Les noves previsions del Banc d’Espanya recullen que l’elevat dinamisme del primer semestre no tindrà continuïtat. L’evolució de diversos indicadors apunta a una pèrdua d’empenta de l’activitat els propers mesos, en un context d’inflacions encara elevades. En aquest sentit, el Banc d’Espanya ha presentat el seu nou escenari, en què manté sense canvis la previsió de creixement per al 2023 en el 2,3%, però rebaixa en 0,4 p. p. la seva estimació per al 2024, fins a un 1,8%, i retalla en 0,1 p. p. el 2025, fins a un 2,0%. L’ajust del 2024 es deu a una debilitat més gran del que s’esperava en la segona meitat del 2023, a l’augment del preu de petroli i al deteriorament en les expectatives de creixement de la zona de l’euro. Així mateix, va revisar a l’alça la previsió d’inflació del 2023 en 0,4 p. p. fins al 3,6% i en 0,7 p. p. la del 2024 fins al 4,3%, a causa de l’impacte de l’augment del preu del petroli.

El dèficit comercial espanyol continua disminuint al juliol, tot i que el dèficit no energètic empitjora. Al juliol, les exportacions de béns van caure el 5,0% interanual i les importacions ho van fer el 8,4%. Aquesta evolució dels fluxos comercials explica que el dèficit comercial disminuís fins als 4.902,6 milions d’euros, respecte dels 6.560,6 milions d’euros del mateix mes de l’any anterior. La millora del dèficit comercial s’explica, íntegrament, per la balança energètica, ja que el dèficit no energètic es va ampliar significativament (2.283,5 milions d’euros enfront dels 1.409,1 milions el juliol del 2022), a causa del descens de les exportacions no energètiques (–0,9% interanual), mentre que les importacions van augmentar (2,1% interanual). En l’acumulat de l’any fins al juliol, el dèficit comercial presenta una millora notable en situar-se en els 21.323 milions d’euros, pràcticament la meitat que en el mateix període de l’any anterior (38.523,9 milions d’euros). Aquesta millora es deu a una caiguda de les importacions energètiques del 30,4% interanual, degut tant a una reducció del volum (–18,7% interanual) com del preu (–14,4%). Per la seva banda, les exportacions no energètiques van augmentar el 5,9% interanual, resultat que s’explica únicament a un efecte preu (+7,9% interanual), atès que en volum van caure (–1,9% interanual).

El preu de l’habitatge avança un 0,3% intertrimestral en el 2T 2023. El valor de taxació de l’habitatge lliure va continuar anotant creixements positius en el 2T 2023, tot i que el ritme d’avanç va ser més modest que en el trimestre previ (0,3% intertrimestral vs. 2,2% del 1T). En termes interanuals, el creixement pràcticament es va mantenir (3,0% vs. 3,1% del 1T). El preu de l’habitatge està mostrant una resistència notable a curt termini malgrat la forta alça dels tipus d’interès, un aspecte que estaria lligat a l’escassa oferta d’habitatge al mercat. Però, malgrat la bona evolució recent, de cara als propers trimestres seguim esperant que el preu de l’habitatge mantingui un camí de desacceleració a mesura que es transmeti completament l’impacte de l’augment dels tipus d’interès a l’economia. De fet, l’impacte d’aquest augment del cost de finançament és cada cop més evident en la demanda d’habitatge, que n’està accentuant el ritme de descens: segons l’INE, al juliol, el nombre de compravendes va baixar el 10,5% interanual, davant d’un descens més moderat en el primer semestre (4,5%) (vegeu la Nota Breve).

La reunió de la Fed ha marcat el comportament dels mercats. Així, la rendibilitat del deute sobirà va repuntar a banda i banda de l’Atlàntic, tot i que més intensament en les referències a mitjà termini (5 anys) dels EUA, després que la Fed publiqués un dot plot preveient tipus d’interès elevats per més temps. A Europa, el repunt dels tipus sobirans es va donar després que nombrosos membres del Consell de Govern del BCE reiteressin, des de la reunió de dijous passat, que els tipus d’interès no tenen perquè haver tocat sostre encara. Aquestes alces de tipus han llastat els actius de risc, amb els principals índexs borsaris registrant pèrdues generalitzades, més acusades al Nasdaq, atesa la sensibilitat de les empreses tecnològiques als tipus d’interès més elevats, i al Hang Seng de Hong Kong, que continua cotitzant els dubtes sobre l’economia xinesa. També el preu del cru s’ha vist afectat i acaba la setmana pla, tot i que en l’entorn de màxims de l’any. En aquest context, el dòlar va perllongar el rally estiuenc i es va apreciar especialment davant el iuan i davant l’esterlina, afeblida per un BoE que va mantenir inesperadament els tipus d’interès sense canvis, una pausa dovish esperonada per la sorpresa a la baixa de la dada d’inflació de l’agost. El dòlar, malgrat això, es va mantenir pla davant de l’euro i amb una lleu apreciació davant d’un ien que se situa ja en nivells en què el Govern va intervenir per sostenir-lo en el passat, frenat per un BoJ que va mantenir sense canvis els tipus d’interès.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.