El sector agrícola espanyol es caracteritza per una elevada presència d’explotacions petites: més de la meitat tenen 5 hectàrees o menys. La producció mitjana és d’uns 49.600 euros anuals per explotació, tot i que el 63% produeix menys de 15.000 euros a l’any. Pel que fa a la propietat, la gran majoria es troba en mans de persones físiques (el 94% del total), i el titular sol ser el cap de l’explotació (el 81%), que és predominantment un home (el 71%) i d’edat avançada (el 41% és més gran de 65 anys).

L’anàlisi per especialització productiva (orientació tecnicoeconòmica o OTE) permet diferenciar entre explotacions agrícoles i ramaderes. Les primeres dominen clarament en nombre (més del 80% del total), però només acumulen al voltant de la meitat de la superfície útil i de la producció (30.128 euros per explotació de mitjana). Per la seva banda, les instal·lacions ramaderes només representen 2 de cada 10, però són més grans i tenen més dimensió econòmica (135.225 euros per explotació de mitjana). Per sectors, oliverar, fruiters i cítrics, i cereals i lleguminoses són els que copen la major part de les explotacions al sector agrícola espanyol, tot i que els que ocupen més superfície agrària són l’oví i caprí, el boví i els cereals i lleguminoses (entre els tres, ocupen més de la meitat de la superfície total). En termes de productivitat (euros per hectàrea), caldria destacar el paper dels sectors avícola i porcí, en el cas dels ramaders, i de l’horticultura, en l’agrícola.

La comparativa amb altres sectors agrícoles europeus (Alemanya, França, Itàlia i els Països Baixos) posa de manifest les diferències amb altres sistemes més productius que l’espanyol,²⁴ amb més explotacions grans, amb una producció molt més elevada per explotació,²⁵ i on l’entrada de l’empresa privada és una mica major (destaca el cas de França, on només el 59% de les explotacions estan en mans de persones físiques). Els caps d’explotació també són majoritàriament homes, com a Espanya (el 68% de mitjana de la UE), però el relleu generacional no preocupa tant (compten amb una proporció més gran de menors de 45 anys i amb una proporció inferior de més grans de 65, llevat d’Itàlia).

També és útil analitzar les diferències regionals dins el país, ja que hi ha una enorme heterogeneïtat en les característiques que defineixen aquestes explotacions. Pel que fa a la dimensió, la proporció d’explotacions petites és especialment evident a les Canàries, a la Comunitat Valenciana i a Galícia, mentre que la proporció d’instal·lacions més grans es concentra a Castella i Lleó i a Aragó. Pel que fa al volum de producció (PET), dominen les instal·lacions amb una producció inferior als 15.000 euros anuals (sense els casos de les Canàries i d’Aragó), però, si es té en compte la producció per explotació, regions com Múrcia, Catalunya o Aragó compten amb explotacions amb una producció elevada (superior als 80.000 euros per instal·lació), una xifra que s’acosta a la d’altres economies europees. Quant als caps d’explotació, destaquen positivament les regions de la cornisa cantàbrica, perquè tenen una major proporció de dones i perquè s’hi percep un major relleu generacional.

L’especialització productiva de cada comunitat autònoma mereix un esment a part. En primer lloc, és important assenyalar que els sectors que destaquen a nivell nacional es concentren, en realitat, en unes poques regions: les explotacions oliveres s’aglutinen a Andalusia (acumula més del 60% de les instal·lacions del país dedicades a aquest sector); les de fruiters i cítrics, a la Comunitat Valenciana (el 45% del total), i les de cereals i lleguminoses, a les dues Castelles (concentren el 62% del total). Per la seva banda, les explotacions ramaderes estan més presents a Catalunya, a Galícia, a Castella i Lleó i a Andalusia, entre altres regions.

En general, la major part de les regions mostren força diversitat sectorial, però cal subratllar un seguit de regions que destaquen per la seva especialització en un únic sector: es tracta dels casos d’Andalusia (oliverar), d’Astúries i de Cantàbria (bovins), Comunitat Valenciana i Múrcia (fruiters) o La Rioja (viticultura).

El nombre d’explotacions agrícoles a Espanya s’ha reduït de manera substancial al llarg de les tres últimes dècades. En concret, de les gairebé 1,6 milions explotacions el 1989, el sector compta actualment amb 914.871 (el –42,6%).²⁶ Malgrat aquesta reducció del nombre d’explotacions, entre el 1990 i el 2020, s’ha produït un fort creixement de la producció i de les exportacions agroalimentàries en termes reals, de més del 80%, la qual cosa reflecteix els importants guanys de productivitat que han tingut lloc en aquest període.²⁷ D’una banda, el rendiment de la superfície agrària utilitzada s’ha duplicat des del 1990: en l’actualitat, es produeixen uns 2.400 euros per cada hectàrea útil al camp espanyol, en relació amb els 1.165 euros que s’obtenien, de mitjana, el 1990. En termes de renda agrària per unitat de treball anual (UTA), una altra manera de mesurar la productivitat del sector, l’increment encara és més clar: supera els 32.300 euros el 2020, tres vegades més que el 1990.

Si ens centrem en l’última dècada i comparem el cens del 2009 amb el del 2020, observem que la major reculada del nombre d’explotacions s’ha produït en les més petites (el 10,3% menys d’explotacions de menys de 5 hectàrees) i amb menys facturació (el –20% de les quals facturen menys de 4.000 euros anuals). En canvi, s’han incrementat les més grans (van augmentar el 9% les de 100 hectàrees o més) i amb més pes econòmic (van créixer gairebé el 75% les que facturen més de 500.000 euros anuals). Això, per si sol, ja suggereix un cert guany d’eficiència al sector, ja que les explotacions grans tendeixen a ser més eficients, perquè, a grans trets, tenen més capacitat per innovar, per introduir noves tecnologies i per aprofitar les sinergies d’aquestes inversions, entre altres aspectes. El menor nombre d’explotacions, malgrat el lleuger augment de la superfície agrària útil (SAU) entre el 2009 i el 2020 (del 0,7%), fa que la dimensió mitjana de cada explotació hagi augmentat en l’última dècada (un augment del 7,4%, fins a una mitjana de 26,4 hectàrees per explotació el 2020).

En balanç, el sector agrari concentra l’activitat en menys explotacions i cada vegada més grans i productives. Segons el cens del 2020, les explotacions de 100 hectàrees o més, tot i que amb prou feines representen el 6% del total, concentren el 58% de la SAU (acumulaven el 47% en el cens del 1989) i gairebé el 30% de la producció total (24% el 2009).

Pel que fa als sectors econòmics (OTE), la caiguda entre el 2009 i el 2020 va ser àmpliament generalitzada, i només cal destacar l’augment de les explotacions dedicades a l’horticultura d’hivernacle, a la viticultura i a l’oliverar. Cal recordar que el primer d’ells destaca com un dels sectors amb més producció per explotació i, per tant, explica, en gran part, el guany de productivitat del sector agrícola espanyol en els últims anys.

Pel que fa a les comunitats autònomes (CA), la reducció en el nombre d’explotacions està força estesa per tot el territori nacional, amb l’excepció d’Andalusia i de La Rioja. Astúries, el País Basc o Catalunya, entre d’altres, combinen una forta caiguda en les explotacions més petites i un augment en les més grans, de manera que destaquen com a regions on la concentració del sector s’ha accelerat en la dècada passada. Cal assenyalar que hi ha, a més a més, una certa relació positiva entre les comunitats que han augmentat més el nombre d’explotacions majors de 100 hectàrees i les que més han incrementat la productivitat (vegeu el gràfic de punts).

Quant als cap d’explotació, l’evolució de les explotacions deixa més assignatures pendents que aspectes favorables. Al costat positiu, cal dir que cada vegada hi ha una major proporció de dones (el 29% el 2020, en relació amb el 22% del 2009), amb una millora especialment notable en regions com Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana i Andalusia. No obstant això, la formació dels caps d’explotació continua mostrant un marge de recorregut: només el 4,1% té una formació professional agrària, una millora en relació amb l’1,5% del 2009. Finalment, la gran assignatura pendent del sector continua sent el relleu generacional, ja que cada vegada hi ha menys caps més joves de 45 anys (el 14% del total d’explotacions el 2020, en relació amb el 21% del 2009) i més caps més grans de 65 anys (el 41% el 2020, en relació amb el 30% de la dècada anterior). Aquesta situació és especialment acusada en els casos d’Andalusia, de Castella i Lleó o d’Extremadura, mentre que s’observa una millora a les regions de la cornisa cantàbrica.

En balanç, sembla clar que el sector agrari espanyol està evolucionant cap a una major productivitat, mitjançant la concentració de l’activitat en menys explotacions, però cada vegada més grans proporcionalment i amb més dimensió econòmica. Aquesta millora i modernització contínues del sistema agrari queda patent en el guany de productivitat al sector agrícola espanyol dels últims anys, tot i que és cert que la dimensió mitjana de les explotacions espanyoles és encara modesta quan es comparen amb les d’altres economies europees amb un sistema agrari d’una dimensió similar.

Segons les dades que proporciona el cens agrari, els sectors avícola, hortofructícola i porcí són els més productius (es concentren a les regions de Catalunya, d’Extremadura i de Castella i Lleó). Els guanys de productivitat s’haurien de dedicar a potenciar sectors amb més presència al sector espanyol, com l’oliverar, els fruiters, i els cereals i lleguminoses, que concentren el 60% de les explotacions agràries espanyoles.

També és clau la situació dels caps d’explotació. Cal fer passos addicionals per incrementar el paper de la dona al sector espanyol i, sobretot, per impulsar la formació i la professionalització del sector i per estimular el relleu generacional (Espanya es troba a la cua europea en aquest aspecte). Més del 40% dels caps d’explotació actuals es jubilaran en els 10 propers anys, la qual cosa comporta la necessitat d’entrada d’uns 200.000 joves al sector per compensar l’impacte d’aquestes jubilacions.

En aquest sentit, la nova PAC compta amb un Pla Estratègic que pretén una agricultura més innovadora, més digital i més compromesa amb el relleu generacional, amb un increment de les ajudes per a la incorporació dels més joves. En concret, es destinaran més de 220 milions d’euros a ajudes específiques per als joves, la major quantitat destinada a aquest objectiu en els 60 anys d’història de la PAC i el 50% més en relació amb el període anterior. A més a més, s’hi destinarà un 15% addicional si les titulars de les explotacions són joves agricultores i ramaderes.