L’índex PMI per al sector industrial va augmentar 2,2 punts al febrer fins a assolir els 51,5 punts (49,2 al gener), superant el llindar de 50, que indica creixement al sector, per primera vegada des del març del 2023. La millora de l’indicador prové d’un augment de la demanda, especialment la nacional, que ha comportat una millora de la producció i de les noves comandes. En negatiu, destaca el deteriorament dels terminis de lliurament dels subministraments a causa del conflicte al mar Roig.

La inflació general a Espanya baixa del 3% per primer cop des de l’agost. De fet, la inflació general va baixar 0,6 p. p. al febrer fins al 2,8%, segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. D’altra banda, la inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) es va moderar només 0,2 p. p. fins al 3,4%. L’INE destaca l’estabilitat dels preus dels aliments, la baixada dels preus de l’electricitat i, en sentit contrari, la pujada del preu dels carburants. En conjunt, tant la dada d’inflació general com la d’inflació subjacent s’han situat al rang esperat per CaixaBank Research (vegeu la Nota Breve).

Així, l’índex de sentiment econòmic (ISE) per a l’agregat de la zona de l’euro elaborat per la Comissió Europea va caure al febrer, per segon mes consecutiu, en 0,7 p. p., fins a 95,4. L’ISE s’ha mantingut força estable des del maig de l’any passat i en valors compatibles amb ritmes de creixement inferiors a la mitjana (100 és el llindar que apunta a creixements propers a la mitjana de llarg termini). Alhora, l’índex d’expectatives d’ocupació també s’ha mantingut força estable l’últim any, si bé en valors compatibles amb creixements d’ocupació positius: al febrer va pujar 0,2 punts, fins a 102,5. Per tant, augmenta la probabilitat que el PIB de la zona de l’euro continuï estancat en el 1T 2024, amb un mercat de treball encara resilient: la taxa d’atur va marcar al gener un nou mínim històric del 6,4%. En aquest context, la inflació de la zona de l’euro va continuar caient al febrer: la general –0,2 p. p., fins al 2,6%, i la nucli –0,3 p. p., fins al 3,3% (vegeu la Nota Breve).

Les retallades de tipus estan al punt de mira del BCE, però no esperem que hi hagi anuncis (o preanuncis) a la reunió del dijous 7 de març. Sense abraçar ni rebutjar les baixades de tipus, creiem que el BCE encara vol tenir més confiança en el fet que la convergència de la inflació al 2% és un procés sostingut i robust. Així, és probable que per guanyar temps reiteri l’estratègia de «dependència de les dades» i el desig de disposar de més indicadors abans de moure fitxa. Tot i així, l’evolució recent del quadre econòmic ha estat rellevant. Pel que fa a les darreres projeccions del BCE, realitzades al desembre, l’activitat s’ha mostrat una mica més fluixa i la inflació ha baixat més ràpidament. També s’han mogut substancialment les cotitzacions de les principals variables financeres que utilitza el BCE en l’elaboració dels escenaris. D’una banda, destaca la caiguda del preu futur del gas, propera al 40% de la mitjana del 2024-2025; mentre que, de l’altra, s’han moderat les expectatives de baixades de tipus: respecte al quadre macroeconòmic del desembre del BCE, els implícits de l’€STR han baixat una mica menys de 10 p. b. per a la mitjana de 2024 i uns 35 p. b. per al 2025. Tot plegat podria portar a una rebaixa significativa de les previsions d’inflació general i a algun ajustament més marginal a les projeccions d’activitat econòmica. Tot i això, no esperem grans canvis en les perspectives d’inflació subjacent, un «no ajust» que ajudaria a senyalitzar que, encara, caldrà esperar uns mesos per veure la primera retallada de tipus. De fet, la nostra visió és que el BCE dugui a terme la seva primera baixada de tipus al juny, una data en què també s’han alineat les posicions del mercat (vegeu la Nota Breve).

Les dades d’inflació reforcen les expectatives dels mercats sobre el recorregut possible dels tipus d’interès. La setmana va transcórrer en una tensa calma en espera de les dades del deflactor de consum personal als EUA (la mesura preferida de la Fed per avaluar la inflació) i de la inflació a la zona de l’euro (vegeu la secció Internacional). Així, durant la setmana, els mercats van mostrar tímids moviments interdiaris sense direcció clara, i ni tan sols altres dades macroeconòmiques publicades van tenir un impacte significatiu. La tensió era perquè, si el creixement dels preus era més gran del que s’esperava, els bancs centrals es podrien veure obligats a ajornar, encara més, la primera retallada en els tipus d’interès. El respir va arribar a finals de setmana, quan es va confirmar que la inflació a banda i banda de l’Atlàntic es desaccelera per acostar-se encara més als objectius dels bancs centrals, tal com s’esperava. Així, les expectatives que les primeres retallades tinguin lloc a partir de la meitat de l’any a la zona de l’euro i als EUA es van veure reforçades i no es van observar canvis significatius als mercats de futurs. Igualment, les rendibilitats dels bons sobirans van tancar a nivells similars als del començament de la setmana, i els principals índexs borsaris, després d’unes jornades d’anar i venir, van reprendre els camins alcistes. En altres geografies, el Nikkei 225 es va prendre una pausa després d’assolir màxims històrics en 30 anys, en conèixer-se que la inflació nipona va ser més elevada del que s’esperava al gener (2,2% anual vs. 1,9% estimat), cosa que es va sumar a les declaracions d’un membre del consell del Banc del Japó que va assenyalar que el BoJ hauria de considerar abandonar la política monetària ultralaxa, incloent-hi sortir dels tipus d’interès negatius, i abandonar la política de control de la corba de tipus d’interès sobirans. En conseqüència, les TIR del bo a 2 anys van repuntar fins a màxims de gairebé 13 anys (fins al 0,19%). Pel que fa a les matèries primeres, el preu del barril de Brent va continuar cotitzant al voltant dels 83 dòlars/barril i la referència de gas lleugerament per sobre dels 25 euros/MWh, per l’aturada d’una refineria a Noruega.