La creació de llocs de treball a Espanya ha prosseguit al juny, amb un augment dels afiliats a la Seguretat Social de 54.541 persones al mes (sense ajustar per efectes estacionals). Tot i això, s’observa un alentiment en el ritme de creació d’ocupació i el creixement és inferior a l’habitual en un mes de juny (+74.000 de mitjana els mesos de juny de 2014-2019). En termes desestacionalitzats, el nombre d’afiliats baixa en 20.119 treballadors al juny, la primera caiguda mensual des de fa un any. En qualsevol cas, després del fort creixement registrat a l’abril, el 2T tanca amb un balanç molt positiu per a l’ocupació, amb una acceleració del creixement dels afiliats, en termes desestacionalitzats, respecte al trimestre anterior fins a l’1,4% des del 0,9% del trimestre anterior. Pel que fa a l’atur registrat, baixa en el mes en 50.2680 persones, fins a 2.688.842. Aquesta caiguda és una mica més elevada que la registrada el juny de l’any passat (–42.000) però inferior a la mitjana en un mes de juny en el període 2014-2019 (–99.000) (vegeu la Nota Breve).

El nou crèdit per a habitatge a Espanya cau en el conjunt dels primers cinc mesos de l’any. El nou crèdit a les llars va registrar un descens de l’11,7% interanual en l’acumulat del gener al maig amb una caiguda del 21,9% en el nou crèdit a habitatge, en un context caracteritzat per les pujades de tipus d’interès. En contrast, el crèdit amb finalitat consum va mantenir el camí positiu (7,9% interanual), si bé encara en nivells inferiors al període previ a la pandèmia. Per la seva banda, la concessió de nou crèdit a les empreses va caure un 8,6% interanual en l’acumulat fins al maig.

Les expectatives d’inflació continuen a la baixa a Europa. A l’enquesta del maig del consumidor publicada pel BCE, les llars confien que la inflació en un any serà inferior a l’actual (3,9%, –0,2 p. p. menys que el que s’esperava a l’abril i davant la dada observada d’inflació general del 5,5% al juny) i que continuarà baixant a mitjà termini (2,5% els propers tres anys). Aquestes expectatives de menors tensions inflacionistes es van veure reforçades per l’abaratiment dels preus de producció que, des dels màxims assolits l’agost de l’any passat, ja registren al maig una variació interanual del –1,6%, primera caiguda des del desembre del 2020. Mentrestant, les dades d’activitat mostren un panorama mixt al maig. D’una banda, l’activitat industrial sembla que en alguns casos recupera part del terreny perdut els mesos previs, però sense aconseguir tornar als nivells anteriors a la pandèmia: les comandes a Alemanya van créixer el 6,4% intermensual al maig, però la producció industrial va decebre en caure un 0,2%, contrastant amb l’avanç de l’1,2% a França. D’altra banda, la debilitat de les vendes detallistes a la zona de l’euro (0,0% intermensual vs. –0,1% a l’abril) augmenta els temors d’una nova caiguda del consum privat en el 2T. En balanç, els indicadors apunten a un 2T força feble, hipòtesi que es veu reforçada amb la revisió a la baixa del PMI compost de juny per a la zona de l’euro fins a valors per sota del llindar de 50 (49,9 vs. 50,3 preliminar).

L’economia dels EUA resisteix i el mercat laboral no dona senyals de moderació. Segons l’enquesta ADP, es van crear al juny 497.000 llocs de treball al sector privat, un ritme no vist des del febrer del 2022 i molt superior a la mitjana dels últims 12 mesos (267.000). Aquesta dada, que sol anticipar la direcció que seguirà l’informe oficial d’ocupació del BLS, indica que el mercat laboral nord-americà no només no s’estaria moderant al ritme que desitja la Reserva Federal, sinó que encara es continua tensionant. En una línia similar, l’ISM de serveis va repuntar al maig 3,6 punts fins als 53,9, mentre que, en contrast, l’ISM de manufactures va registrar un descens notable (–0,9 punts fins als 46 punts, un nivell no vist des del maig del 2020). Aquestes dades, en conjunt, animarien la Reserva Federal a continuar pujant els tipus d’interès, si més no a la reunió del juliol, tal com fan explícit les actes de l’última reunió (vegeu la secció de Mercats financers).

S’acumulen les evidències d’un fre en el 2T de l’activitat de Portugal. Després d’aconseguir créixer en el 1T en un 1,6% intertrimestral, les dades disponibles dibuixen un escenari més ombrívol per al 2T. Així, la producció industrial va caure al maig per tercer mes consecutiu i ja se situa un 4,5% per sota del que s’ha registrat un any abans. A més, la concessió de crèdit en l’acumulat fins al maig està retrocedint amb força (–17% interanual), i el crèdit hipotecari és la partida més castigada, amb una reculada superior al 26% interanual, alhora que la concessió de crèdit a nou negoci d’empreses cau un 14% interanual.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.