L’allotjament és el principal sector dins la indústria turística, ja que s’hi genera al voltant del 21,5% del consum turístic total a Espanya. Dins l’allotjament, la branca amb més protagonisme és l’hotelera, malgrat que, després de l’esclat de la pandèmia, altres branques han despuntat pel seu major potencial de creixement. Aquest és el cas del càmping, que s’està revelant com la branca d’activitat amb millors registres després de la pandèmia. Segons les dades de l’Enquesta d’ocupació en càmpings que elabora l’INE, el sector del càmping registra uns creixements de demanda superlatius: al maig, les pernoctacions van créixer el 25,7% en relació amb el mateix mes del 2019, gràcies al bon comportament de la demanda domèstica, que va assolir un creixement del 31,0% en relació amb el maig del 2019, i al dinamisme de la demanda internacional, que va registrar un increment del 21,0% en relació amb el mateix mes del 2019.

No obstant això, cal assenyalar que, malgrat que la demanda als càmpings s’ha comportat molt positivament, no ha estat aliena a les tendències macroeconòmiques. Així, la demanda britànica, que destaca com una de les més febles quan analitzem en conjunt el sector turístic a Espanya, també ha patit de forma considerable. Al maig, encara es van registrar caigudes del 9,6% en relació amb el mateix període del 2019.

Si comparem aquestes xifres amb les d’altres models d’allotjament, es confirma que el creixement al sector del càmping ha estat diferencial. Tal com s’observa al gràfic de la pàgina següent, el volum de pernoctacions als càmpings en els cinc primers mesos del 2023 es va situar el 29,0% per damunt del nivell del mateix període del 2019. En canvi, al mercat hoteler, amb prou feines observem un creixement de l’1,0%, xifres per si mateixes molt positives, atès que apunten al fet que el sector ha recuperat un nivell de demanda molt elevat, i més tenint en compte que el 2019 va ser un any molt favorable per al sector. Quelcom similar succeeix amb el mercat d’apartaments turístics, que encara no ha recuperat els nivells del 2019.

Les bones xifres del sector del càmping no són degudes, únicament, al fet que concentren una demanda més elevada de turisme domèstic, que es va recuperar abans i amb més força que l’internacional. Tal com es mostra al gràfic de la pàgina següent, és cert que la demanda domèstica és el principal motor del sector, amb un 56% de les pernoctacions totals en l’acumulat dels 12 últims mesos per als quals  tenim dades disponibles (fins al maig del 2023). No obstant això, el que revela aquesta xifra és que el pes de la demanda internacional és també molt rellevant i que, a més a més, s’ha comportat d’una manera molt més positiva que al sector hoteler en gairebé tots els mercats emissors. Entre els diferents mercats, destaquen emissors tradicionals, molt consolidats a les destinacions espanyoles, com són Alemanya i França, que aglutinen el 9,6% i el 8,7% de les pernoctacions totals, respectivament, i que registren creixements superiors al 65,8% i al 24,5% des de l’inici de l’any en relació amb el mateix període del 2019. També és destacable la preponderància dels Països Baixos, que són el principal mercat emissor internacional del sector, amb el 9,7% de les pernoctacions totals (molt per damunt del 3% al mercat hoteler), i que, a més a més, en els cinc primers mesos de l’any, anoten un creixement del 28,3% en relació amb el 2029. En canvi, la feblesa del mercat britànic és molt més palpable al càmping, on registra caigudes del 19,8% (al mercat hoteler, les pernoctacions creixen, tot i que ho fan poc).

Sens dubte, en termes generals, les xifres del sector del càmping després de la pandèmia destaquen de forma positiva. Això s’ha degut al fet que, en les primeres fases de recuperació del turisme després de la pandèmia, el sector del càmping va gaudir d’un gran atractiu per als turistes que buscaven destinacions pròximes i amb més distància social. No obstant això, un cop superada la pandèmia, el dinamisme del sector no recula, la qual cosa ens porta a estimar que el creixement que hem observat des del 2022 es basa en factors més vinculats a la competitivitat del sector. En primer lloc, el descobriment del mercat del càmping durant la pandèmia per part de clients que amb anterioritat no l’havien considerat podria haver esborrat alguns prejudicis cap al sector i, de retruc, hauria ampliat la base de clients potencials. En segon lloc, l’increment de la demanda s’ha donat en un període de gran transformació del sector, en què s’està professionalitzant la seva gestió i en què el ritme d’inversió ha augmentat de forma molt significativa, per buscar la millora de la qualitat de l’oferta i per poder competir per un mercat més ampli. El resultat ha estat que, després de la pandèmia, una part dels turistes no solament han trobat un tipus d’allotjament amb una oferta atractiva, sinó que ho han fet en un moment en què la seva competitivitat i la seva qualitat estan en auge, la qual cosa ha comportat que el repunt puntual de la demanda durant la pandèmia s’hagi convertit en quelcom molt més estructural.

Una de les qüestions que emergeix d’aquesta anàlisi és saber quin és el marge de creixement que se li presenta al sector. En retrospectiva, abans de la pandèmia, aquest sector portava 20 anys sense guanyar pes dins el mercat de l’allotjament. Com ho mostrem al gràfic següent, entre el 2001 i el 2019, absorbia entre el 8,2% i el 8,8% de la demanda total. Amb l’esclat de la pandèmia, aquesta quota de mercat es va incrementar fins al 15,0% el 2020, gràcies al fet que, ràpidament, va ser capaç de recuperar cotes de demanda domèstica similars a les del 2019. En els anys posteriors, a causa de la recuperació de la demanda turística a la resta del mercat de l’allotjament, s’observa una normalització de les quotes de mercat del càmping, que se situen en el 10,1% el 2022. Un registre que es manté estable quan mirem els 12 últims mesos amb dades disponibles (el 10,0% entre el maig del 2022 i l’abril del 2023).

De cara als propers anys, seria d’esperar que el sector continuï atraient una porció més gran del mercat. Per saber fins a quin punt, és interessant fer una anàlisi per territori, en què podem observar alguns models a seguir i cap a on esperaríem que tendís una part del sector.

Com hem apuntat, al conjunt d’Espanya, el pes del sector del càmping se situa en el 10,1% (dades del 2022). Per comunitats autònomes, trobem sis casos en què el pes se situa entre el 20% i el 25%. A més a més, no es tracta de comunitats on el sector turístic sigui relativament petit i poc competitiu i on el sector del càmping ho hauria tingut més «senzill» per absorbir una bona porció del mercat. Es tracta de Catalunya, de Múrcia i de la Comunitat Valenciana, que despunten entre les destinacions turístiques més desenvolupades d’Espanya i d’Europa. Aquests tres exemples il·lustren que, amb una bona gestió i amb una aposta clara, el càmping té capacitat per atreure més mercat, sobretot en comunitats autònomes on el seu pes és una mica menor, però també on s’estan registrant taxes de creixement molt elevades. En aquest sentit, destaca el gran potencial de creixement que es presenta a Andalusia, on el sector turístic ja està molt consolidat i on el càmping està creixent a una gran velocitat (les pernoctacions del 2022 es van situar el 25,5% per damunt de les del 2019), però que encara presenta quotes de mercat relativament reduïdes (el 8,6%). També és el cas d’altres comunitats on el sector turístic gaudeix de menys protagonisme, com Astúries, on el sector del càmping ja està relativament consolidat (el 16,9% del mercat), o Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Galícia, amb un pes una mica més reduït, però amb una gran capacitat de creixement en turisme rural i de naturalesa, on el càmping té, històricament, un bon encaix.

En definitiva, el sector turístic espanyol és divers, i aquesta és una de les seves grans fortaleses. El desenvolupament del sector del càmping a Espanya és una molt bona notícia per a la competitivitat de la indústria turística, encara més sabent que aquest desenvolupament neix d’una modernització del sector molt profunda, tant en la gestió (per l’entrada de capital) com en el model de negoci (amb més oferta complementària). De cara als propers anys, esperem que aquesta tendència de creixement es consolidi, generi oportunitats en destinacions turístiques menys desenvolupades i redistribueixi millor la generació de riquesa de la indústria turística.