El dèficit públic (Govern federal) dels EUA per a l’any fiscal que va finalitzar el 30 de setembre del 2023 va augmentar d’1,4 a 1,7 bilions de dòlars o, el que és mateix, del 5,3% al 6,3% del PIB.1 Aquests nivells de dèficit són dels més elevats entre les economies avançades i, als EUA, des dels anys seixanta, només han estat superats durant la Gran Recessió (2009-2012) i durant la pandèmia (2020-2021). Les xifres criden l’atenció, i, en aquest article, tractarem d’aclarir els motius d’aquest augment el 2023, l’impacte que pot tenir per a l’economia nord-americana i les perspectives de sostenibilitat del deute públic (federal) nord- americà a mitjà termini.

Aquest increment del dèficit ha contribuït de forma positiva al creixement del PIB des de l’inici d’enguany. De fet, en els quatre últims trimestres, el consum públic ha crescut a un ritme mitjà de l’1,1% intertrimestral, amb una contribució de gairebé un terç del total del creixement del PIB malgrat pesar, només, el 17%. D’ara endavant, però, s’espera que el consum públic deixi de ser un vent de cua per al creixement del PIB i que, en el millor dels casos, tingui un impacte neutre. Les últimes projeccions del Congressio­­nal Budget Office (CBO) estimen que el dèficit públic com a percentatge del PIB es mantindrà per damunt del 5,5% en tot l’horitzó de projeccions, recularà només 0,1 p. p. el 2024 i tornarà a augmentar 0,4 p. p. el 2025. No obstant això, la contribució del dèficit al creixement del PIB no de­­pèn tant del seu nivell com de la seva variació,2 de manera que, en realitat, les projeccions del CBO impliquen una contri­­bució al creixement del PIB més aviat neutra en els propers anys.

Tal com es pot veure a l’últim gràfic, segons aquestes projeccions del CBO, que s’elaboren sota un escenari que no comporta canvis en la política fiscal, el deute públic dels EUA com a percentatge del PIB continuaria una tendència ascendent i passaria del 98% actual a gairebé el 120% el 2033. Aquest augment reflectiria uns dèficits primaris re­­la­­tivament estables però elevats (al voltant del 3%), mentre que les projeccions contemplen un creixement del PIB nominal (el 4,2%, de mitjana, entre el 2023 i el 2033) superior al cost del deute (el 3,1%), la qual cosa ajuda a la sostenibilitat del deute públic. En concret, dels 20 p. p. d’augment del deute que projecta el CBO, l’acumulació de dè­­ficits explicaria 33 p. p., mentre que el diferencial entre tipus i creixement del PIB (i – g) tendiria a reduir-lo en uns 13 p. p. No obstant això, en un context de tipus d’interès elevats i de retirada gradual de la Reserva Federal com a tenidor de treasuries (pel quantitative tightening), la càrrega financera d’aquest deute es farà més pesada: per exemple, mentre que el CBO projecta que el diferencial (i – g) tendeix a reduir el deute en una mitjana anual d’1,7 p. p. el 2023-2027, aquest factor de suport baixaria fins als 0,6 p. p. el 2033.

Més enllà de l’impacte que puguin tenir els tipus d’interès elevats, l’increment del deute públic sobre el PIB en les previsions del CBO s’explicaria per un augment sostingut de la despesa pública que no es veu compensat per un augment dels ingressos fiscals, que, de fet, es mantenen estables en tot l’horitzó. Segons el mateix CBO, aquest augment de la despesa és degut, sobretot, a l’increment de les partides relacionades amb la salut i la Seguretat Social, una dinàmica que, per l’esperat envelliment de la població, s’espera que continuï més enllà del 2033.

A aquests vents de cara, hem de sumar la complexa situació política que travessen els EUA, amb una polarització política que fa més freqüents els temors a tancaments del Govern federal, per les dificultats a l’hora d’assolir acords per al finançament del Govern,3 i que es xoqui amb el límit de deute, que, en el seu extrem, podria dur el Departament del Tresor a no poder pagar les seves obligacions. En aquest sentit, i després de les dificultats en les últimes negociacions al juny per assolir un acord bipartidista que suspengués el sostre de deute, Moody’s va mantenir el ràting del deute sobirà nord-americà en el rang més alt (Aaa), però amb una rebaixa de les perspectives d’«estable» a «negatiu». A més de la situació política, l’agència de ràting també va esmentar l’entorn de tipus d’interès elevats i l’absència de mesures fiscals per reduir el dèficit públic com a factors que explicaven la rebaixa de la perspectiva.

Per tot plegat, pensem que, als EUA, els comptes públics continuaran estant en boca dels analistes en els propers anys i que continuaran generant soroll als mercats financers cada vegada que s’acostin les dates clau per finançar els pressupostos del Govern o per evitar superar el sostre de deute. A més a més, no faltaran les veus que adverteixin, amb raó, dels perills de mantenir uns dèficits primaris elevats que comportin l’augment constant del deute pú­­blic sobre el PIB.