un 1%), en l’exercici final del mes destaquen especialment alguns índexs europeus, com l’IBEX o el DAX alemany. Als EUA, per la seva banda, continua la rotació de grans empreses tecnològiques cap a d’altres de menor capitalització, fet que suposa que l’S&P 500 tindrà un millor exercici que el del Nasdaq a l’agost, com ja va passar al juliol. Pel que fa als tipus sobirans, després de les declaracions de Powell a Jackson Hole, els treasuries tancaran el mes amb fortes caigudes en rendibilitat, especialment als trams més curts. Al mercat monetari els tipus interbancaris a 12 mesos dels EUA també han experimentat una forta caiguda mensual reflectint el canvi d’expectatives de política monetària. A Europa, la tendència ha estat la mateixa, si bé la intensitat del moviment ha estat menor, ja que les expectatives per al BCE en els propers mesos no han variat tant com per a la Fed, i el mercat continua descomptant dues baixades més de tipus a la zona de l’euro d’aquí a final d’any. El fort ajustament en les expectatives de tipus d’interès als EUA ha suposat també una forta correcció per al dòlar, que acumula una depreciació superior al 2,5% davant dels seus principals parells al mes, especialment per la forta apreciació del dòlar ien (superior al 3%) però també per la de l’euro, que s’aprecia més d’un 2%. Finalment, al mercat de matèries primeres, destaca també la volatilitat del preu del petroli, llastat pels temors a una caiguda de la demanda als EUA i a la Xina, però amb els riscos geopolítics pressionant-lo a l’alça. Destaca així mateix el repunt en el preu del gas natural, amb la referència holandesa TTF acumulant un repunt mensual superior al 7% davant els temors que l’ofensiva ucraïnesa a la guerra suposi noves interrupcions en el subministrament de gas rus, malgrat els bons nivells de reserves.

La Fed començarà a abaixar els tipus d’interès al setembre. La Reserva Federal va mantenir els tipus d’interès en l’interval de 5,25%-5,50% en la seva última reunió de juliol, i el seu president, Jerome Powell, va obrir explícitament la porta a una primera baixada de tipus, va reconèixer el bon progrés en la lluita contra la inflació i va girar el focus cap al mercat laboral (vegeu la notícia d’Economia internacional). També a la conferència anual de bancs centrals organitzada per la Fed a Jackson Hole, Powell, amb un to inequívocament més acomodatici, va afirmar que «ha arribat el moment que la política monetària s’ajusti», deixant entreveure que la Fed començarà a reduir els tipus en la propera reunió. També va subratllar l’atenció que estan prestant al mercat laboral, sense mostrar alarma, però confiat que, si els fonamentals es deterioren, l’estat actual de la política monetària els ofereix un ampli marge per actuar. Els mercats han interpretat aquestes declaracions com un senyal que la Fed ajustarà els tipus d’interès en les tres reunions que queden de l’any, i que, en almenys una (probablement al desembre), la retallada serà més gran de 50 p. b., davant dels 25 p. b. descomptats per a les reunions del setembre i novembre.