L’indicador de clima econòmic es va mantenir sense canvis en el 2T, mentre que la confiança al sector industrial està millorant i les perspectives de producció s’han enfortit. En la mateixa línia, el sentiment de les llars mostra una tendència positiva i els indicadors parcials del consum suggereixen que la despesa de les famílies es manté dinàmica. Els indicadors relacionats amb la inversió també auguren un comportament positiu, amb una acceleració de les importacions de béns de capital. El sector exterior presenta una evolució positiva, tot i que una acceleració més marcada de les importacions podria limitar la contribució de la demanda externa al creixement del PIB.

La capacitat de finançament de l’economia portuguesa va augmentar en el 1T i es va situar en 8.760 milions d’euros en l’acumulat de 12 mesos, el 3,2% del PIB, mig punt més que al final del 2023. Aquesta evolució va ser conseqüència de l’augment del 3,2% de l’estalvi total de l’economia, un increment del 4% en el saldo de les transferències rebudes de la resta del món (inclouen els fons europeus) en relació amb una inversió gairebé estable, que només va augmentar el 0,2%. Per sectors, les empreses són les que més estalvien i les que més transferències de capital reben, però també són les que més inverteixen, la qual cosa es tradueix en unes necessitats de finançament del 2,2% del PIB. A la resta de sectors, la situació s’inverteix: l’estalvi supera la inversió i contribueix, així, al fet que l’economia tingui capacitat de finançament. En el cas de les famílies, la seva taxa d’estalvi va augmentar fins al 8% de la renda disponible, el nivell més alt des del 2014, la qual cosa reflecteix el major creixement de la renda (el 8,4% vs. el 5,3% el consum), amb el suport del fort creixement de la massa salarial (ocupació i salaris), del 10,6%. Finalment, el sector públic va anotar un superàvit del 0,9% del PIB.

Després del xoc del mes anterior, l’IPC es va situar de nou per sota del 3% al juny. En concret, va caure 0,3 p. p., fins al 2,8%, i la subjacent va recular 0,4 p. p., fins al 2,3%. Tot i que encara s’esperen fluctuacions fins al final d’enguany, preveiem una trajectòria més favorable i que la inflació es mantindrà per sota del 3%, és a dir, sembla que el camí cap a la desinflació està consolidat.

Per tercer trimestre consecutiu, en el 1T 2024, la variació intertrimestral de l’índex de preus de l’habitatge es va alentir (el 0,6% vs. l’1,3% anterior), tot i que els preus creixen a un ritme interanual in­­tens, el 7%. El nombre de transaccions va caure el 3,1% trimestral i el 4,1% en taxa interanual, malgrat que la tendència apunta a una estabilització al voltant dels 30.000 habitatges/trimestre (per damunt de la mitjana prepandèmia de 25.300 habitatges/trimestre).