Així, l’INE va ajustar la dada de creixement en 0,1 p. p. a l’alça fins al 0,6% intertrimestral. En termes interanuals, la dada es va revisar a 0,4 p. p. a l’alça fins al 4,2%, que també va pujar per ajustaments a la sèrie del PIB durant l’any passat. En particular, el creixement del 1T 2022 es va revisar en 0,1 p. p. a la baixa fins al –0,5% intertrimestral, mentre que el creixement del 2T i del 4T 2022 es van revisar en 0,1 p. p. a l’alça fins al 2,6% i 0,5% intertrimestral, respectivament. Tot i la revisió del perfil trimestral, la dada de creixement anual del 2022 s’ha mantingut inalterada en el 5,5%. Per components, la revisió de la dada del 1T 2023 s’explica principalment per un creixement més baix de les importacions, que van avançar un 2,6% intertrimestral en lloc del 3,1% estimat prèviament. Així mateix, després de la publicació de les noves dades, el nivell del PIB en el 1T 2023 ja es va situar un 0,1% per sobre del període prepandèmia (4T 2019). Per la seva banda, a l’abril, l’índex de xifres de negocis a la indústria i al sector serveis va caure un 0,4% i un 0,1% intermensual, respectivament. En termes interanuals, la taxa es va situar en el –5,1% en la indústria i en el +2,2% en el sector serveis. Tot i així, és important matisar que aquests indicadors no corregeixen per l’efecte preu, per la qual cosa el senyal recent es pot veure distorsionat pel context de forta volatilitat dels preus en cada sector econòmic.

El PMI compost publicat per Markit es va desaccelerar al juny a la zona de l’euro (50,3 vs. 52,8 al maig) i a Alemanya (50,8 vs. 53,9), fins a nivells compatibles amb un estancament econòmic (valors inferiors als 50 punts indiquen caigudes en l’activitat); el descens a França (47,3 vs. 51,2) alerta, fins i tot, d’una contracció en l’activitat. Aquest deteriorament reflecteix l’empitjorament del sector manufacturer, que en tots els casos continua instal·lat en nivells compatibles amb descensos mensuals i, el que és més preocupant, en l’esgotament del sector serveis: si bé encara es manté en valors compatibles amb creixements (excepte a França, on ja dibuixa un escenari d’estancament), el sector ja porta dos mesos consecutius amb una pèrdua notable de dinamisme, d’acord amb el que han reportat aquestes enquestes per al conjunt de la zona de l’euro. Aquestes cauteles sobre la futura evolució de l’economia en el que resta d’any també es van reflectir en una revisió a la baixa de les expectatives de creixement per a Alemanya el 2023: l’Ifo anticipa ja un –0,4%, mentre que el Bundesbank, un –0,3%. Finalment, la inflació al Regne Unit va tornar a sorprendre a l’alça al maig (la inflació general es va mantenir sense canvis en el 8,7% interanual, sostinguda per una inflació subjacent que va pujar a 0,8 p. p., fins al 7,1%), donant lloc a una nova pujada en els tipus oficials per part del Banc d’Anglaterra.

La direcció de la política monetària a nivell mundial i, principalment, en les economies avançades, es va mantenir com el principal focus dels inversors al llarg de la setmana, després de les reunions dels principals bancs centrals a mitjan juny. Als mercats monetaris, els implícits als EUA continuen cotitzant una última pujada de 25 p. b. i que no es produeixin baixades enguany. Per la seva banda, la rendibilitat del deute sobirà nord-americà va registrar un moviment d’anada i tornada en la setmana per tancar amb avanços (8 p. b. la referència a 2 anys i 3 p. b. la referència a 10 anys). A la zona de l’euro, diversos membres del Consell de Govern del BCE van alertar sobre el risc que la inflació s’enquisti i, encara que no tots van apuntar més pujades de tipus, sí que sembla que, també aquí, els tipus podrien romandre elevats durant més temps. Amb això, la rendibilitat dels bons sobirans va pujar de forma generalitzada, tot i que de forma més marcada al tram curt de la corba, a mesura que els inversors ajustaven a l’alça les seves expectatives de tipus oficials (es cotitzen almenys dues pujades addicionals de 25 p. b. en el que resta d’any). A la resta del món les decisions de pujar tipus han estat generalitzades i en destaca l’alça de 50 p. b. del Banc d’Anglaterra pel repunt de la inflació, els 50 p. b. a Noruega i els 650 p. b. a Turquia. Sobre aquest rerefons, les borses han registrat una setmana de caigudes generalitzades, més intenses a Europa i la Xina que als EUA. Al mercat de divises, l’aversió al risc va apreciar lleugerament el dòlar nord-americà davant dels seus principals parells, en particular davant el iuan i el ien. Al mercat de matèries primeres, els preus de la referència europea de gas natural (TTF holandès) i del cru Brent s’ajusten lleugerament a la baixa, amb el focus posat en un possible refredament de la demanda.

Els fluxos de capital cap a les economies emergents es mantenen. Segons l’Institut Internacional de Finances, al maig, els fluxos nets de capital cap a aquestes economies van pujar a 10.400 milions de dòlars. Tot i la incertesa al voltant de les perspectives sobre l’economia mundial, la resiliència dels fluxos de cartera es va deure en gran mesura a la millora de la percepció dels inversors sobre la desacceleració de la inflació als EUA i a un millor comportament de la seva economia de l’inicialment previst. Alguns mercats emergents també s’han beneficiat d’una millor percepció inversora davant la ràpida resposta per part dels bancs centrals per fer front al repunt de la inflació (van ser els primers a pujar els tipus oficials el 2021-2022). Per classes d’actius, aquests factors van continuar beneficiant la preferència pels actius de risc davant la renda fixa, els retorns dels quals, des de començament d’any, comencen en alguns segments d’inversió a endinsar-se en territori negatiu.