La inflació general a Espanya va recular 2 dècimes al juny fins a situar-se en el 3,4%, segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. Aquesta moderació es deu, principalment, a la caiguda del preu dels carburants davant de la pujada que van experimentar el juny del 2023, i en menor mesura a un augment més modest del preu dels aliments davant de l’increment que van experimentar fa un any. D’altra banda, la inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) va mantenir el mateix registre que el mes anterior, del 3,0%. La dada d’inflació general s’ha situat per sota del rang esperat per CaixaBank Research, mentre que la de la inflació subjacent està en línia amb les nostres previsions (vegeu la Nota Breve).

El consum a Espanya no acaba d’alçar el cap. Al maig, l’índex de comerç al detall, deflactat i corregit per efectes estacionals i de calendari, va recular el 0,6% intermensual. En termes interanuals, l’indicador va avançar el 0,2%, després del 0,3% del mes anterior. Per productes, les reculades van ser generalitzades, a excepció de béns d’equipament personal, que va avançar el 0,2% intermensual. En la mitjana d’abril i maig, l’indicador es va situar un 0,4% per sobre de la mitjana del 1T 2024.

La taxa d’estalvi de les llars espanyoles augmenta en el 1T 2024. La taxa d’estalvi de les llars es va situar en el 14,2% de la renda bruta disponible (dada estanca, corregida per estacionalitat). Es tracta d’un registre més alt que el del trimestre anterior (13,0%) i que es correspon amb un creixement de la renda bruta disponible nominal molt notable (8,0% interanual en el 1T) i superior al del consum nominal de les famílies (5,3% interanual). Per la seva banda, en el conjunt dels quatre últims trimestres, la taxa d’estalvi va augmentar fins al 12,2% des de l’11,7% del 4T 2023.

L’ampliació de l’euro haurà de continuar esperant. La Comissió Europea va anunciar, en la presentació del seu Informe de Convergència, que cap dels sis estats membres de la UE que s’han compromès a adoptar l’euro en un futur (Bulgària, Hongria, Polònia, República Txeca, Romania i Suècia) compleixen encara amb els criteris necessaris per accedir a la moneda única. Així, ha assenyalat que l’objectiu de Bulgària d’adherir-se a l’euro el gener del 2025 s’haurà de posposar, i que per al cas de Romania ni tan sols es plantegen una data. En tots dos casos, la inflació es troba molt per sobre dels llindars requerits per accedir a la moneda única i es tenen certs dubtes sobre la capacitat de les seves institucions per combatre la corrupció i el frau. Tot i això, segons la Comissió, Bulgària sí que ha aconseguit complir amb la resta dels objectius (comptes fiscals, tipus d’interès de llarg termini i estabilitat del tipus de canvi), per la qual cosa s’ha decidit que se’n revaluarà l’estat per adherir-se a l’euro quan el país ho sol·liciti, sense haver d’esperar la revisió periòdica d’aquí a dos anys.

Els indicadors econòmics del juny apunten a un creixement dinàmic als EUA. Així ho van assenyalar els índexs PMI del mes que, tant el del sector manufacturer com el de serveis, es van situar en terreny expansiu (51,7 i 55,1, respectivament) i per sobre dels nivells del maig, portant l’índex global als 54,6, i apuntant a un 2T de creixement dinàmic. Aquest se sumaria al registrat en el 1T, revisat a l’alça des del 0,30% al 0,35% intertrimestral, gràcies a un creixement més elevat de la inversió no residencial. No tots els senyals són tan positius. El consum privat sembla flaquejar, ja que es va revisar a la baixa el seu creixement intertrimestral en 2 dècimes, fins al 0,4%. D’altra banda, també l’índex de confiança del consumidor del Conference Board del juny va caure lleugerament fins als 100,4 punts, per sota de la mitjana del 1T de 106,4. Tampoc els senyals al mercat immobiliari són massa positius, ja que el preu dels habitatges (mesurat per l’índex Case Shiller) va créixer un 0,4% intermensual a l’abril (7,2% interanual), mentre que les vendes de nous habitatges van caure un 11,0%. D’altra banda, dijous es va celebrar el primer debat presidencial de cara a les eleccions del novembre, inaugurant la campanya electoral i obrint un nou focus de potencial volatilitat als mercats nord-americans.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.