Així, al sector industrial, l’índex de xifres de negocis a la indústria va recular el 0,8% intermensual al maig, després de l’avanç del 0,4% del mes anterior. Si atenem la subdivisió del sector industrial segons la destinació econòmica dels béns que produeix cada empresa (consum, equipament, intermedis i energia), únicament les indústries que produeixen béns energètics van aconseguir augmentar la facturació al maig. En termes interanuals, la facturació a la indústria va retrocedir un 0,5%. Per part seva, l’indicador d’activitat del sector serveis ha retrocedit un 0,1% intermensual el mateix mes, tot i que en termes interanuals ha presentat un avanç del 3,7%.

Continua la volatilitat a les compravendes d’habitatge a Espanya. Les compravendes d’habitatge van tornar a caure amb força al maig, un 22% en termes interanuals, perllongant la volatilitat que van patir entre el març, quan van recular el 19% interanual, i l’abril, que van créixer un 24%. En gran mesura, això es va explicar per l’efecte calendari de la Setmana Santa. El balanç del que portem d’any és de refredament lleu de la demanda: les compravendes es troben per sota dels nivells del 2023, un –4,1%, fins a les 249.100 operacions. El descens és generalitzat entre els grans mercats residencials del país. Balears, Almeria i Sevilla registren les caigudes més grans, superiors al 10% interanual. Per segments, els habitatges nous continuen generant un gran interès comprador, i les seves transaccions es troben per sobre dels nivells del 2023 en l’acumulat de l’any, un 4% interanual al gener-maig.

En la seva actualització de previsions, l’FMI gairebé no ha revisat les previsions de creixement per al conjunt de l’economia mundial, si bé per països sí que hi ha alguns canvis més significatius. Entre les economies desenvolupades, per al 2024 destaca la retallada de 0,1 p. p. en el creixement previst per als EUA i la revisió a l’alça en 0,1 p. p. de la zona de l’euro, gràcies a unes millors expectatives per a França (+0,2 p. p., fins a l’1,1%) i, sobretot, per a Espanya, amb una revisió a l’alça del seu creixement de 0,5 p. p. D’altra banda, també milloren les perspectives per a la Xina, i això malgrat la recent sorpresa negativa del PIB del 2T 2024. L’FMI ​​revisa a l’alça el creixement en 0,4 p. p., tant el 2024 com el 2025, si bé adverteix que es frenarà fins a ritmes del 3,3% el 2029. Respecte a la inflació en les economies desenvolupades, eleva en 0,1 p. p. la seva previsió tant el 2024 com el 2025, fins al 2,7% i 2,1%, respectivament. Segons l’FMI, els riscos per al seu escenari continuen força equilibrats, si bé a curt termini hi ha alguns riscos que han augmentat. En primer lloc, la resistència a la baixa de la inflació en serveis, l’encariment d’algunes primeres matèries i l’augment de les tensions comercials podrien frenar el procés de desinflació en curs, provocant que les taxes d’interès continuïn elevades més temps. En segon lloc, el deteriorament substancial de la situació fiscal i la creixent dependència dels EUA del finançament a curt termini augmenten les vulnerabilitats globals. Tampoc no es pot obviar l’impacte negatiu que suposaria un augment de les tensions comercials i del proteccionisme.

El BCE va deixar sense canvis els tipus d’interès a la reunió del mes de juliol (depo 3,75% i refi 4,25%; facilitat marginal de crèdit 4,5%) tal com esperaven els inversors i el consens d’analistes. A la roda de premsa, Lagarde va asseverar que la decisió de mantenir els tipus sense canvis va ser unànime al Consell de Govern, com també ho va ser no plantejar cap mena de compromís de cara a la reunió del setembre, que va qualificar de «completament oberta» respecte a les seves decisions de política monetària. En general, la presidenta va buscar no sotmetre el Consell de Govern a cap compromís respecte als tipus d’interès més o menys explícit, sense simultàniament alterar de manera significativa les expectatives del mercat, que contemplaven dues retallades addicionals de tipus el 2024. Els implícits del mercat monetari van assignar després de la reunió una probabilitat del 80% a una retallada de 25 p. b. al setembre (enfront del 75% anterior a la reunió) i van continuar descomptant un tipus depo en el 3,25% al ​​desembre del 2024. El BCE espera que el creixement econòmic a la zona de l’euro s’hagi alentit en el 2T i, tot i que considera que els riscos per al creixement estan esbiaixats a la baixa, són optimistes respecte al creixement salarial. Consideren que aquest és encara elevat en vista del magre avanç de la productivitat, però que s’hauria de moderar en els propers trimestres atès el caràcter retardat d’aquesta variable, les taxes actuals reflecteixen un intent per compensar inflacions passades. El BCE espera que aquesta evolució salarial ajudi al fet que es moderi una inflació de serveis encara elevada (4,1% al juny) i que la inflació acabi per assentar-se en el 2% en la segona meitat del 2025 (vegeu la Nota Breve).

El BCE no aclareix una setmana mixta en els actius dels dos costats de l’Atlàntic. Tot i que el BCE va cercar deixar totes les opcions obertes de cara a la reunió del setembre respecte als tipus d’interès, els implícits del mercat monetari continuen descomptant una baixada de 25 p. b. per aleshores, la qual cosa ha pesat sobre la rendibilitat dels bons sobirans de la zona de l’euro. Les primes de risc perifèriques, per part seva, acaben la setmana pràcticament planes, reflex que els inversors, de moment, han passat pàgina de l’episodi de risc polític a França. Als EUA, per altra banda, la rendibilitat dels treasuries va augmentar lleugerament i de forma molt homogènia al llarg de la corba. Pel que fa als índexs borsaris, setmana de pèrdues generalitzades als mercats desenvolupats i emergents. Així, tant a la zona de l’euro com als EUA els principals índexs van caure i, en el cas dels EUA, les caigudes les van liderar les companyies tecnològiques. Aquestes companyies s’han vist llastades per l’augment de la probabilitat d’una victòria de Trump, cosa que agreujaria les tensions comercials amb la Xina i la resta del món, i fins i tot podria complicar les relacions amb Taiwan, important productor de xips. La rotació de grans companyies tecnològiques de gran capitalització cap a companyies més petites, no obstant, ha beneficiat altres índexs, com el Dow Jones o el Russell 2000, que acaben la setmana amb guanys. Al mercat de divises, l’euro tanca la setmana pràcticament pla davant el dòlar, mentre que el ien registra un lleuger avanç, en una setmana en què el Ministeri de Finances podria haver intervingut al mercat per revertir la depreciació prolongada de la divisa. Finalment, el pes mexicà va tornar a depreciar-se davant el dòlar, entre pèrdues generalitzades de les divises llatinoamericanes, llastades per l’atonia del petroli i les fortes caigudes dels metalls industrials, en particular el coure, derivades alhora de la debilitat de la demanda xinesa.