Així, a l’agost, l’índex PMI per al sector manufacturer va patir un important deteriorament, a causa de la reculada de les comandes, i va caure 1,3 punts fins a situar-se en 46,5 punts, molt per sota del llindar que marca creixement al sector (50 punts). La dada d’agost apunta que el ritme de caiguda de l’activitat industrial s’ha intensificat respecte als mesos anteriors. L’índex PMI per al sector serveis també va recular de manera significativa, 3,5 punts, fins a situar-se en els 49,3 punts, també valors compatibles amb caigudes a l’activitat del sector. Per la seva banda, al juliol, la producció industrial va marcar un lleuger avanç del 0,2% intermensual, de manera que la taxa interanual va passar del –3,2% al –1,8%. Per sectors, béns intermedis, béns d’equipament i béns de consum no durador van aconseguir créixer (0,9%, 0,9% i 0,2% intermensual, respectivament), mentre que béns de consum durador i energia van recular (–1, 1% i –1,3% intermensual, respectivament).

L’indicador compost PMI d’activitat global es va situar a l’agost en 50,6 punts, 1 punt per sota del mes anterior, i va marcar mínims des del febrer. L’activitat manufacturera va acumular descensos per tercer mes consecutiu i es reafirma en valors compatibles amb caigudes a la seva activitat, alhora que el ritme de creixement del sector serveis es va moderar però encara apunta a creixements positius. Per regions, el pitjor comportament de l’activitat es va registrar a la zona de l’euro, on les quatre economies principals (Alemanya, França, Itàlia i Espanya) van reportar descensos. A l’altra cara de la moneda, es van situar els països BRIC (Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina) amb notables augments en la producció. Les perspectives de millora a curt termini es presenten contingudes davant de la persistència de la debilitat de la demanda en un entorn d’enduriment de les condicions financeres.

Les evidències de debilitat a la zona de l’euro, unides a unes dades febles d’activitat a la Xina i a la pujada dels preus de l’energia, van activar el mode risk-off als mercats. Així, la rendibilitat del deute sobirà, sobretot en els terminis més llargs, va repuntar de forma generalitzada a banda i banda de l’Atlàntic, i va cotitzar la possibilitat de pujades extres dels tipus d’interès en les properes setmanes a les principals economies (14 de setembre el BCE i 20 de setembre la Fed), tot i que això impliqui un deteriorament més gran de l’activitat, especialment a la zona de l’euro. És cert que les pujades del setembre encara no estan descomptades, aspecte que alimenta la volatilitat als mercats de deute sobirà i llasta la revaloració de les borses. Aquest entorn d’elevada incertesa i el fet que l’augment dels tipus dels treasuries fos més elevat que a la zona de l’euro van afavorir l’apreciació del dòlar respecte a l’euro, fins a màxims des del maig, i es va apropar als 1,07 dòlars per euro. Pel que fa a les matèries primeres, el preu del cru va repuntar durant la setmana fins als màxims de l’any, amb el barril de Brent de referència a Europa arribant a sobrepassar els 90 dòlars, després d’anunciar l’Aràbia Saudita i Rússia que estendran les retallades de la seva producció fins al desembre. Finalment, el mercat de gas natural europeu continua subjecte a una gran volatilitat i es debat entre la confiança per l’elevat nivell de reserves a la UE i els riscos que suposen l’entorn geopolític actual i la vaga d’un gran productor australià de GNL.

L’aposta dels mercats: el BCE no mourà tipus al setembre però els tornarà a pujar abans de final d’any. L’evolució de les cotitzacions financeres de les darreres setmanes suggereix que, per primera vegada en 12 mesos, i després d’acumular increments de 425 p. b., el proper 14 de setembre el BCE es podria prendre una pausa i deixar els tipus sense canvis. Els mercats financers només assignen una probabilitat del 30% al fet que el BCE pugi tipus en aquesta reunió del setembre, però això no vol dir que hagi acabat la lluita contra la inflació com així han declarat diversos membres al llarg de la setmana. De fet, els mercats assignen una probabilitat del 70% al fet que el BCE torni a incrementar els tipus en 25 p. b. a l’octubre o al desembre (cosa que portaria els tipus depo i refi al 4,00% i 4,50%, respectivament, en línia amb les nostres previsions). I és que, tot i que la inflació es va desaccelerant de mica en mica, el BCE recorda que probablement es mantindrà massa alta durant massa temps: en les últimes previsions (juny del 2023), el BCE projectava una inflació del 3% el 2024 i que no s’assolirà l’objectiu del 2% fins a finals del 2025. El 14 de setembre vinent el BCE actualitzarà aquestes previsions, que incorporaran el deteriorament dels indicadors d’activitat que s’ha produït a la zona de l’euro al llarg de l’estiu. La possibilitat que això suavitzi el biaix hawkish del BCE serà un dels focus d’atenció de la reunió, especialment per veure si es va confirmant el canvi d’estratègia que apuntem des de fa uns mesos: en comptes d’endurir les condicions monetàries amb més pujades de tipus, el BCE afavorirà el manteniment d’unes condicions restrictives deixant els tipus a nivells propers als actuals durant un bon període de temps (vegeu la Nota Breve).