Així, en el 3T 2023 el PIB va créixer el 0,3% intertrimestral (1,8% interanual), després del 0,4% del 2T (revisat 0,1 p. p. a la baixa). Per components, el consum privat va créixer un notable 1,4% intertrimestral (1,0% interanual), i supera per primer cop el nivell prepandèmia del 4T 2019 (en un 0,3%). Així mateix, el consum públic va avançar el 0,6% intertrimestral, mentre que la inversió va recular el 0,4% intertrimestral. La caiguda de la inversió es deu, principalment, a la inversió en construcció, que va baixar un 2,2% intertrimestral, davant l’avenç del 2,2% de la inversió en equipament. Per la seva banda, tant les exportacions com les importacions van recular, tot i que les primeres més que les segones (–4,0% intertrimestral les exportacions, davant d’un –3,1% les importacions). D’aquesta manera, en el 3T 2023 el PIB va créixer esperonat per la demanda interna, que va aportar 0,7 p. p. al creixement del PIB, davant d’una demanda externa que va restar 0,4 p. p.

De fet, l’enquesta de clima empresarial PMI per a la zona de l’euro va tornar a caure a l’octubre i es reafirma en valors compatibles amb caigudes de l’activitat (46,5 vs. 47,2), a causa de la intensificació de la crisi en manufactures (43,0 vs. 43,4) i al progressiu deteriorament del sector serveis (47,8 vs. 48,7). Per països, l’activitat tant a Alemanya (45,8 vs. 46,4) com a França (45,3 vs. 44,1) es mostra força debilitada, si bé el deteriorament patit per l’activitat des de l’estiu ha estat més intens en el cas d’Alemanya, on l’Ifo, a més, continua instal·lat a l’octubre en nivells compatibles amb una economia en recessió (86,9 vs. 85,8). En conseqüència, aquestes dades augmenten el risc que vegem una caiguda del PIB a la zona de l’euro a finals d’any, arrossegat per la feblesa d’Alemanya.

El BCE va exhibir un to relativament positiu a la reunió d’octubre en què, per primera vegada des del juliol del 2022, no va tocar els tipus d’interès i els va mantenir als nivells fixats al setembre (depo al 4,00% i refi al 4,50%). Tampoc va fer, ni va insinuar, canvis en altres eines, com el PEPP o els requisits mínims de reserves: de fet, a la roda de premsa Lagarde va dir que ni es va arribar a discutir sobre ajustar aquests instruments. Aquest relatiu optimisme del BCE va ser reflex d’una confiança més gran en la lluita contra la inflació, mentre que, respecte a l’activitat econòmica, el BCE va apuntar a debilitat i pobres perspectives per als propers mesos. Tot i que el banc central també va valorar positivament la transmissió del seu enduriment monetari, va recordar que les previsions d’inflació continuen apuntant a inflacions massa elevades durant massa temps i va reiterar la intenció de mantenir una política monetària restrictiva durant un bon període. Finalment, i pel que fa a la guerra de Gaza, el BCE va reconèixer un augment de la incertesa, però també va remarcar que, ara, en una economia europea amb tipus d’interès alts i activitat debilitada, l’impacte sobre la inflació d’un possible xoc energètic no seria comparable al patit per la guerra a Ucraïna (vegeu la Nota Breve).

El repunt mostrat pels tipus d’interès al llarg de la corba redueix la probabilitat de noves pujades de tipus d’interès per part de la Fed. De fet, els membres del FOMC en les darreres aparicions públiques s’han mostrat més favorables a mantenir-los en el seu interval actual (5,25%-5,50%), animats, principalment, pel repunt que els tipus d’interès sobirans han mostrat les darreres setmanes. Segons declaracions del president Jerome Powell, secundades per altres membres del FOMC, aquest augment de la rendibilitat sobirana redueix la necessitat d’endurir més la política monetària. Pensem, a més, que la finestra que té la Fed per pujar una mica més els tipus d’interès oficials és cada cop més petita. Amb una inflació que continua baixant i amb perspectives que l’activitat econòmica es desacceleri els propers mesos, creiem que la probabilitat de veure noves pujades de tipus és cada cop menor (els mercats també s’estan ajustant a la baixa i la probabilitat assignada a una pujada de tipus per al que resta d’any amb prou feines supera el 20%). En qualsevol cas, sembla clar que l’entorn de tipus d’interès elevats es mantindrà durant un bon temps, un missatge en què, segur, Jerome Powell voldrà insistir a la roda de premsa de dimecres (vegeu la Nota Breve).

Volatilitat als mercats financers en espera de la decisió de la Fed a la reunió de l’1 de novembre. Als EUA els moviments alcistes dels treasuries han reflectit l’expectativa dels inversors que la Fed mantingui els tipus d’interès elevats davant de dades econòmiques fortes (vegeu la notícia d’Economia internacional), però amb dubtes quant a la durada. Més enllà del «més altes per més temps», potser ara la pregunta és «com més d’altes i quant de temps més». Així, les rendibilitats dels sobirans americans van tenir un repunt important durant la setmana, especialment als trams mitjans de la corba, amb el treasury a 10 anys arribant a superar el 5% i experimentant moviments de fins a 15 p. b. en una sola sessió, si bé a final de setmana aquest moviment es va revertir en part. Aquests tipus a l’alça, sumats a uns resultats pitjors del que s’esperava de les grans companyies tecnològiques americanes, van llastar les borses americanes, que tanquen la setmana en vermell. A la zona de l’euro, al contrari, les rendibilitats sobiranes van mostrar una tendència a la baixa en resposta a les evidències d’alentiment a la regió, si bé les caigudes de les TIR es van veure contingudes després de la decisió del BCE de mantenir tipus i les posteriors declaracions que apuntaven a tipus més alts durant el temps que calgui (vegeu la notícia de bancs centrals). En aquest context, el dòlar va continuar enfortint-se davant les principals contraparts, mantenint l’euro per sota dels 1,06 dòlars per euro. A Àsia, la fràgil situació financera del sector immobiliari xinès continua arrossegant les borses xineses a la baixa i van arribar a cotitzar al nivell més baix des d’abans de la pandèmia. L’anunci del Govern d’un pla fiscal per 1 bilió de iuans (137.000 milions de dòlars) va servir com a impuls a les borses, que van aconseguir tancar la setmana en positiu. Per la seva banda, les perspectives de desacceleració global continuen pesant en la cotització del cru que, malgrat les tensions a l’Orient Mitjà, acumula una caiguda durant la setmana propera al 5,0%.