El deute públic espanyol se situa en el 109,9% del PIB a finals del 3T. En termes nominals, el deute públic es va situar en els 1,58 bilions el setembre del 2023, fet que suposa un augment del 0,6% respecte al 2T (+9.000 milions). Aquesta xifra equival a un 109,9% del PIB davant del 111,6% al tancament del 2022, per la qual cosa continua el descens gradual de la ràtio de deute (la Comissió Europea preveu que se situï en el 107,5% del PIB a finals del 2023).

El dèficit comercial a Espanya millora lleugerament malgrat la caiguda d’exportacions i importacions. Al setembre, les exportacions de béns van disminuir el 7,4% interanual i les importacions ho van fer el 13,3%. Aquesta evolució dels fluxos comercials va permetre que el dèficit comercial es reduís fins a 3.838,4 milions d’euros. Amb la dada de setembre, el 3T tanca amb un dèficit de 13.176 milions d’euros, davant els 21.473,8 milions d’euros del mateix període el 2022. En l’acumulat de l’any fins al setembre, el dèficit acumulat és de 29.956,4 milions d’euros, una millora respecte als 53.437,1 milions d’euros de l’any anterior. Aquesta millora s’atribueix a la reducció de les importacions, majoritàriament energètiques, el preu de les quals ha disminuït un 17,2% en termes interanuals. Per part seva, les exportacions van disminuir en volum (–4,7% interanual), si bé l’augment en preus (5,3% interanual) ha permès un modest creixement del 0,3% interanual en conjunt.

La inflació subjacent dels EUA va ser a l’octubre una mica menor del que s’esperava i la general intensifica la seva correcció. De fet, la inflació general va caure 0,5 p. p., fins al 3,2%, amb una inflació nucli (que exclou l’energia i els aliments) que va sorprendre amb una modesta caiguda (–0,1 p. p.) fins al 4,0%, ja molt per sota del 6,5% assolit el març del 2022. Per components, va destacar la caiguda dels preus energètics (–2,5% intermensual) i la moderació dels preus dels lloguers (+0,3% intermensual, davant el +0,6% del mes anterior). A més, el comportament dels preus de producció a l’octubre (–0,9 p. p., fins al 1,3% interanual) reforça la nostra perspectiva que el procés desinflacionista sembla que continuarà els mesos següents i que la Fed podria complir l’objectiu d’inflació al 2% durant la segona meitat del 2024. Pel que fa a l’activitat econòmica, les dades d’octubre mostren un inici de 4T una mica feble: les vendes al detall van caure a l’octubre un 0,1% intermensual (+0,9% al setembre) i la producció industrial va caure més del que s’esperava (–0,6% vs. 0,1%), si bé la major part d’aquest mal resultat reflecteix l’impacte de la vaga del sector automobilístic sobre la seva producció (–10,0%) (vegeu la Nota Breve).

Els indicadors d’activitat d’octubre a la Xina, llums i ombres. Les vendes al detall van aconseguir créixer un 7,6% interanual a l’octubre (vs. 5,5% al setembre), resultat que s’explica, en part, per efectes base (pels tancaments de fa un any en algunes ciutats de la Xina davant la ràpida expansió de la variant òmicron al país), però que podria tenir certa continuïtat, tal com apunta la millora recent en els índexs de confiança dels consumidors. D’altra banda, la producció industrial es va mantenir pràcticament estable (4,6% vs. 4,5% interanual) gràcies a la fortalesa de les exportacions, que es van mantenir a nivells rècord, en termes de volums. El senyal més negatiu procedeix del costat de la inversió, amb un creixement en l’acumulat de l’any fins a l’octubre que cedeix fins al 2,9% (3,1% anterior), alhora que la situació del sector immobiliari es continua agreujant: la nova construcció continua caient i no sembla factible un canvi de tendència a curt termini, tal com suggereix el fet que la confiança dels promotors estigui en mínims històrics.

El Japó es contrau més del que s’esperava en el 3T. L’economia nipona va caure en el 3T un 0,5% intertrimestral (–2,1% en termes anualitzats), molt més del que anticipava el consens dels analistes (–0,1%). El mal resultat del 3T reflecteix una demanda interna en contracció, tant per consum (–0,2% intertrimestral anualitzat) com sobretot per inversió (–2,5%), mentre el país enfronta un repunt de la inflació, en part degut a la depreciació de la seva divisa davant el dòlar (gairebé un 13% durant l’any). Aquest entorn de debilitat econòmica complicarà la intenció comunicada pel Banc del Japó de sortir d’un llarg període de polítiques monetàries ultralaxes. A l’altra cara de la moneda, l’economia russa va créixer un 1,3% intertrimestral en el 3T (5,5% anualitzat) i va millorar en 5 dècimes el trimestre anterior, gràcies a l’impuls de la producció industrial (especialment militar) i el comerç majorista, que es va veure beneficiat per la millora dels preus dels productes refinats de cru.

L’economia portuguesa podria mostrar certa recuperació en el 4T. De fet, els primers 42 dies de l’últim trimestre de l’any, l’indicador d’activitat diària ha registrat un creixement mitjà interanual del 4,1%, pràcticament el doble que l’avanç anotat en el conjunt del 3T (2,2% interanual). D’altra banda, els costos laborals van augmentar significativament en el 3T (4,9% interanual vs. 3,7%), degut tant a l’increment dels costos salarials (4,6% vs. 3,5%) com no salarials (6,2% vs. 4,8%), alhora que es frena el creixement de les hores treballades (1,6% interanual vs. 3,6%).

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.