El PIB de la Xina va créixer un 0,8% en el 2T d’enguany respecte al 1T, un notable alentiment davant l’avanç intertrimestral del 2,2% registrat els primers tres mesos de l’any. La taxa interanual va accelerar fins al 6,3%, el ritme més elevat en els últims dos anys, tot i que aquesta xifra està distorsionada per efectes de base, arran dels extensos confinaments en algunes de les ciutats més grans del país i la conseqüent contracció de l’economia xinesa en el 2T 2022. Les últimes dades confirmen així que l’efecte «reobertura» probablement s’ha esgotat, amb un patró en els indicadors d’activitat que han anat de «més a menys» en el 2T. Les vendes al detall van créixer un 3,1% interanual el mes de juny (vs. 7,1% en el 1T) i la inversió en zones urbanes s’ha desaccelerat (3,8% interanual en acumulat de l’any, vs. 5,1% en el 1T). D’altra banda, la producció industrial va destacar en forma positiva en expandir-se el 4,4% interanual al juny (vs. 3,2% en el 1T). Tot i això, tenint en compte l’actual debilitat de la demanda externa i els baixos nivells de confiança de les llars xineses, no s’espera que el sector industrial en conjunt pugui servir de «salvavides» els propers mesos (vegeu la Nota Breve).

Els inversors van estendre per segona setmana consecutiva l’apetència pel risc, encoratjats per la sorpresa a la baixa en les dades d’inflació del Regne Unit i la bona arrencada en la temporada de resultats empresarials per al 2T 2023. El bon moment, no obstant, es va veure atenuat les darreres sessions de la setmana, després de la publicació d’indicadors als Estats Units que apuntaven a un mercat laboral resilient. En aquest sentit, els índexs borsaris van tancar amb modestos avanços en la majoria de les borses als països desenvolupats, mentre que, en contrast, els mercats emergents van tancar amb lleugeres pèrdues, amb la Xina al capdavant. Per la seva banda, la rendibilitat del deute sobirà es va mantenir sense grans canvis als EUA, tot i que va baixar al Regne Unit i al llarg de la zona de l’euro, en aquesta última esperonada pels comentaris de to dovish per part d’alguns membres del BCE (com el governador del Nederlandsche Bank, Klaas Knot). En divises, la lliura esterlina va destacar amb una depreciació notable davant de les monedes principals, mentre que el dòlar es va apreciar lleugerament davant de l’euro (al voltant del nivell de l’1,11). En matèries primeres, els preus dels béns agrícoles van repuntar després de l’expiració de l’acord de gra signat fa un any entre Rússia i Ucraïna. El preu del petroli va fluctuar per tancar pràcticament pla; d’una banda, les dades decebedores a la Xina alertaven sobre les perspectives de la demanda, mentre que, de l’altra, Líbia va anunciar la reactivació de l’important camp petrolífer del Sharara. Finalment, el banc central de Turquia va anunciar una segona pujada en els tipus oficials de 250 p. b., cosa que, tanmateix, va ser inferior al que esperava el consens d’analistes (350 p. b.) i va incidir en una depreciació de la lira turca, que va fluctuar al voltant dels mínims històrics respecte del dòlar.

Els bancs centrals afronten el final del cicle de pujades de tipus. Pensem que tant la Reserva Federal (dimecres) com el BCE (dijous) apujaran els tipus d’interès oficials a 25 p. b. (fins a l’interval 5,25%-5,50% en el cas de la Fed i el depo del BCE fins al 3,75%) en les properes reunions, en allò que hauria de ser una de les últimes pujades de tipus d’aquest cicle. Els dos bancs centrals són conscients que la inflació està baixant, però les mètriques subjacents ho fan a un ritme gradual, fet que possiblement els animarà a deixar entreveure algun increment dels tipus d’interès addicional a les reunions següents. Tot i això, més enllà de si quedaran 25 o 50 p. b. més de pujades de tipus, sembla raonable esperar que els dos bancs centrals comuniquin la intenció de mantenir l’entorn d’elevats tipus d’interès durant força temps. De fet, malgrat que els mercats financers anticipen retallades en els tipus durant el 2024, els implícits de mercat anticipen que el desembre de l’any que ve els tipus se situaran prop del 4,0% i el 3,25% als EUA i la zona de l’euro, respectivament, uns nivells encara considerats com a restrictius (vegeu tant la Nota Breve del BCE com la Nota Breve de la Fed).