El Banc d’Espanya va elevar aquesta setmana la previsió de creixement per al 2024 en 0,4 p. p., fins al 2,3%, degut, fonamentalment, a dos factors: al positiu efecte arrossegament que va suposar la revisió a l’alça del creixement del PIB dels últims trimestres del 2023 i a l’elevat dinamisme, més gran del que s’esperava, en el 1T. Per la seva banda, la previsió per al 2025 i el 2026 es manté en l’1,9% i l’1,7%, respectivament. El nou escenari del Banc d’Espanya és molt semblant al de CaixaBank Research després de la nostra recent revisió. Així, per al 2024 preveiem un creixement del PIB del 2,4% (0,5 p. p. més que en la nostra previsió anterior), mentre que per al 2025 i 2026 les nostres previsions apunten a una desacceleració gradual, amb augments del 2,3% i 2,1%, respectivament.

L’informe d’ocupació del mes de maig va mostrar que la taxa d’atur va pujar només 1 dècima, fins al 4,0%, mentre que la creació d’ocupació no agrícola (els non-farm payrolls) va superar amb escreix les expectatives del mercat: va pujar a 272.000, davant dels 180.000 esperats, i per sobre de la mitjana dels darrers 12 mesos (230.000). Tot i això, els altres indicadors del mercat laboral, com l’enquesta de vacants o la mateixa taxa d’atur, mostren un mercat laboral menys tensionat, tot i que encara dinàmic. L’altra bona notícia econòmica de la setmana va venir pel costat de la inflació, que va caure al maig per segon mes consecutiu, situant-se la general en el 3,3% (3,4% a l’abril). La rúbrica nucli, que exclou aliments i energia, va baixar 2 dècimes fins al 3,4%. La caiguda s’explica, parcialment, pels components de serveis que els últims mesos havien mostrat resistència a baixar.

La inflació a la Xina es manté a cotes moderades mentre el sector exportador manté un bon exercici. La inflació general a la Xina es va mantenir en el 0,3% interanual al maig, amb la inflació subjacent descendint del 0,7% interanual al 0,6%. Per components, en el cas dels béns de consum, destaca la dinàmica deflacionista dels mitjans de transport, la variació interanual dels quals es va situar al maig en el –4,7% (vs. –4,3% a l’abril), acumulant ja 23 mesos de taxes interanuals negatives. D’altra banda, la deflació dels preus de producció va disminuir al maig, del –2,5% interanual al –1,4%. Si es manté aquesta tendència, podria assenyalar alguna millora dels problemes de sobrecapacitat de la indústria xinesa. En aquest entorn, el sector exterior continua sorprenent en positiu. Al maig, les exportacions van repuntar el 7,6% interanual (vs. +1,5% a l’abril), una fortalesa que resulta de la gran competitivitat dels productes xinesos en sectors en forta expansió a nivell global —com l’automòbil elèctric, les bateries o els panells solars—, on els guanys de quota de mercat dels darrers anys s’expliquen també per retallades de preus significatius. En relació amb aquest punt, aquesta setmana la Comissió Europea ha anunciat nous aranzels sobre els cotxes elèctrics importats des de la Xina, que podrien arribar al 48% (és a dir, 38 p. p. addicionals a l’actual aranzel del 10%), però l’aplicació del qual dependrà del grau de cooperació demostrat per cada empresa en la investigació iniciada el setembre passat a les ajudes estatals rebudes pels fabricants amb presència a la Xina.

Les eleccions europees aboquen França a eleccions legislatives anticipades i a un renovat risc polític. L’ascens del partit de Marine Le Pen, Rassemblement National (RN) a França, que va guanyar les eleccions al Parlament europeu amb el 31% dels vots, va propiciar la dissolució de l’Assemblea Nacional per part del president Macron i la convocatòria d’eleccions legislatives anticipades per al 30 de juny, causant una ampliació de la prima de risc francesa de més de 20 p. b. durant la setmana mentre les agències de qualificació advertien de la necessitat que té el país de millorar la seva sostenibilitat fiscal, extrem que no contempla el programa de RN, segons ha reconegut S&P, que ja va reduir la valoració de França d’AA a AA– a principis de mes. En el mateix sentit s’ha pronunciat Moody’s després de publicar dilluns una advertència sobre la qualificació creditícia francesa, ja que considera que els riscos per a la consolidació fiscal augmenten amb la convocatòria electoral. A més a més, ha anunciat que la perspectiva actualment «estable» de la qualificació de França podria reduir-la a «negativa» si els seus indicadors de deute empitjoressin.

Tal com s’esperava, la Reserva Federal va mantenir els tipus d’interès en l’interval 5,25%-5,50% en la reunió del juny i va explicar que, malgrat que la inflació s’ha moderat significativament des del pic que va assolir, és encara massa alta per reduir-los. No obstant això, hi va haver un canvi en el to de la Fed: va reconèixer que darrerament hi ha hagut un «progrés modest» cap a l’objectiu d’inflació, mentre que a l’última reunió destacava que les dades de principis d’any no mostraven cap progrés. En aquesta mateixa línia, el president Jerome Powell també va remarcar que els indicadors més recents d’inflació i activitat van en la direcció que necessita la Fed per baixar els tipus d’interès, però que encara necessitaran més mesos de bones dades per tenir la confiança suficient abans de relaxar la política monetària. De fet, al dot-plot de la Fed, 15 dels 19 membres del FOMC van projectar entre una i dues retallades per al 2024, amb el votant mitjà projectant-ne tan sols una (enfront de les tres projectades al dot-plot anterior), mentre que fins a quatre membres no preveuen cap retallada enguany. Tot i això, el president Powell ha insistit que aquestes projeccions no suposen un compromís i que les decisions es prendran reunió a reunió basant-se en l’anàlisi de la totalitat de dades disponibles (vegeu la Nota Breve).