Al febrer, el PMI per al sector manufacturer va assolir els 51,5 punts i va sortir per primera vegada en 10 mesos de la zona que indica contracció (<50 punts). Així mateix, l’indicador homòleg de serveis va pujar fins als 54,7 punts (52,1 al gener), màxim des del maig del 2023. Per la seva banda, al gener, la producció industrial va créixer el 0,4% intermensual, impulsada per la producció de béns d’equipament (+1,8% intermensual) i de béns de consum no durador (+1,6%). Tot i això, en termes interanuals, l’índex es manté en registres negatius, en un –0,6% (–1,4% al desembre). Finalment, el sector turístic continua donant xifres molt positives. Al gener, van arribar prop de 4,75 milions de turistes estrangers que van gastar 6.500 milions d’euros, un augment interanual del 15,3% i del 25,5%, respectivament. Si calculem la variació respecte al gener del 2019, obtenim augments del 13,6% i del 40%, respectivament.

S’intensifica el ritme de creació de llocs de treball a Espanya al febrer. L’afiliació a la Seguretat Social del febrer va sorprendre positivament amb un augment mensual de 103.621 persones, xifra superior a la de l’any anterior (88.918) i a allò que és habitual en un mes de febrer (70.615 de mitjana el 2014-2019). En termes desestacionalitzats, la pujada de 73.492 afiliats és la més intensa en 10 mesos. L’augment mitjà del gener-febrer se situa en 55.924, per sobre de la mitjana del 4T 2023 (31.248). A més, la taxa de creixement trimestral de l’ocupació efectiva (afiliats desestacionalitzats que no són en ERTO) s’accelera fins al 0,5% (0,4% els dos trimestres anteriors). Per la seva banda, l’atur registrat desestacionalitzat va caure per setè mes consecutiu, en 28.249 persones, de manera que la mitjana de gener-febrer millora la del 4T 2023 (–27.970 vs. –16.077) (vegeu la Nota Breve).

Per quart mes consecutiu, el PMI compost d’activitat global va registrar al febrer un nou increment fins als 52,1 punts, des dels 51,8 anteriors, i va assolir màxims des del juny del 2023. S’observen millores tant al sector serveis com al manufacturer, on el fet que l’indicador es mantingui per segon mes consecutiu al territori expansiu anima a creure que el pitjor moment del sector a nivell agregat podria haver quedat enrere. Tot i això, dins d’aquesta remuntada, alguns països com Alemanya i França van destacar negativament per la fragilitat dels seus indicadors d’activitat.

La reunió del BCE del 7 de març va ser de continuïtat, tant a efectes de política monetària (sense canvis en els instruments ni preanuncis que n’hi hagi a l’abril) com en termes de visió sobre l’escenari macroeconòmic (vegeu la secció d’Internacional). Així, la rebaixa en les previsions del 2024 per a la inflació general (fins al 2,3%, per preus més baixos de l’energia) i per al creixement del PIB (0,6%) confirma que el BCE continua manejant un escenari d’activitat feble a curt termini, però que es reactiva al llarg del 2024 a mesura que la inflació baixa cap al 2% i permet una certa recuperació del poder adquisitiu de les llars. Així mateix, encara que el BCE va posar en valor la forta desinflació dels últims trimestres i veu les dades anant en la bona direcció (la mateixa Lagarde va reconèixer, fins i tot, que per primera vegada es va discutir sobre relaxar la política monetària), també va reiterar que, abans de baixar els tipus, necessiten tenir més confiança en el retorn de la inflació al 2%. Una major confiança que, al seu torn, requereix més dades. I, en aquest sentit, Lagarde va reforçar la nostra expectativa d’una primera retallada de 25 p. b. al juny en assenyalar que a la reunió de l’abril tindran «unes poques dades més» i a la del juny «moltes dades més». Així ho van llegir també els mercats, que continuen cotitzant amb un 90% de probabilitat una baixada de tipus de 25 p. b. al juny i un total de 100 punts de retallades en el conjunt del 2024 (vegeu la Nota Breve).

Es confirmen les expectatives dels inversors. Tot i que ja estaven descomptant-se en els preus dels diferents actius, aquesta setmana els mercats financers van assolir una altra meta volant en el recorregut fins a la primera rebaixa dels tipus d’interès als EUA i la zona de l’euro. A la reunió del BCE (vegeu la notícia anterior) i a la ponència del president de la Fed, Jerome Powell, davant del Congrés nord-americà, els inversors van trobar missatges cada vegada més concrets sobre els moviments de les autoritats monetàries en els propers mesos. Sempre sota la premissa de no actuar precipitadament, tant Christine Lagarde (BCE) com Powell van anticipar que en els propers mesos es produiran les esperades rebaixes de tipus, sent el juny el punt de partida a la zona de l’euro. En aquest context, les rendibilitats de les corbes sobiranes d’ambdues economies van recular, especialment als trams més llargs, i van provocar l’aplanament al pendent de les corbes. A més, les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro es van continuar estrenyent, impulsades en el cas de Portugal per la millora recent de la seva valoració a A– per part d’S&P. Per la seva banda, els principals índexs borsaris europeus van registrar nous màxims, com va ser el cas de l’EuroStoxx 50 i el Dax, mentre que als EUA els guanys van ser més limitats per la publicació de dades macro mixtes i per la preocupació dels inversors respecte a la situació de la banca regional. Al mercat de matèries primeres, el barril de Brent va fluctuar al voltant dels 83 dòlars la setmana en què l’OPEP i els seus aliats van anunciar l’extensió de les retallades de la seva producció fins al juny, i el gas natural europeu (TTF holandès) es va mantenir estable als 26 €/MWh. Addicionalment, el descens de la rendibilitat dels treasuries i el lleuger debilitament del dòlar van afavorir l’ascens del preu de l’unça d’or fins a màxims històrics al voltant dels 2.160 dòlars.