El sector turístic a Espanya continua donant xifres molt positives. Al febrer van arribar prop de 5 milions de turistes estrangers que van gastar 6.747 milions d’euros, cosa que, en termes interanuals, representa un avanç del 15,9% i del 25,8%, respectivament. Comparat amb el febrer del 2019, el resultat també és extraordinari: l’arribada de turistes va ser un 14,4% superior i la despesa, un 44,8% més gran. Sembla que aquestes dades confirmen un canvi en el patró del turisme estranger, que ja no es concentra en els mesos d’estiu. Finalment, la revisió de la dada de PIB del 4T 2023 que va efectuar l’INE va confirmar que el creixement intertrimestral va ser del 0,6%, tot i que sí que hi va haver alguns canvis en l’evolució per components respecte a l’estimació inicial: es va revisar a la baixa el creixement intertrimestral del consum públic i, sobretot, el privat, a 0,1 p. p. i 0,4 p. p. fins al 0,2% i 1,0%, respectivament; però es va revisar a l’alça la inversió, que va passar de recular el 2,0% intertrimestral a l’1,6% (vegeu la Nota Breve).

L’electricitat i els carburants empenyen la inflació espanyola per sobre del 3%. Segons dades preliminars, la inflació general va pujar al març 0,4 p. p., fins al 3,2%, mentre que la inflació subjacent, que exclou energia i aliments no elaborats, va perllongar el camí de moderació i va caure 0,2 p. p., fins al 3,3%. L’INE destaca l’increment dels preus de l’electricitat i els carburants i el fre en els preus dels aliments. Aquesta evolució dels preus de l’electricitat reflecteix que l’abaratiment de l’electricitat als mercats majoristes del març no va aconseguir compensar la pujada del tipus impositiu del 10% al 21%. En conjunt, tant la dada d’inflació general com la d’inflació subjacent s’han situat al rang esperat per CaixaBank Research (vegeu la Nota Breve).

La creació d’ocupació s’accelera en el 1T. L’afiliació a la Seguretat Social va augmentar el març en 193.585 persones, per sota de la dada excepcional de l’any passat (206.410), però molt per sobre del que és habitual en un mes de març (139.682 de mitjana el 2014-2019); a més, en termes desestacionalitzats es registra el major avanç des de l’abril del 2023 (+77.876 treballadors). D’aquesta manera, en el 1T 2024 els afiliats desestacionalitzats que no són en ERTO creixen a un ritme intertrimestral del 0,7%, fet que suposa una acceleració davant del 0,4% dels dos trimestres anteriors. Pel que fa a l’atur registrat, va baixar en 33.405 persones, una xifra una mica inferior a les anotades abans de la pandèmia aquest mes (–44.211 de mitjana el 2014-2019) (vegeu la Nota Breve).

La taxa d’estalvi a Espanya va augmentar de manera marcada el 2023. En el 4T 2023, la taxa d’estalvi va assolir un 13,1% de la renda disponible, molt per sobre del 9,7% del 3T. D’aquesta manera, al conjunt del 2023, la taxa d’estalvi de les llars es va situar en l’11,7%, després del 7,6% del 2022. Aquest resultat s’explica per un creixement de la renda bruta de les famílies ( 11,0%), molt superior a la despesa (6,1%) gràcies, en bona mesura, al dinamisme del mercat laboral.

L’elevada capacitat de finançament de l’economia espanyola permet corregir l’endeutament extern. De fet, el 2023, gràcies als superàvits dels comptes corrent i de capital, la capacitat de finançament va pujar al 3,7% del PIB, nou màxim històric (1,5% el 2022). Amb això, la posició d’inversió internacional neta (PIIN, saldo dels actius i passius financers davant de la resta del món) va tancar l’any passat en el–52,8% del PIB, el millor registre des del 2003 (–60,0% el 2022). Per la seva banda, el deute extern brut es va situar en el 165,5% del PIB, per sota de l’any anterior (172,8%) i del nivell del 2019 (169,7% del PIB).

Expectatives d’inflació a la baixa a la zona de l’euro en un context de recuperació incipient de l’activitat. De fet, l’índex de sentiment econòmic (ISE) de la Comissió Europea per a la zona de l’euro va pujar al març 0,8 punts, fins a un 96,3, encara per sota del llindar de 100 que marca creixement proper a la mitjana de llarg termini. La mitjana del 1T 2024 de l’ISE se situa en un 96,0, després del 94,9 del 4T 2023, fet que apunta a un comportament una mica millor de l’activitat en aquest inici de l’any, tot i que encara feble. Entre les grans economies, al mes de març totes, excepte Alemanya (+0,9 punts, fins a 89,9), ja superen el llindar de 100: França +2,6 punts, fins a 100,7; Itàlia +1,5 punts, fins a 100,9, i Espanya –0,2 punts, fins a 102. Per la seva banda, les expectatives de preus de venda recollides a l’informe mostren un increment modest al sector manufacturer, però aconsegueixen caure una mica al sector del detall i a serveis, alhora que les expectatives d’inflació dels consumidors es tornen a moderar. Aquesta evolució sembla anticipar nous descensos en la inflació de la zona de l’euro, que ja al març va caure 0,2 p. p., tant a la general, fins al 2,4%, com a la nucli, fins al 2,9% (vegeu la Nota Breve).

L’economia dels EUA estaria registrant una desacceleració modesta en el 1T. Els índexs de clima empresarial ISM del març es van situar per sobre del llindar de 50 punts que indica creixement positiu, reforçant la hipòtesi que l’activitat econòmica als EUA es troba en un procés de soft landing molt gradual. En concret, l’índex de manufactures va augmentar 2,5 punts, fins als 50,3, i va tornar a zona expansiva després d’un any i mig en zona de caigudes d’activitat, mentre que el de serveis va retrocedir 1,2 punts, però continua en zona expansiva amb un nivell de 51,4. En aquest sentit, els models de nowcasting de la Reserva Federal d’Atlanta i de Nova York apunten, respectivament, a un creixement del PIB en el 1T del 0,62% i el 0,46% intertrimestral, després del 0,84% del 4T 2023. Pel que fa al mercat laboral, els senyals continuen sent de fortalesa. D’una banda, al febrer hi va haver 8,76 milions de vacants d’ocupació (8,75 milions al gener després de revisar-se en 115.000 a la baixa), i, de l’altra, l’enquesta d’ocupació ADP va mostrar al març una creació de 184.000 llocs de treball (davant els 150.000 que esperava el consens de Bloomberg i els 155.000 del mes anterior).

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.