Després d’un 2023 en què l’economia espanyola va créixer un significatiu 2,5%, en un context de creixement dèbil a les principals economies europees, el començament del 2024 ha tornat a sorprendre en positiu. En el 1T 2024, el PIB va créixer el 0,7% intertrimestral, impulsat per la reactivació de la inversió i pel nou increment en les exportacions de serveis turístics (el +19,0% intertrimestral). Aquest bon funcionament del turisme es reflecteix també en l’augment del superàvit de la balança de serveis turístics, que, al març del 2024, va assolir el 4,2% del PIB, en relació amb el 3,7% de l’any anterior (dades acumulades de 12 mesos). Aquesta millora, de 0,5 p. p. del PIB, implica que les exportacions turístiques són responsables de més de la meitat de la millora del saldo del compte corrent d’Espanya en l’últim any.¹

Sense cap mena de dubte, una part del dinamisme actual de l’economia espanyola s’explica pel bon moment del sector turístic. Després dels excel·lents registres del sector al llarg de l’any passat, tots els indicadors d’activitat del turisme s’han accelerat en els quatre primers mesos del 2024 i han superat els registres del mateix període del 2023, la qual cosa presagia un fort creixement el 2024. Segons les nostres estimacions, el PIB turístic va explicar 0,9 p. p. del creixement anual del PIB espanyol del 2,5% el 2023. Les noves previsions per al 2024 consideren que el sector aportarà al voltant de 0,6 p. p. al creixement previst del 2,4%. El pes del PIB turístic sobre el PIB total assolirà, així, el 13,0%.

Fins al mes d’abril, van arribar al nostre país 24 milions de turistes internacionals, el millor començament d’any en la sèrie disponible: en tot just uns mesos, ja ens han visitat 3 milions més de turistes estrangers que en el mateix període del 2023 (un creixement del 14,8% interanual). La despesa mitjana per persona supera els 1.300 euros (mitjana del gener a l’abril), uns 245 euros per damunt de la mitjana de la prepandèmia, la qual cosa representa un increment del 19% en relació amb el 2019, tot i que aquest augment és degut més a un efecte preu que a una major disposició a la despesa en termes reals per part dels turistes (la inflació turística acumula un creixement del 21% des del 2019).

D’altra banda, els indicadors de turisme domèstic mantenen un bon to i es mantenen en nivells elevats, tot i que el balanç conjunt dels quatre primers mesos de l’any ja reflecteix un descens dels desplaçaments (el –2,2% interanual al gener-abril) i de les pernoctacions (el –1,1%) i una moderació de la despesa turística al país (el +5,4% de mitjana interanual segons l’indicador del portal d’Economia en temps real de CaixaBank Research).

Aquest dinamisme es reflecteix, a més a més, al mercat laboral, que també va batre rècords el 2023 amb 3 milions d’afiliats a les branques d’activitat característiques del sector turístic (el 2019, donaven feina a uns 2,7 milions de persones). En els quatre primers mesos del 2024, l’ocupació turística ha crescut el 4,2% interanual (mitjana del gener a l’abril). En aquest sentit, on més dinàmic es mostra el mercat, és al transport aeri (l’11%) i a les agències de viatges (el 7,8%) i, on menys, al transport marítim (l’1,8%).

El sector hoteler espanyol també està gaudint d’un moment excepcional: entre el gener i l’abril, es van registrar 87 milions de pernoctacions (el +7% interanual i el millor començament d’any per al sector). Les pernoctacions de turistes internacionals superen amb escreix els registres prepandèmia (el +12,0% en els quatre primers mesos de l’any en relació amb el mateix període del 2019). Les estades de residents se situen l’1,1% per sota dels nivells del 2023, tot i que, en qualsevol cas, es mantenen molt a la vora dels màxims històrics.

Malgrat la fortalesa de la demanda, l’oferta hotelera no ha augmentat, sinó que es troba, fins i tot, lleugerament per sota dels nivells del 2019: hi ha uns 400 establiments menys, tot i que gairebé la mateixa oferta d’habitacions. Aquesta lleugera reducció de l’oferta es concentra als establiments de menor categoria (de 3 estrelles i menys), ja que els hotels de 4 i de 5 estrelles han incrementat la seva oferta el 9% des del 2019 (hi ha uns 240 hotels més). Per aquest motiu, no sorprèn que, en nombre d’habitacions, l’oferta sigui gairebé la mateixa que el 2019 (han disminuït els hotels de menor categoria, petits i amb menys habitacions). S’observa, per tant, un augment en la qualitat de l’oferta del sector, perquè els establiments existents han invertit en els últims anys per millorar la seva qualitat o perquè, en els moments més durs de la recessió generada per la COVID-19, van desaparèixer els establiments de menor qualitat.

El balanç d’una demanda una mica més forta que l’oferta comporta unes taxes d’ocupació elevades: de mitjana, el 2023, es van ocupar el 67,5% de les habitacions disponibles, en relació amb el 65,8% registrat el 2019. Curiosament, la mitjana en temporada alta és molt similar en els dos anys (al voltant del 75%), la qual cosa implica que l’ocupació ha augmentat més a la resta de mesos de l’any.

Aquesta major ocupació permet una major rendibilitat al sector: el 2023, va recaptar, de mitjana, 74,34 euros per habitació disponible (índex RevPAR),² 10 euros més que el 2022 (un creixement del 16% anual). En temporada alta (juny-setembre), el sector va ingressar 94 euros per habitació disponible (ocupada i no ocupada), en relació amb els 86 euros del 2022 o amb els 76 euros de la  temporada alta del 2019. En aquest començament d’any, amb prou feines s’observa una moderació dels preus: entre el gener i l’abril, es van recaptar uns 67,2 euros per habitació, el 10% més que en el mateix període del 2023.

Pel que fa a l’origen dels turistes, una de les poques decepcions del sector el 2023 va ser que dos dels grans mercats emissors per al turisme espanyol, el Regne Unit (primer país d’origen) i Alemanya (segon, abans de la pandèmia), van tancar l’any amb menys visitants que el 2019 (el –3,7% i el –0,9%, respectivament). El turisme britànic ha estat llastat en els últims anys pel brexit, per la caiguda de grans turoperadors nacionals (com Thomas Cook al final del 2019) i, més recentment, per la crisi econòmica. Per la seva banda, en els últims anys, Alemanya ha perdut el segon lloc com a país d’origen a favor de França, llastada també per la crisi econòmica i per la seva particular vulnerabilitat arran de la crisi energètica. No obstant això, en el 1T 2024, han arribat 4,4 milions de turistes britànics i 3,2 milions d’alemanys, les millors xifres en les dues nacionalitats en la sèrie disponible en aquest període.

Ara com ara, els països asiàtics (el –12,8% en relació amb el 2019), els nòrdics (el –6,1%) i Rússia (no hi ha dades des de l’inici de la guerra a Ucraïna) destaquen com els únics que no han reprès encara els registres prepandèmia. A l’article «Com ha canviat la demanda turística internacional des de la pandèmia?», en aquest mateix Informe Sectorial, utilitzant les dades internes de CaixaBank, s’analitzen amb més detall els canvis que s’han produït des de la pandèmia en l’estructura de la demand  a turística per mercats emissors.

Catalunya és la comunitat autònoma que més turisme internacional rep al nostre país, però també és l’única que, el 2023, no va aconseguir assolir els nivells d’arribades prepandèmia (18,2 milions de turistes, un milió menys que el 2019). A grans trets, aquesta menor entrada de turistes va ser deguda al fet que els mercats d’origen per a la regió es van comportar una mica pitjor que els d’altres regions. En concret, la regió va patir per la tardana obertura a l’exterior del turista asiàtic (Catalunya rep la meitat dels turistes asiàtics que visiten Espanya), per la pèrdua del turista rus³ i per un menor reclam entre els principals emissors (els francesos i els britànics van restar 500.000 turistes en relació amb el 2019). En qualsevol cas, la regió va rebre 5 milions de turistes entre el gener i l’abril del 2024, el millor començament d’any en la sèrie disponible, de manera que tot sembla indicar que, enguany, reprendrà les arribades de turistes estrangers prepandèmia.

La Comunitat Valenciana i les Canàries han estat les comunitats autònomes que han guanyat més interès per al turista estranger des de la pandèmia (el 2023, cadascuna va sumar prop d’un milió de turistes addicionals en relació amb el 2019). En el primer cas, gràcies a la recuperació dels mercats europeus⁴ i, en el segon, com a reflex del gran atractiu de la regió, malgrat la seva forta dependència dels turistes britànics i alemanys (que expliquen el 45% de les estades hoteleres a les Canàries) i el manteniment d’uns preus elevats (el seu sector hoteler presenta la tarifa mitjana diària més elevada del país).

Segons les estimacions de CaixaBank Research, el PIB turístic real va créixer el 7,6% el 2023, la qual cosa va permetre recuperar els nivells d’activitat prepandèmia (va superar en un 5,2% el màxim del 2019). Aquest creixement ha permès al sector recuperar el seu pes en el conjunt de l’economia espanyola i assolir el 12,6% del PIB el 2023 (el mateix registre que el 2019). De cara al 2024, preveiem que el PIB turístic creixerà el 5,0% en termes reals, impulsat pel turisme internacional, que esperem que creixi de forma molt robusta (el +5,5%), i que se superaran els 90 milions d’arribades de turistes internacionals, gràcies a la recuperació del poder adquisitiu de les llars europees en un context de descens de la inflació, a la recuperació econòmica a Europa i a la major percepció de seguretat que ofereix el nostre país en un context d’elevada inestabilitat geopolítica als països de l’est del Mediterrani.

Aquestes previsions contemplen un cert alentiment del sector en relació amb l’elevat dinamisme del començament de l’any,⁵ ja que hi ha diversos factors que tendiran a moderar el ritme d’avanç, com la recuperació gradual d’altres destinacions competidores, l’impacte dels Jocs Olímpics de París el 2024 i la nostra expectativa que el turisme domèstic tingui un creixement relativament feble (el +0,8%). Després de diversos anys de recuperació, durant els quals el turista espanyol s’ha decantat per destinacions locals, esperem que, enguany, s’incrementin els viatges fora de les nostres fronteres, gràcies a l’augment de la renda disponible de les famílies i a la demanda embassada de turisme a l’estranger.

L’excepcional recuperació del turisme després de la pandèmia també ha posat sobre la taula la necessitat de continuar millorant la gestió dels fluxos turístics perquè el sector pugui continuar creixent de manera sostenible. En aquest sentit, són de gran ajuda les accions que redueixen les externalitats negatives que l’activitat turística genera a les localitats receptores, com l’impacte sobre el mercat de l’habitatge local (increment dels preus de compra i dels lloguers i transvasament d’habitatges d’ús residencial a turístic), la pressió sobre els serveis públics bàsics (sanitat i transport) i l’ocupació dels espais públics, entre d’altres. Addicionalment, el sector ha de continuar invertint en mesures d’adaptació i de descarbonització per afrontar el canvi climàtic, un dels majors reptes a mitjà i a llarg termini.

Entre les mesures que s’estan impulsant en alguns països europeus i a diverses regions espanyoles, destaca la taxa turística (ja existent a Catalunya i a les Balears). Els estudis disponibles troben poca sensibilitat de la demanda a la seva imposició, i, a més a més, la correcta canalització de la seva recaptació pot contribuir a mitigar les externalitats negatives esmentades. També s’està impulsant la regulació del lloguer turístic a les localitats on el pes del lloguer vacacional ha crescut de manera notable en els últims anys.⁶

Finalment, el canvi climàtic és un factor de risc de primer ordre per al turisme a Espanya, com ja venim advertint des de fa un temps. Ja observem que el turisme a Espanya està creixent més a les zones més temperades,⁷ de manera que és crucial que el sector estigui preparat i que inverteixi per adaptar-se a temperatures més càlides i volàtils. A més a més, les nostres estimacions a partir de dades internes de pagaments amb targetes apunten al fet que els turistes internacionals tenen una menor propensió a viatjar de forma repetida a Espanya si han experimentat una onada de calor, un aspecte que analitzem amb més profunditat a l’article «La fidelització del turisme i el canvi climàtic», en aquest mateix informe.