La dada publicada representa un registre similar al del 4T 2023 (revisat, al seu torn, en 0,1 p. p. a l’alça des del 0,6% intertrimestral) i se situa substancialment per damunt del creixement mitjà de la zona de l’euro (el 0,3% intertrimestral). La demanda externa es va erigir com el principal motor de creixement i va aportar 0,5 p. p. al creixement intertrimestral del PIB, gràcies, en especial, a la fortalesa de les exportacions de serveis. L’avanç de la demanda interna, que va contribuir en 0,2 p. p. al creixement intertrimestral del PIB, va procedir de l’embranzida de la inversió, que, després de la forta reculada registrada durant el 4T 2023 (el –1,6% intertrimestral), va avançar un notable 2,6% intertrimestral, i, en menor mesura, del consum privat, que va mantenir un ritme de creixement moderat (el 0,3% intertrimestral).

Les dades de creixement de l’activitat espanyola durant el 1T 2024 es van basar en un mercat laboral que va continuar avançant a bon ritme i que ha mantingut el ritme de creixement durant el primer mes del 2T. A l’abril, l’afiliació a la Seguretat Social va augmentar en 199.538 persones, per sota de la dada excepcional de l’any passat (238.436), quan la Setmana Santa va caure en la primera setmana d’abril, però per damunt de l’habitual en un mes d’abril (173.777 de mitjana el 2014-2019). La xifra total d’afiliats supera, per primera vegada, la barrera psicològica dels 21 milions: en concret, ha arribat als 21.101.505 treballadors, la qual cosa representa 486.516 treballadors més que un any enrere. En termes desestacionalitzats, l’ocupació creix en el mes en 40.677 afiliats, una xifra encara elevada. Pel que fa a l’atur registrat, va recular en el mes en 60.503 persones, fins als 2,666 milions, la xifra més baixa des del mes de setembre del 2008.

La inflació general va pujar 0,1 p. p. a l’abril i es va situar en el 3,3%, segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. No obstant això, aquest comportament va venir condicionat per l’increment dels preus del gas, ja que, el dia 1 d’abril, el tipus impositiu de l’IVA del gas, que es trobava rebaixat al 10%, va tornar al nivell habitual del 21%. En qualsevol cas, el procés de moderació dels preus es va mantenir en la inflació subjacent (que exclou l’energia i els aliments no elaborats), que va experimentar una forta correcció i es va situar en el 2,9% (0,4 p. p. menys que al març). La dada de la inflació general s’ha situat en el rang esperat per CaixaBank Research, mentre que la inflació subjacent ha sorprès a la baixa.

En línia amb les bones dades de la demanda externa, el dèficit comercial va disminuir el 4,7% en termes interanuals al febrer, gràcies a una correcció del 27,8% interanual del dèficit de la balança d’energia. Per la seva banda, les exportacions no energètiques van millorar en relació amb el mes anterior, malgrat estar per sota del nivell mostrat al febrer de l’any anterior. En termes acumulats, en els dos primers mesos de l’any, el dèficit comercial mostra una reducció del 5,6% interanual, que es correspon amb una caiguda del 17,3% del dèficit no energètic i del 4,3% de l’energètic. El dèficit comercial amb els països de fora de la zona de l’euro es va reduir el 25% interanual, mentre que el superàvit amb els països comunitaris va disminuir el 32% interanual.

Les dades provisionals de FRONTUR indiquen que, en els tres primers mesos de l’any, van arribar 16,1 milions de turistes estrangers, la qual cosa representa un augment del 17,7% en relació amb el mateix període de l’any passat. Així mateix, segons les dades d’EGATUR, la despesa dels turistes internacionals va assolir els 21.974 milions d’euros en aquest mateix pe­­ríode, un augment del 27,2% en relació amb el mateix període de l’any passat. Aquestes dades, al seu torn, representen un augment de la despesa mitjana diària dels turistes internacionals del 5% en relació amb el 1T 2023.

Al febrer, les transaccions d’habitatges van augmentar el 5,8% en taxa interanual, una millora significativa després de caure a taxes de dos dígits al llarg de la segona meitat del 2023. L’augment va ser generalitzat per tipus d’habitatge, però va ser especialment intens en el cas del nou: un increment del 20,8% interanual, en relació amb el 2,2% del de segona mà. Pel que fa a les comunitats autònomes, l’augment de les compravendes es va fer notar a la majoria del territori, llevat de sis regions que van registrar caigudes (les Illes Balears, les Illes Canàries, Andalusia, la Comunitat de Madrid, el País Basc i La Rioja). En termes acumulats, en els dos primers mesos de l’any, es van tancar a tot el territori 107.000 compravendes, la qual cosa representa el millor inici d’any en activitat immobiliària des del 2008.