La inflació a Espanya repunta a l’agost a causa de l’alça en els preus dels carburants. La inflació general va repuntar a l’agost i es va situar en el 2,6% (2,3% al juliol), segons l’indicador avançat de l’IPC de l’INE. Per la seva banda, la inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) es va moderar fins al 6,1% (6,2% al juliol). L’INE no ha publicat el detall per components, però va destacar que l’evolució a l’alça de la inflació general ha estat determinada principalment per l’augment dels preus dels carburants i dels combustibles. També destaca que els efectes de base en els preus de l’electricitat han contribuït a moderar l’avanç de la inflació. En conjunt, la dada d’inflació general s’ha situat lleugerament per sobre del rang esperat per CaixaBank Research, mentre que la inflació subjacent se situa en línia amb allò que s’esperava (vegeu la Nota Breve).

Tot i la caiguda dels intercanvis comercials, el dèficit comercial es va continuar reduint al juny. Per tercer mes consecutiu, al juny van caure les exportacions de béns (–2,8% interanual), però, atès que les importacions ho van fer amb més intensitat (–9,9%), el dèficit es va reduir amb força fins a 2.355 milions de euros (–5.394 milions el juny del 2022). Amb aquesta dada, el 1S 2023 va tancar amb un dèficit de 16.420 milions d’euros, la meitat que en el 1S 2022 (–31.963 milions), però per sobre de la mitjana del 2014-2019 (–11.938 milions). Per components, la millora és generalitzada: d’una banda, el dèficit energètic es va contreure en el 1S fins a 16.705 milions (–25.894 milions en el mateix període del 2022), gràcies a les menors importacions en volum (–17,6% interanual), en un context de caiguda de preus (–12,3%). D’altra banda, la balança de béns no energètics va anotar un superàvit de 285 milions (vs. dèficit de 6.069 milions el 2022), fruit del dinamisme més elevat de les exportacions (6,9% vs. –3,1% les importacions), resultat que s’explica per un «efecte preu» (es van encarir un 8,7%), ja que en volum van caure un 1,6%.

L’activitat immobiliària espanyola manté una tendència de desacceleració molt gradual. Al juny es van fer 53.999 compravendes d’habitatge, un 6,4% menys que en el mateix mes de l’any anterior. En el conjunt del 1S 2023, es van dur a terme 315.783 compravendes d’habitatge, un 4,5% menys que en el 1S 2022. No obstant això, aquesta xifra de compravendes encara se situa un 55% per sobre del 1S 2019 (prepandèmia). D’aquesta manera, si bé és cert que l’activitat immobiliària s’està desaccelerant, ho fa a un ritme molt suau i, a més, el punt de partida és molt elevat. Amb vista al 2S, preveiem que s’accentuï la intensitat de la desacceleració, a mesura que es continuï filtrant l’impacte de la pujada de tipus d’interès.

Les perspectives per a la zona de l’euro es deterioren substancialment. La zona de l’euro va créixer en el 2T un 0,3% intertrimestral, després d’estancar-se en el 1T (revisat a l’alça des del –0,1%). Tot i això, aquest resultat s’explica pel fort creixement de França (0,5% vs. 0,1% en el 1T), esperonat pel lliurament d’un vaixell que ha inflat les exportacions, i per la volatilitat de les dades d’Irlanda (+3,3% vs. –2,8%). Si s’excloguessin tots dos elements, la zona de l’euro amb prou feines hauria crescut, ja que Itàlia va caure un 0,3% (+0,6% anterior) i Alemanya es va estancar, després de dos trimestres de caiguda. Els dubtes que planen sobre l’evolució de l’economia de la zona de l’euro es reflecteixen en l’evolució dels principals indicadors de clima empresarial, i Alemanya és la que genera més dubtes. Així, a l’agost, el PMI compost de la zona de l’euro va caure per quart mes consecutiu (47,0 vs. 48,6), alhora que l’índex de sentiment econòmic de la Comissió va caure 1,2 punts, fins a 93,3, mínim des del novembre del 2020. Respecte a Alemanya, l’Ifo va caure a l’agost per quart mes consecutiu fins a mínims des de l’octubre del 2022 (85,7 vs. 87,4 al juliol). La feblesa que s’anticipa per a la zona de l’euro aconsella una revisió a la baixa de les nostres previsions de creixement per a la regió, actualment en el 0,7% per al 2023 i l’1,0% per al 2024. En aquest context de debilitat econòmica, continuen les evidències de desinflació gradual però sostinguda: a l’agost, la inflació general es va mantenir sense canvis en el 5,3% (per una contribució menys negativa de l’energia, atès que la resta de components van disminuir); mentre que la nucli (sense energia ni aliments) va caure 0,2 p. p., fins al 5,3% (vegeu la Nota Breve).

Senyals mixtos a l’economia dels EUA de cara al 3T. Els indicadors econòmics publicats durant el mes d’agost van oferir senyals dispars sobre el ritme de creixement econòmic nord-americà. D’una banda, el mercat laboral va continuar normalitzant-se i el nombre de vacants de feina es va situar al juliol en 8,8 milions, davant els 9,2 del mes anterior (revisats en 0,4 milions a la baixa). Així mateix, la creació d’ocupació, segons l’enquesta de l’ADP, es va situar a l’agost en 177.000 llocs de treball, un ritme més normalitzat que els 272.000 de mitjana entre el gener i el juliol. En una línia similar, el PMI compost d’agost va baixar dels 52 punts fins als 50,4, encara una mica per sobre del llindar que separa el terreny expansiu del contractiu. D’altra banda, el mercat immobiliari està oferint senyals de resistència, amb augments en el nombre de compravendes (les vendes de nous habitatges van augmentar al juliol de 684.000 a 714.000, un nivell més elevat que els 649.000 de mitjana des del gener del 2022), malgrat la resistència a la baixa dels preus. Segons el model Nowcasting de la Reserva Federal d’Atlanta, el PIB dels EUA podria créixer prop d’un 6% intertrimestral anualitzat en el 3T, una xifra molt més que notable i clarament per sobre del consens d’analistes i de la nostra pròpia previsió.

Els indicadors de clima econòmic reflecteixen la feblesa de l’economia xinesa. El PMI manufacturer oficial es va situar en els 49,7 punts a l’agost, una lleugera recuperació respecte al juliol (+0,4 punts). Mentrestant, el PMI no manufacturer va caure fins a 51,0 punts (vs. 51,5 en el mes anterior) i va acusar la caiguda en serveis, fins a mínims des de la reobertura en el 1T 2023 (50,5 vs. 51,5). L’índex de construcció va pujar 2,6 punts respecte al mes anterior, fins a 53,8, fet que pot respondre a l’increment de la inversió pública en infraestructures en un entorn en què el gegant asiàtic s’està enfrontant a nombrosos vents en contra, com la caiguda de la demanda externa i els temors d’un «aterratge forçós» al sector immobiliari.

La revisió del PIB confirma que l’economia portuguesa es va estancar en el 2T 2023. Després de créixer un extraordinari 1,6% intertrimestral en el 1T, en el 2T el creixement del PIB va ser nul, ja que la debilitat de la demanda externa va contrarestar l’avanç de la demanda interna (va aportar 0,4 p. p.). En aquest context, l’evolució del mercat de treball va ser relativament positiva, amb una taxa d’atur que va caure fins al 6,1% en el 2T (7,2% en el 1T). En qualsevol cas, no cal esperar un repunt significatiu de l’activitat els propers mesos, tenint en compte la moderació que continuen mostrant els principals indicadors de clima empresarial i sentiment econòmic: per exemple, l’índex de sentiment econòmic elaborat per la Comissió Europea va caure a l’agost 3,4 punts, fins a 96,9, mínim des del març del 2021. Finalment, la inflació va repuntar a l’agost 0,6 p. p., fins al 3,7%, acusant l’augment dels preus dels combustibles, mentre que la subjacent va cedir 0,2 p. p., fins al 4,5%.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.